Portada

Carles Rivas: La reforma segregadora del Ministre Wert

En l’avantprojecte de Llei Orgànica per a la Millora de la Qualitat Educativa (LOMCE), l’actual ministre d’Educació, Cultura i Esport, el Sr. Wert, ha fet públic uns documents on destaquen els resultats d’EUROSTAT (Statistical Office of the European Communities) de 2011, en relació als indicadors educatius de l’Estratègia Europa 2020, on s’apunta, com una de les principals debilitats del sistema educatiu espanyol, la taxa d’abandonament escolar, amb una xifra del 26,5% el 2011, amb una tendència al descens, però molt lluny del valor de la mitjana europea, del 13,5% per aquest 2011, i encara més lluny de l’objectiu fixat pel 2020, del 10%.

Les dades que el Ministeri aporta com a exposició de motius i/o justificació de les seves reformes oculten que l’abandonament escolar en edat prematura ha disminuït en els darrers anys, i ha passat del 30% al 2009, al 28,4% al 2010, i fins arribar a una xifra del 26,5 % al 2011. Tanmateix, oculta les raons que han portat a que es produeixi aquest abandonament escolar, ja que tots/es entenem que la inserció laboral dels i de les joves (l’índex d’atur juvenil supera ja el 50%) no és un problema únicament i exclusiva educatiu, ja que l’època  del “totxo”, la inexistència actual d’un ric teixit industrial, el tancament de petites i mitjanes empreses, etc. fa que joves amb preparació bàsica o mitja, o que han abandonat prematurament els estudis, ni puguin treballar ni se’ls deixi estudiar. Així, la solució que es proposa en la LOMCE: la “segregació primerenca”, és la pitjor solució possible per fer front a aquesta hipòtesis de partida, tot ocultant el problema.

Amb aquesta reforma, el Sr. Wert, pretén consolidar les brutals retallades que va imposar l’abril de 2012, amb l’aprovació del Reial Decret RD 14/2012, on va consolidar mesures com l’augment de càrrega horària lectiva al personal docent, l’increment de les ràtios en un 20% i també l’aturada del RD 1147/2011, de 29 de juliol, pel qual s’establia l’ordenació general de la formació professional (FP) del sistema educatiu; i així, amb aquestes mesures que proposa en l’avantprojecte de LOMCE, es consoliden aquestes retallades, les quals i sense cap mena de dubte, suposen una pitjor FP per als i per a les joves.

La Llei d’Economia Sostenible (LES) i la Llei Orgànica Complementària de la LES (LOC) modificaven la Llei 5/2002 de Qualificacions de la FP i la Llei Orgànica d’Educació 2/2006 (LOE), i així, aquest nou marc normatiu feia necessària una nova regulació de l’ordenació de la FP del sistema educatiu (el RD 1147/2011 anul·lava l’antic RD 1538/2006) i tenia prevista la seva entrada en vigor el curs 2012-2013. Aquest RD 1147/2011, aprovat per l’anterior Ministre, el Sr. Gabilondo, comptava amb el vist-i-plau de gran part de la comunitat educativa, i era un pas endavant cap a la millora i potenciació de la FP en tot l’Estat, en incloure avanços importants, com l’accés dels Programes de Qualificació Professional Inicial (PQPIs) als Cicles formatius de Grau Mitjà (CCFFGM), el cursos d’accés als CCFFGM i Grau Superior (CCFFGS) en substitució dels cursos preparatoris,  els programes formatius per a joves amb risc d’exclusió social, els cursos d’especialització (s’havien de regular en un nou RD posterior), la flexibilització de la FP, el reforç de la informació i orientació professional a la FP, el foment de la FP a distància i d’altres mesures, ara descartades pel Sr. Wert, en aturar la reforma de la FP feta pel Sr. Gabilondo, i també menystingudes, ja que no les ha tingut en compte en aquest avantprojecte de LOMCE.

Tanmateix, segons les dades d’EUROSTAT corresponents al mes de setembre passat, la Comissió Europea va recomanar la millora i potenciació de la FP a Espanya, ja que un dels “reptes clau” és dotar-se d’una FP eficaç per als i per a les joves, tenint present que el nivell d’atur juvenil ja supera el 54% entre joves de menys de 25 anys d’edat, i tenint també en compte, que el país té una taxa de graduats en FP del 28% de la població, per sota de la mitjana de la Unió Europea (UE), on aquesta taxa arriba al 44% de la població.

Amb la LOMCE es crea un nou títol de Formació Professional Bàsica (FPB), en substitució dels PQPIs; aquesta FPB, de caràcter obligatori i gratuït, a la qual l’alumnat hi podrà accedir amb 15 anys, no donarà opció a obtenir el Graduat en Educació Secundària Obligatòria (ESO), a diferència dels PQPIs on, si es realitzava el mòdul voluntari C (de formació voluntària complementària), a més a més dels mòduls obligatoris A (específics professionals) i B (formatius de caràcter general), es podia obtenir el títol de Graduat en ESO (GESO) i, per tant, amb aquest nou títol de FPB no es podrà accedir als Cicles Formatius de Grau Mitjà (CCFFGM) i/o Batxillerat. Aquest cicle de FPB (de dos cursos de durada) dóna un títol i una qualificació professional de Nivell 1 del Catàleg Nacional. Amb la titulació de tècnic/a professional bàsic s’haurà de superar una prova d’accés per als CCFFGM.

Aquesta mesura obre la porta a la marginació d’un cert sector de l’alumnat amb dificultats, que acabarà fora del sistema educatiu als 16 anys sense cap possibilitat factible de tornar-hi a entrar. En lloc d’apostar per recursos com els PQPIs (amb possibilitat d’organització autònoma dels mòduls A, B i C) o d’altres ja esmentats, i que es recollien en la reforma de la FP de l’anterior ministre, el Sr. Gabilondo, i que haurien de permetre atendre aquest alumnat amb més dificultat, s’opta per la via més barata i excloent.

Però la solució de la contrareforma segregadora, la “selecció primerenca”, proposada pel Ministeri, comença una mica abans, amb l’anomenada “flexibilització de les trajectòries”, amb l’anticipació dels “itineraris” cap al Batxillerat i la FP, i amb la transformació de l’actual 4t curs d’ESO en un curs fonamentalment propedèutic, amb dues trajectòries ben diferenciades.

En el 3r curs d’ESO es produeix ja una selecció irreversible que es consolida en el 4t curs, que es converteix en el segon cicle d’ESO (1 curs), amb caràcter propedèutic, és a dir, un curs que prepara exclusivament cap al Batxillerat (amb títol de Graduat en ESO en la modalitat d’ensenyaments acadèmics o en títol de Graduat en ESO en la modalitat d’ensenyaments aplicats), la qual cosa vol dir que amb 15-16 anys d’edat l’alumnat haurà de decidir i triar un dels dos itineraris, ja que cada itinerari tindrà una revàlida pròpia, o avaluació final d’ESO, per cada una de les dues modalitats diferenciades. Com que el títol de Graduat en ESO servirà per accedir a FP o Batxillerat, els i les alumnes que hagin realitzat la revàlida per la “via” acadèmica, però que vulguin accedir als CCFFGM, hauran de realitzar l’altra revàlida i a l’inrevés.

En resum, aquest avantprojecte de LOMCE que ha presentat l’actual Ministre Sr.Wert, és una “contrareforma” segregadora, que en cas de ser aprovada, expulsarà, de forma prematura, a milers d’estudiants del sistema educatiu en tot l’Estat, produint l’efecte contrari al desitjat.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Security Code:

Entrades relacionades

Back to top button