La supressió de serveis d’urgències, llits, plantes d’hospitalització, quiròfans i unitats de cures intensives (uci) que els responsables dels hospitals estan obligats a executar per ajustar-se a la retallada pressupostària ordenada per la Conselleria de Salut (uns 50 milions d’euros per centre) suposarà la «desintegració» del sistema sanitari públic, van advertir ahir totes les institucions que representen els metges catalans. Els quatre collegis de metges, el sindicat majoritari (Metges de Catalunya, MC) i el Fòrum de Pacients van coincidir a dir que les retallades econòmiques previstes representaran una destrucció «irrecuperable» del model assistencial. Aquests organismes van exigir a Salut que aturi la tisorada i dirigeixi els seus passos a aconseguir un millor finançament per a la sanitat pública.
El Col·legi de Metges de Barcelona, presidit per Miquel Vilardell, assessor sanitari del president Artur Mas, subscriu el rebuig unànime del sector a la retallada de Salut.
El Consorci de Salut i Social de Catalunya, que representa 56 hospitals que concerten la seva assistència amb Salut (Clínic, Sant Pau i el Mar, entre ells), va reiterar així mateix ahir la impossibilitat d’acatar l’estalvi decidit per la Generalitat, del 10% del pressupost en cada centre. «Més enllà del 5%, aquesta retallada suposarà una reconversió del sistema sanitari públic», van indicar, un redisseny del model assistencial conegut fins ara. L’altra patronal, la Unió Catalana d’Hospitals, s’ha pronunciat en els mateixos termes.
ATURAR ELS PLANS / «Exigim a la Conselleria de Salut que desactivi els plans d’estalvi que ha imposat a tota la xarxa assistencial –va dir Antoni Gallego, secretari general de MC–. Si les previsions es consumen, el model sanitari públic es desmuntarà de manera irrecuperable». Els metges van alludir al compromís que el conseller de Salut, Boi Ruiz, va establir amb collegis professionals i sindicats a l’assegurar-los que no s’aplicarien mesures que alterin l’assistència als ciutadans, una paraula que donen per incomplerta. «No hem tornat a parlar amb el conseller –va afegir Gallego–. Salut no ens ha escoltat: de fet, totes les mesures previstes afecten l’atenció dels pacients». Gallego va enumerar l’inevitable augment de les llistes d’espera quirúrgiques, les demores per accedir a proves diagnòstiques i el tancament de plantes d’hospitalització. «Els quiròfans i sales d’ingrés que s’ha decidit tancar estan ocupats al complet en aquests moments –va afegir Albert Jovell, president del Fòrum Espanyol del Pacient–. Si ara estan plens, ¿qui atendrà en el futur aquests pacients?»
El president dels quatre col·legis de metges de Catalunya, Fernando Vizcarro, va alludir a la quantitat per càpita que destina la Conselleria de Salut a la població catalana: 1.250 euros per persona i any. «És un sistema infrafinançat que està en desavantatge amb la resta de comunitats autònomes espanyoles», va assegurar.
La mitjana per càpita sanitària a la resta d’Espanya és de 1.450 euros per persona i any, amb l’excepció de Navarra i el País Basc, on se superen els 1.600 euros per persona i any.
EL PROGRAMA DE CIU / Els collectius mèdics i els sindicats se sumaran a la manifestació convocada per al 14 d’abril contra les retallades econòmiques. «El programa electoral de CiU no deia res del que està passant en sanitat», va advertir Jovell. La dada difosa per la Conselleria de Salut que deia que Catalunya tindrà aquest any el mateix pressupost sanitari que el 2006 –missatge que va pretendre calmar els ànims– ha exercit l’efecte contrari: «Des d’aleshores, Catalunya acull 1.400.000 persones més», van indicar.
