L’atur està baixant, la prima de risc està sota mínims… ¿La recuperació és un fet?
La recuperació encara no és un fet si ho diuen les dades macroeconòmiques i no ho nota la gent. Totes les dades que són positives m’alegren, i aquesta és positiva. Però el balanç de la legislatura de Rajoy és molt clar: tenim un milió menys de persones ocupades a Espanya, 650.000 contractes indefinits menys, 200.000 joves menys treballant amb una reforma laboral votada per CiU. Aquesta és la línia mestra, juntament amb l’austeritat i la llei d’estabilitat pressupostària, que també va votar CiU.
Rajoy no va rebre la millor herència de Zapatero…
L’estratègia ha estat molt clara: devaluació interna i austeritat com a receptes a la crisi econòmica, línies mestres aplicades en termes generals a nivell europeu que el que han provocat és molt de patiment social. Jo no nego les dificultats, que n’hi havia, amb la crisi del deute sobirà obert en canal. Ara bé, els costos de la crisi no s’han repartit de manera raonable. En termes fiscals es va prometre abaixar els impostos i s’han apujat sobretot a les classes mitjanes i la classe treballadora.
¿Hi ha realment possibilitats de canviar les línies mestres de la política europea si el Parlament Europeu funciona com una gran coalició entre el PP i els socialistes?
El candidat Juncker ara critica el que s’ha fet, però és bastant obscè que ho faci algú com ell que ha estat la mà executora dels rescats. Amb el temps es veu que el que estem fent, a més de ser injust, és ineficaç. I molt diferent del que han fet els EUA i el Japó. Per això, si volem canviar la direcció cal que el primer grup sigui el partit socialista.
Molt bé. Parlem dels socialistes. ¿Vostè combrega amb les retallades de Valls a França?
Amb el que està fent Valls no, el que passa és que té uns objectius de dèficit que ha de complir, igual que els té el president de la Generalitat.
Per tant no hi ha marge?
Jo crec que hi ha marge per fer coses diferents i que el que cal és canviar les línies mestres sobre les quals es mou la política a Europa.
Canviem de qüestió. ¿Es pot ser independentista i ser al PSC?
El nostre projecte no és la independència, és un projecte de centreesquerra, català i europeu, i hi ha gent a casa nostra que si li posessin una urna davant votaria de manera diferent i no passa res. Ara que no passa pels seus millors moments, cal donar valor al que ha fet el PSC en els últims 35 anys en la construcció nacional. Jo crec que és innegable, com ha cosit el país per dins.
Però ara el PSC té problemes greus d’articulació interna.
Debatem molt apassionadament.
Vostè què faria amb els crítics?
El paper que han tingut els socialistes a Catalunya s’entén a partir de la nostra unitat. I mantenir la nostra unitat és un valor preuat no només pel socialisme català ni per l’esquerra espanyola sinó per Catalunya. Hem d’afrontar el debat amb serenor i garantir la nostra unitat.
I què faria aleshores vostè amb els tres diputats? ¿Els expulsaria o els retornaria al grup?
Jo crec que primer ha de decidir l’òrgan que ha de fer-ho. Jo crec que he deixat molt clar…
Que no li agradaria l’expulsió.
Exacte. Jo el que vull és que garantim la unitat del socialisme català.
On són figures com Joaquim Nadal i Pasqual Maragall? La unitat és un valor però no és l’únic si expulsa la riquesa de l’ecosistema ideològic d’un partit. I sembla com si la solució fos tancar-se més…
No ho ha de ser, tancar-se més. Nosaltres tenim problemes electorals des de fa deu anys i hi ha hagut certes persones que teníem moltes responsabilitat en aquests deu anys.
¿Personalment se sent al millor lloc en el pitjor moment?
No. Em sento amb l’enorme privilegi de poder representar la gent. Una persona que pot anar al Parlament Europeu a una edat com la meva, en una generació com la meva, que ha estat sempre molt europeista… com puc no sentir-me afortunat?
Josep Maria Terricabras va dir en aquest plató: “No em fa una especial il·lusió guanyar Convergència”. Què en pensa?
També va dir que seria l’home de Mas al Parlament Europeu! Home, jo vull ser l’home dels catalans, no de cap govern. I el que vull és que hi hagi una majoria des de Catalunya que giri a l’esquerra a Europa. Es parla sobre les lectures, ara bé, a Europa no hi haurà lectures, hi haurà conseqüències.
Què creu que tensiona més la societat catalana, el projecte independentista o la negativa de l’Estat a celebrar la consulta?
El PSOE el que diu és que aquí hi ha un problema polític i el PP nega que hi hagi un problema polític. Coincideixen en la resposta, però en l’anàlisi no. El PSOE es mou i diu, per primer cop, que s’han de fer reformes constitucionals de fons.
No m’ha respost. Amb qui se sent més còmode i proper, amb la petició del Parlament de Catalunya de la consulta o amb la negativa de l’Estat a celebrar-la?
Jo sóc un socialista català, amb tot el que comporta. Un problema polític no se soluciona posant una línia i dient a la gent que s’ha de posicionar en una banda. Jo em sento partícip i emocionalment proper a Ferrer i Guàrdia i a Lorca. Jo em sento part emocionalment d’un fragment de la història d’Espanya a la qual ha contribuït molt Catalunya, i em sento part d’aquest país en el qual he construït la meva identitat. Ara bé, hi ha parts de la història de Catalunya de les quals no em sento part.
¿Considera que la independència seria econòmicament catastròfica per a Catalunya?
No és la solució que millor respon als interessos de Catalunya.
Però seria catastròfica o no?
La democràcia és poder explicar les conseqüències que té cadascuna de les opcions. I en això ens hauríem de posar d’acord, independentment de quina és després la teva decisió final. Personalment crec que no és el que millor respon als interessos de Catalunya per la seva composició social, per qüestions polítiques, pel context internacional, per qüestions econòmiques… Això sí, penso que en aquest debat ens falta una mica d’empatia a tots.
