El sol del Marroc abrasa i el vent, molt fred, bufa fort. Espanya, que és a l’avantguarda mundial en el desenvolupament de les energies renovables, és molt conscient de l’explosió solar al país veí i, per aquest motiu, no escatima esforços a l’hora d’empènyer els seus inversors perquè abandonin els prejudicis culturals i religiosos i s’instal·lin al regne alauita, on l’aposta pel verd cada vegada és més seriosa. De fet, és una causa personal del Rei, Mohammad VI, que va anunciar amb bombo i platerets a Ouarzazate, a les portes del desert del Sàhara, el projecte solar més gran del món. El Marroc, país que compta amb més de 3.000 hores de sol a l’any, es convertirà en referent del sector a 10 anys vista.
En els grans plans del monarca, el soci espanyol hi és molt present. Dels 6.100 milions d’inversió que suposarà el projecte, entre el 30% i el 40% seran diner estranger. El pla preveu la construcció de cinc plantes, amb una potència instal·lada de 2.000 megawatts (MW), la producció anual de les quals serà de 4.500 gigawatts per hora (el 18% de la producció nacional actual). Una d’aquestes centrals serà d’Abengoa Solar, l’única afavorida de moment amb el megaprojecte que, a una velocitat de vertigen, ja està construint el parc a Ain Beni Mathar, a 80 quilòmetres d’Oujda, ciutat fronterera amb Algèria. «Estem molt contents perquè som els primers a formar part del pla», van assegurar fonts de la firma.
El ritme de construcció és ràpid i els pobles que voregen Ain Beni Mathar, des de fa mesos, miren impacients i amb sentiment d’alleujament econòmic cada mirall aixecat que escalfarà al voltant de 140.000 cases per a les quals el corrent elèctric suposa una despesa moltes vegades difícil d’assumir. El valor ecològic de la planta l’ignora el ciutadà marroquí mitjà, a qui només interessa l’estalvi. La seva raquítica economia amb prou feines li permet arribar a final de mes.
Inversió de 400 milions
Després d’aquesta planta, se n’aixecarà una altra a Ouarzazate, zona molt cobejada per la qualitat de la llum i perquè com més a prop del desert, el sol és una font d’energia més potent. Tindrà una capacitat de 500 MW i estarà acabada el 2015. Les altres es construiran a Sebkhat Tah, al sud; i al disputat Sàhara Occidental, a Aaiun i a cap Bojador. De moment, aquestes plantes només estan sobre el paper. L’única que ha passat de la lletra a l’actuació ha estat la d’Ain Beni Mathar, que va suposar una inversió de 400 milions. «Cent milions de finançament espanyol, la resta finançament multilateral», va assegurar José Manuel Reyero, conseller de l’Oficina Econòmica i Comercial de l’Ambaixada espanyola a Rabat. «L’energia és una oportunitat d’inversió al Marroc que s’ha d’aprofitar», afirma.
Amb el megaprojecte, l’Estat vol escenificar el seu ferm compromís en les energies renovables, que s’espera que arribin el 2020 al 42% del consum del país entre la solar (14%), la hidràulica (14%) i l’eòlica (14%). El ministre d’Economia, Salahedine Mezuar, va assegurar que un dels objectius és reduir la dependència energètica amb l’exterior, que arriba al 97%, i emetre menys gasos tòxics. «Espanya és fonamental per a nosaltres en el sector de les energies renovables», va insistir Mezuar, que va treure a col·lació l’energia eòlica com a segona aposta, en què també Espanya té un paper important. El gegantesc parc eòlic de Tànger, amb 140 MW de potència, té la marca de Gamesa.
A Tarfaia, al sud del país, el Rei preveu un altre pla eòlic que duplicarà en potència el de Tànger, amb 300 MW, però aquesta vegada Espanya no hi clavarà queixalada, i no perquè no ho hagi intentat. Almenys en el cas d’Endesa, que es va retirar del projecte després de ser absorbida per Acciona i Enel. «M’imagino que el desemborsament de l’opa va fer que s’ho repensessin», diuen des d’Endesa al Marroc, per a qui l’Estat marroquí «ha de generar més confiança en les empreses perquè hi hagi més inversió. Encara hi ha molta inseguretat jurídica».
El Marroc vol ser líder en energies renovables al nord de l’Àfrica. La posada en marxa de projectes l’empeny per aconseguir-ho, i la seva experiència pot ser clau per a altres països en vies de desenvolupament amb sol i vent. Dues fonts d’energia que si es potencien podrien proveir en un futur més immediat que llunyà Europa.
