La globalització, la crisis econòmic financera, l’ emergència de nous països, les noves tecnologies, ens han canviat el paràmetres de referència i en canvi els partits polítics segueixen oferint les mateixes receptes que foren vàlides durant dècades abans de la crisi. Els partits socialistes han esdevingut purament gestors de la crisi, però no ataquen els problemes de fons ni ofereixen un projecte de futur creïble i que pugui il·lusionar; la conseqüència és el distanciament dels ciutadans i la pèrdua de votants d’esquerra.
A Catalunya, segons el Centre d’ Estudis d’ Opinió de la Generalitat, el que més preocupa als ciutadans és l’ atur, la precarietat laboral i el funcionament de l’economia; després segueix la classe política i els partits polítics, les relacions Catalunya amb Espanya, Immigració, Educació, l’ Inseguretat ciutadana…
Degut a la crisi, els governs europeus ofereixen retallades arreu, degradació dels serveis públics, desmantellament progressiu de l’ Estat de Benestar i una promesa de futur millor basat en que cada u ha d’ assumir els seus riscs. Els ciutadans viuen en un estat d’ angoixa i tenen por al present i al futur. Davant tantes angoixes i pors, les propostes dels polítics socialistes consisteixen en petites variants del model liberal, i en grans declaracions que sonen retòriques i buides. Com volem que els ciutadans estiguin il·lusionats i votin socialisme?
El programa que el P.S.C. ofereixi als ciutadans caldria adequar-lo als reptes del segle XX, donant resposta als problemes fonamentals dels ciutadans i a les limitacions de l’ entorn. Cal explicant quin és el model de societat que es vol construir. Una proposta seriosa que identifiqui els problemes reals i acceptar que les coses han canviat radicalment. Al mateix temps prendre consciencia que el model productiu i social actual, que ha estat operant les darreres dècades, tot creant greus desigualtats i crisis periòdiques, és inviable per un món que volem sigui sostenible.
S’ equivoquen els governs, i entre ells el govern espanyol, quan parlen de que s’ ha de consumir més per sortir de la crisi i actuen com si un cop en sortim tot tornarà a ser com abans. La realitat ens exigeix revisar la visió tan arrelada, de que l’ única via per crear benestar econòmic consisteix en impulsar el consum, oblidant que aquest model que només busca el “progrés econòmic”, és el que ens ha portat a dures crisis i a la sobreexplotació del planeta. La fita del model socialista ha de ser el “progrés humà, solidari i sostenible”.
Que pot oferir el socialisme als ciutadans?
El socialisme no pot ser només gestor de les dificultats, cal tornar a fer política. Ha de recuperar els valors de sempre del socialisme i adaptar-los a la nova realitat: progrés basat en la llibertat individual, igualtat, justícia social, garantir uns serveis públics de qualitat, importància de l’ educació i la cultura, cohesió social, sentit de comunitat, solidaritat i un relat de futur que il·lusioni.
Com ha de començar el PSC el relat d’ un Projecte de Futur? El primer és explicar amb tota la cruesa la realitat de la situació socio econòmica actual. Hem viscut molts anys per sobre les nostres possibilitats, gracies a l’ especulació immobiliària i a un endeutament amb un tipus d’ interès baix. Semblava que els deutes no s’ haurien de tornar mai. Cal també saber que hem deixat de ser competitius, que tenim una elevadíssima dependència energètica, un model de consum excessiu, la pressió fiscal per sota de la mitja europees, el frau fiscal bastant per sobre, un nivell de fracàs escolar vergonyós, les universitats molt allunyades respecte a les millors, etc. En resum, precisem un llarg període per reconduir moltes de les nostres actuacions i fer els canvis culturals que evidentment requeriran una llarga adaptació.
No tot s’ ha fet malament i els socialistes tenen molt a veure-hi en que així hagi sigut. El país ha progressat de forma remarcable; s’ ha modernitzat socialment, posat èmfasi en la cultura, ampliat els drets individuals i col·lectius, avançat en polítiques social, i en millorar els serveis públics; s’ han ampliat les infraestructures, construint escoles, hospitals, centres d’ atenció primària, comissaries de mossos, presons, habitatges socials, biblioteques, estacions de metro…
Un Projecte de Futur basat en el progrés social significa una millor qualitat de vida, la qual va més enllà que calcular amb el PIB el volum de bens materials que es consumeixen. La qualitat de vida va lligada a la educació, a la formació, a la cultura, a les relacions personals, a valorar la natura, l’ amistat, a l’ autorealització personal, a mantenir un Estat de Benestar solidari actualitzat, en el que es tingui en compte el nivell de renda; una sanitat i educació de qualitat; llocs de treball, expectatives de progrés pels joves…
El nou model productiu s’ ha de basar en una millora de la productivitat gràcies a una millor educació i formació permanent, més professionalitat, més rigor en el treball, millors universitats, més I+D+I, en penetrar en els nous sectors emergents d’ alt valor afegit que exigeixen llocs de treball més qualificats, que permetin abandonar progressivament els sectors madurs basats en sous baixos i personal poc qualificat. Revisar i adequar els serveis públics i l’ Estat de Benestar per fer-los més eficients, tot evitant abusos o situacions avui ja depassades. El nostre futur passa per un consum responsable, menys consum de bens materials i més atenció als serveis personals i culturals molt creadors d’ ocupació, una major presencia de l’ Estat, introduir-nos millor en el mercat exterior, i en estar actius a Europa i al món.
Espanya i Catalunya tenen un potencial humà i material suficients per sortir reforçats de la crisi. No tot es farà en un dia, per això precisem la brúixola que ens marqui el camí a seguir. El PSC ha de ser capaç de liderar un Projecte de Progrés pel Segle XXI basat en el desenvolupament integral de la persona. Un projecte arrelat a la història i la cultura de Catalunya amb visió mundial. Un projecte obert i solidari amb els de dins i de fora del país. Un projecte compartit que generi esperança, i il·lusió en un futur que tots sabem serà difícil i incert.
Molt interessant
Un assaig molt encertat. Crec que un model de desenvolupament sostenible on els parametres de benestar continguin parametres de desenvolupament social, econimics i medi ambientals hauria de ser el leif motif de aquest discurs. Això comporta tambe indicir en augmentar la compromis social que han de tenir els ciutatants basat en una forta responsabilitat social. Hauria ser un canvi des de la base.