El director de l’Oficina Antifrau de Catalunya, Daniel de Alfonso, abans d’aquest càrrec era magistrat. Era un magistrat conservador. Els magistrats conservadors generalment estan callats, i no es comprometen. Conserven. Aquest exmagistrat s’ha posat a parlar, això sí, dient que ho fa a títol personal.
Ha parlat del projecte de construcció d’un gran complex urbanístic dedicat al joc. Casinos, ruletes, i hotels i tot el que acompanya a aquestes instal·lacions. El magnat nord-americà Sheldon Adelson pretén aixecar un “Las Vegas” al centre de la principal zona agrícola pròxima a Barcelona. Pretén que se li permeti una situació d’excepcionalitat jurídica, tributària, laboral, administrativa i de seguretat. El govern de Catalunya pretén donar suport a la pretensió. La polèmica cívica és intensa. La presumpció raonable que aquest suport pogués amagar interessos particulars dels “recolzadors” i el seu entorn, no és d’un sol ús.
El director d’Antifrau va ser preguntat pels periodistes sobre aquesta dimensió preocupant, que afecta la seva actual funció. La seva resposta és significativa. I no esvaeix la preocupació.
Ha dit que no ha fet un estudi de l’assumpte. Amb això n’hi hauria prou perquè, com a bon magistrat conservador, hagués conclòs la seva resposta, amb un prudent silenci. Però va seguir parlant.
Tot i no haver estudiat l’assumpte, ha reconegut que hi haurà especulació “només al principi”. Naturalment, fins que acabin amb el terreny agrícola que ambicionen. També ha dit que el projecte crearà molts llocs de treball, i, a diferència d’altres àugurs d’aquesta meravella, ha concretat que serà en treballs de “neteja i alimentació”. Sense comentaris.
I, encara parlant de llocs de treball, ha dit que com els visitants seran gent “amb capacitat econòmica alta”, no voldran veure prostitució al carrer. És inimaginable que aquest senyor, que ha estat magistrat penal a Barcelona durant molts anys, no sàpiga que els rics també van de putes, i que hi ha locals ad hoc, proverbialment criminògens.
Si la sobtada loquacitat de l’exmagistrat és producte d’una imprudent irreflexió, o conseqüència de compromisos, reconeixements o perspectives personals, el temps ho dirà.
Avui, és molt difícil entendre la raó per la qual el director de l’Oficina Antifrau ha hagut de parlar del que reconeix que no ha estudiat, per exhibir-se com a mancada d’imparcialitat en assumptes que podrien ocupar la seva activitat professional tan bon punt comencin l’especulació immobiliària que ell mateix augura.
Amb aquestes declaracions, que, ho vulgui o no, són més que a títol personal, compromet seriosament a l’Oficina. Compromet al projecte inicial que la va impulsar, malgrat les resistències polítiques que van procurar boicotejar, i després limitar-la. Compromet a les persones que treballen en aquesta oficina, la professionalitat, objectivitat i dedicació és coneguda. Compromet, en fi, als ciutadans de Catalunya que esperàvem disposar d’una institució per al control de l’ètica de les administracions, eficient i imparcial.
El director de l’Oficina Antifrau havia d’haver estar calladet. Però no ho va fer. El càntir ja està trencat, sense remei. Ara fa falta un altre. O canviem de director, o que tanquin l’Oficina, perquè aquesta, així, no és la que es va imaginar en el seu projecte inicial, i la que seguim necessitant.
Un comentari