De sempre, TV3 i les emissores de la Corporació Catalana de RTV han tingut el mateix color polític: conservador. La majoria dels valors que destil·len els seus programes, els entrevistats i, no cal dir-ho!, els seus debats, així ho expliciten. Però no sols són de dretes, sinó excloents; sobretot vers aquells que no tenen “carnet nacionalista”, o no parlen en català habitualment (són d’altres llocs d’Espanya). Curiosament se salven si són del Barça o són persones benestants.
Crec que la TV pública catalana hauria d’acollir totes les sensibilitats culturals/religioses/ polítiques, sempre que siguin democràtiques i respectuoses amb l’altri; no és el cas de TV3. Això ho podeu comprovar amb la majoria dels “convidats” en qualsevol programa; alguns exemples emblemàtics són: d’entreteniment (Divendres), de debat (Els matins) o els (Informatius del 3/24). I no cal fer esment dels debats de Catalunya Ràdio … Alguns “contertulis” d’aquests programes es passant el dia mirant-se el melic (català, és clar!)
La visió que s’ha donat de les actuacions dels consellers Saura, o Castells, contrasta amb el tractament informatiu del cas Palau amb la implicació de CIU. Un capítol a part, és la propaganda i difusió continuada de les consultes “sobiranistes”, quan és clar que representen una opció política més -no a Catalunya-; això només per citar algun dels últims fets polítics.
Aquesta visió esbiaixada de la informació, també la trobem en allò que és important en les relacions humanes: l’honestedat, l’educació, la salut, la ciència, la violència masclista, la solidaritat, …; aspectes que, o bé són tractats superficialment, o bé són infravalorats. La darrera atzagaiada resta explícita amb el programa “No me la puc treure del cap”, amb l’exclusió del cantautor més internacional de Catalunya: en Joan Manuel Serrat. Incomprensible i intolerable!
Tinc clar que són els responsables de la “Corporació” els que decideixen què s’ha de tractar i com, però també és cert que molts dels professionals que treballen de cara el públic són de la mateixa “corda”; ja els va bé aquesta línia informativa atès que sovint hi afegeixen comentaris personals que així ho expliciten (també quan fan “bolos”). En conjunt, considero que La Corporació Catalana de Ràdio i TV és conservadora, excloent i provinciana; ho és en la informació, però també en altres programes.
Llàstima que en 7 anys de Tripartit no s’hagin pogut canviar les coses. Diuen que és de tots, però l’únic que és de tots són les despeses.
Ara, el futur és prou incert perquè no es facin plans, però crec que si l’esquerra governa, s’hauria de modificar aquesta manera de tractar la informació i posar l’accent en els valors democràtics universals, sense perdre per això la seva identitat pròpia: la catalanitat.
Els catalans volem uns mitjans informatius públics independents, respectuosos amb tots els ciutadans, al marge de les seves opinions polítiques, culturals o creences -sense demanar-los el “pedigrí” del seu origen-; oberts a totes les cultures i ideologies, de casa i de fora; clars en la condemna de la violència masclista, en l’exclusió social, … En definitiva, una informació democràtica, oberta al món i pròpia del S. XXI.
Estic bàsicament d’acord amb el què dius.
El què em preocupa és que estiguem així després d’aquests anys de governs d’esquerres. Puc entendre les dificultats, els obstacles.
Però el què em preocupa més és que, gairebé fins a aquesta nota, no havia vist cap comentari crític al respecte.
Cap paraula, cap fet. Trist.
I amb el què ens espera, desesperançador !