CatalunyaEspai socialistaPortada

Francesc Trillas: Per un marc mental federalista

Acabat el “procés”, l’únic debat rellevant és quin federalisme. El federalisme pot tenir moltes formes, però els valors (no cal remuntar-se a Hamilton i Pi i Margall) son els de Piketty, Spinelli, Ursula Hirschman, Salvador de Madariaga, Enrique Barón, Manuela Carmena, Pasqual Maragall, Raimon Obiols, Fernández Jurado, Marta Mata, Pepe González, Josep Pallach, Xavier Vidal-Folch, Eva Granados, Javi López, Ernest Urtasun, el Cercle d’Economia, els principals hisendistes i constitucionalistes; llegim-los i escoltem-los i anem per feina.

Però només serem fidels a aquests valors quan siguem capaços de desampallegar-nos del marc mental sobiranista i siguem capaços d’imposar en la narrativa un marc mental d’idees pròpies, on no ens deixem robar les bones paraules. Aquí va la meva proposta, on contrasto el marc mental sobiranista del passat, amb el marc mental federalista del futur. És només una proposta, cada federalista hi pot afegir el seu ítem preferit.

Marc Mental SobiranistaMarc Mental Federalista
Joc de suma zero. Espanya ens roba. La independència és el millor instrument per millorar les condicions socials.Joc de suma positiva. Els grans problemes de la humanitat, i els de Catalunya també, només es poden resoldre amb la cooperació i el pacte. A Espanya hi ha un sistema de finançament territorial imperfecte, però bàsicament Catalunya paga per renda i rep per població, com correspon a un sistema impositiu progressiu.
Espanya no té remei, és un estat fallit, no és una democràcia plena. No hi ha federalistes més enllà de l’Ebre, ho hem provat tot, no ens fan una proposta.Espanya és una democràcia avançada de la Unió Europea, la zona euro i l’espai Schengen. La proporció de persones fanàtiques i tolerants a cada lloc és força semblant, incloent Catalunya. Hi ha una proposta federalista sobre la taula des de fa temps: la de seguir amb l’evolució federal de l’estat de les autonomies a Espanya i de la integració a Europa, i aquesta evolució està avançant, com s’ha vist amb la pandèmia.
L’autodeterminació, súmmum de l’ideal democràtic. Només quan siguem sobirans i independents com a poble i com a nació serem lliures.Vivim en un món de sobiranies compartides i solapades. Fins i tot quan legalment es pot organitzar un suposat referèndum d’autodeterminació, aquest no resol els problemes (més aviat els agreuja, dividint i treient el pitjor de la societat), perquè les interdependències continuen, com s’ha vist amb el Brexit. Vivim en un món on cada vegada més són possibles les identitats no binàries, i on diferents identitats canviants es barregen en cada territori en una lògica postnacional. El federalisme és dret a la diferència sense diferència de drets. Els conflictes d’identitat es resolen amb el diàleg, amb acords entre representants votats que es puguin ratificar, i no votant desacords.
La independència és irreversible, si no l’aconseguim ara l’aconseguirem en la propera generació. S’ha d’implementar el mandat democràtic de l’1-O.El federalisme és irreversible. Les grans democràcies del món són federacions, i és on viu la major part de la població que viu en democràcia al món. Les nostres interdependències condueixen a la democràcia multinivell, on cada nivell de govern té diferents competències dintre de l’Estat de Dret. Ningú està per sobre de la Llei. El federalisme és la forma política de la fraternitat.

Progrés real, 11 de juny de 2021

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Security Code:

Entrades relacionades

Back to top button