Jordi Martí (Barcelona, 1965) és des de febrer el líder del PSC a l’Ajuntament de Barcelona. El seu partit estudia amb CiU el consens del Programa d’Acció Municipal (PAM), el full de ruta fins al 2015. “Encara no hi ha res tancat”, recorda.
Pregunta. No creu que ha mostrat massa gana de pacte?
Resposta. No he parlat de la possibilitat d’arribar a un pacte amb les cartes sobre la taula. Presentem un PAM alternatiu, que fixa projectes i línies vermelles. En política s’ha de tenir la franquesa de dir “vull fer això, d’aquesta manera”. Això no és fam de pactar, és tenir una estratègia. Trias pateix projecte.
P. Aquestes línies vermelles no s’han desdibuixat? En el PAM alternatiu es defensava la gestió pública de les llars d’infants i CiU ho va diluir en el pacte educatiu.
R. Pactem en general, no entrem en la lletra petita. Vam dir que no ens conformàvem, que després entraríem en un major grau de concreció tècnica i pressupostària. Una de les polítiques més regressives de CiU és implantar dues línies en el sistema educatiu. Una pública i una altra privada concertada, que té un cost per alumne. Hi ha discriminació per motius de renda, tan perillosa com la lingüística. Necessitem la mateixa qualitat en ambdues.
P. Però Trias ultima el pla d’usos de Ciutat Vella, que inclou nous hotels. I aquesta és una altra de les línies vermelles del PSC.
R. Aquí és on Trias ha de decidir. Quan vam exposar el PAM alternatiu, CiU creia que anàvem de fanal. Ara que anem de debò negociant, ens atribueixen fam de pacte. Entenc que sigui més difícil negociar amb nosaltres que amb el PP. CiU va trigar 32 anys a arribar al govern i ara haver de pactar contínuament amb un tercer és difícil. A CiU hi ha alguns que prefereixen seguir en solitari.
P. Arribar a acords sobre PAM i pressupostos 2013 és un sol paquet?
R. No, estem només amb el full de ruta. El que diem és que el PAM no pot ser un brindis al sol. Cal entrar en el detall. I això obriria escenaris de major estabilitat del Consistori. Trias només pot governar en un sentit ple si arriba a un acord estable. Encara que el PP ja li ha dit que li dóna suport als comptes si enterra el PAM.
P. Es veu a la cadira de Jaume Ciurana (Cultura) o a la d’Antoni Vives (Hàbitat Urbà)?
R. Si el pacte és amb o sense cadires ni m’ho plantejo. Arribar a un acord té un procés: discutim sobre les idees, els projectes i després sobre quina serà la millor manera d’implementar l’acordat. En cap moment és una qüestió de repartiment o d’enyorança del poder.
P. El seu votant s’entendrà que pacti amb un alcalde que prohibeix, per exemple, la prostitució de carrer? La Federació de Barcelona no dóna suport al pacte.
R. Si transmetem que el que s’aconsegueix és canviar el rumb, si. El PAM que s’acordi, si és que es pacta, no pot ser el programa del PSC o el de CiU, serà una altra cosa. A Catalunya hi ha un error conceptual: “Si pacten és que ja pensen igual”. La gràcia de la política és que provoca estranys companys de llit. Els partits són importants, però les persones que exerceixen les responsabilitats, cal deixar que treballin. Ha de ser un acord poc partidari, més entre persones que entre partits. El ciutadà espera solucions més enllà del color polític.
P. Es veu amb avantatge respecte al PP?
R. Arribar a acords amb el PP és difícil de justificar en termes catalans en aquest moment i això ens afavoreix. Al PSC, electoralment, li beneficiaria més un pacte de dretes, però això no és el millor per a la ciutat.
Entrevista de Camilo S. Baquero per a El País
“En política s’ha de tenir la franquesa de dir “vull fer això, d’aquesta manera”.
Exacte! Que s’oblidi el PSC de CiU i digui als ciutadans què vol fer ell; Déu ja reconetrà els seus!