Emma Riverola: La faula d’Homs
«El debat esquerra-dreta ens espanyolitza». Aquesta peculiar sentència que marca un abans i un després en els tractats de política va ser pronunciada pel conseller Francesc Homs en una entrevista amb Antoni Bassas. Un pas més en l’estratègia d’Artur Mas per liderar l’independentisme i convertir-lo en l’únic arbre del paisatge. «S’ha de prioritzar l’eix Catalunya», insistia Homs. Que, traduït al llenguatge de les persones normals, ve a ser: s’ha de parlar només del que a nosaltres ens interessa i sota les nostres condicions. CiU sap molt bé que ERC no s’empassa la llista única. ¿Per què hauria de renunciar a les seves sigles per salvar una probable caiguda de Convergència? ¿Per què hauria de callar sobre la corrupció? Ara l’objectiu és desprestigiar Junqueras i tots els que no accepten el paper de comparsa. Acumular arguments per, en les pròximes eleccions, acusar-los de no saber estar a l’altura d’un moment històric, de ser socis que no es mereixen confiança i d’espanyolitzar el debat amb les seves punyetes i foteses. ¡Oh, traïció!
Llavors, segons Homs, debatre sobre les retallades en educació o sanitat, reclamar un pla de xoc contra l’atur o la malnutrició infantil, denunciar l’asfíxia de farmàcies i asils o reivindicar la cultura que agonitza és espanyolitzar el debat. Llavors, ¿quin ha de ser el debat català? ¿El tricentenari? ¿El país de les meravelles? O, potser, ¿la faula d’Homs?
Article publicat a El Periódico




El debat “labour vs. torys” ens britanitza; el debat entre demòcrates y republicants ens nordamericanitza; el debat entre lepenistes, sarkozyistes i manuelvallistes, ens afrancesa; el debat entre CDU i SPD ens germanitza; el debat entre Maduro i la seva reprimida oposició ens venuzuelitza; el debat entre socialdemòcrates i conservadors ens escandinavitza; el debat entre feixistes i partisans ens italianitza. Diguem NO al món mundial! nosaltres som catalans! El nostre debat és entre el partit del president i els mals catalans! No hi ha cap mes debat possible que el del “model català” propi i genuí. Gran Quico Homs! Gloria eterna a Quico Homs! Homs, Homs, Homs…