Copenhaguen: Males sensacions de cara a la cimera sobre el canvi climàtic
A uns 30 dies de la conferència que s’obrirà a Copenhaguen el 7 de desembre, dels líders del món arriben senyals de pessimisme: la cimera que havia de salvar el planeta s’està ja transformant en la crònica d’una fallida anunciada. Qui ha llançat la darrera senyal d’alarma ha estat el president de la Comissió europea, Josè Manuel Barroso, que ahir assistí a Washington a la trobada UE-EUA i es manifestà “preocupat” per l’evolució de les negociacions sobre el clima. «Certament a Copenhaguen no assolirem un tractat vinculant pròpiament dit, semblant al de Kyoto», ha dit Barroso, perquè «és obvi que no ha arribat encara el moment». A Londres, el Secretari general de les Nacions Unides, Ban Ki-moon, ha dit que és «raonablement optimista sobre el fet que Copenaghen representarà una fita molt important” però ha afegit quema, «al mateix temps, parlant amb realisme, potser no estarem en disposició d’entendre’ns sobre totes les qüestions».
Segons el president americà Barack Obama «si tots els països implicats es donen compte que aquesta és una oportunitat única, podem segellar una entesa important». Però també l’inquilí de la Casa Bianca sembla renunciar a l’esperança d’un acord omnicomprensiu que a partir del 2012 substitueixi el Protocol de Kyoto. El problema per a Obama és que els seus bons propòsits ambientals s’estàn submergint en els aiguamolls parlamentaris, on es procedeix a alentir el curs legislatiu pels talls de les emissions.
Ahir la Cancellera alemanya Angela Merkel, convidada a parlar en el Congrés dels EUA, va exhortar els diputats nord-americans: «No hi ha un minut a perdre. Necessitem un acord per no fer pujar la tempeatura terrestres més de dos graus», ha dit Merkel, «el desembre el món ens mirarà» i «estic convençuda que un vegada Europa i amèrica demostrem que som capaços d’adoptar un acord sobre el clima, serem capaços de convèncer la Xina i la Índia perquè s’hi aderireixin». Vist l’ambient que s’ha creat, Obama ja ha fet saber que no anirà a Copenhaguen, per bé que ahir el premi Nobel Al Gore es mostrà «convençut que al final hi anirà». Presentant el seu últim llibre sobre el clima “La nostra tria”, Al Gore va explicar que el Senat reeixirà a aprovar una legislació significativa sobre les emissions i que “el president Obama estarà en disposició de negociar per compte del seu país amb l’autoritat necessària per contribuir a obtenir un tractat significatiu”.
El primer ministre suec i president de torn de la UE, Fredrik Reinfeldt, arribat a Washington amb la delegació europea, afirma uqe “les altres economies desenvolupades han de seguir el lideratge de la UE perquè els esforços d’Europa per si sols no són suficients”. Però el lideratge europeu s’ha embarbussat en el Consell de la setmana passada a Brussel·les entorn de la qüestió perquè en els dies de negociació els caps d’Estat i de govern de la UE no han aconseguit trobar un acord per a definir la quantitat de la contribució europea als fons d’ajuda als països en vies de desenvolupament en la seva lluita contra el canvi climàtic, i tampoc sobre el repartiment dels costos.
Hi ha standby sobre les quotes. És un punt cabdal per tal d’arribar a un acord, però ha passat la línia, recozada per Itàlia, d’esperar que els altres facin el primer moviment. També a Pequin sembla clar que no ténen intenció de moure’s. Ahir el primer ministre Wen Jiabao, discutint amb Barroso, ha insistit en el “principi de les responsabilitats comunes però diferenciades”. És a dir, de tenir en compte que un ciutadà xinès produeix menys Co2 que un americà, encara que en conjunt la Xina és ja el major contaminador del món. Jiabao ha compartit amb Barroso iel compromís per a reduir les emissions “de manera significativa”, però rebutja fixar quotes. A dia d’avui, l’únic objectiu declarat per Pekin és el d’arribar al 15 % d’energies renovables l’any 2020, encara que per ara el l 70% de l’energia continúa essent produïda per carbó.
L’Unità, 4 de novembre de 2009



