Entrevista a Xavier Arbós: “La sospita de parcialitat de Pérez dels Cobos no l’hi treu ningú”

Xavier Arbós (Barcelona, ​​1954) és catedràtic de Dret Constitucional de la Universitat de Barcelona. Defensa en aquesta entrevista i ha escrit articles en què sosté que el president del Tribunal Constitucional, Francisco Pérez dels Cobos, no pot militar en un partit i ser magistrat de l’Alt Tribunal pel bé de la “credibilitat” de la institució.

Pregunta. En què es basa?

Resposta. M’oposo a que un magistrat del Constitucional militi, ja sigui al PP o al PSOE o a qualsevol partit. És cert que al 1988 el Constitucional va dictar una interlocutòria en què es podien compaginar les dues coses, com ja es va encarregar de recordar a la nota informativa després de conèixer el cas. La majoria dels juristes estan d’acord amb la compatibilitat, però jo discrepo. Se sosté que la Constitució equipara als magistrats del Constitucional amb els membres del poder judicial en les incompatibilitats, però no en la prohibició a pertànyer a partits, com diu l’article 127 de la Constitució. Jo crec que la prohibició pressuposa una incompatibilitat que també s’imposa als components del Tribunal Constitucional. L’ordenament jurídic no tolera ni un minut que un jutge magistrat pertanyi a un partit i encara menys ho pot acceptar en qui serà jutge de lleis al Tribunal Constitucional.

P. Creu que Pérez dels Cobos infringeix la Constitució?

R. És discutible. Però en tot cas crec que la meva postura s’adapta millor a la funcionalitat del Tribunal. Imaginem que cinc magistrats són afiliats i s’han de pronunciar sobre un recurs d’una llei elaborada pel seu partit. Haurien inhibir-los si és que no són recusats. El Tribunal no podria funcionar: no tindria quòrum. No té sentit que un jutge que ha de decidir sobre un conflicte veïnal no pugui pertànyer a un partit i en canvi sí un altre que des del Tribunal Constitucional s’ha de pronunciar sobre una cosa tan política com una llei. D’altra banda, el desprestigi dels partits afecta greument al tribunal si s’accepta que els seus militants en formin part. I si tots militessin? Com seran imparcials?

P. Hauria d’haver dimitit Pérez dels Cobos?

R. Hauria estat bé. En tot cas, el Constitucional hauria de cuidar la legitimitat perquè els seus membres no són elegits democràticament i les seves decisions poden ser contràries a la voluntat dels ciutadans. Hauria de ser molt més convincent, explicar per què la seva militància no influirà i anar molt més enllà d’una nota de premsa burocràtica.

P. Què creu que passarà ara després d’anunciar-se multitud d’impugnacions?

R. Pérez dels Cobos serà requerit perquè s’inhibeixi a on hi hagi intervingut el PP. I si no ho fa, em temo que el prestigi del Constitucional caurà una miqueta més. Tinc la impressió que no són conscients del mal que poden fer. Té un dèficit de legitimitat important i el millor servei que podem prestar és recordar-ho amb franquesa. El que ens interessa és la prevalença de la Constitució, i per això és imprescindible que no hi hagi sospites de parcialitat.

P. El Constitucional va acceptar l’any 2007 la petició del PP de recusar Pablo Pérez Tremps en les deliberacions de l’Estatut per “falta de prevenció i posició objectiva” en haver elaborat un informe sobre la reforma estatutària. Pot canviar això les coses?

R. El cas d’ara és pitjor: una cosa és escriure un informe i una altra l’adhesió a les polítiques d’un partit, al qual pertany. Pérez dels Cobos té presumpció de parcialitat en els assumptes en què hagi intervingut el PP perquè milita en ell. I a sobre té vot de qualitat: en cas d’empat, preval la seva posició. Suposo que s’inhibirà. Ell és militant: ens ho han dit i no ho ha desmentit. Potser és constitucional la seva posició, però la sospita de parcialitat no l’hi treu ningú. Ni tan sols el fet discutible que sigui constitucional.

Entrevista d’Àngels Piñol per a El País