Albert Dalmau: Per una primavera democràtica

Des de fa temps són moltes les reflexions que la ciutadania ha començat a fer per a trobar el seu lloc en un món de canvis i en canvi.

Política i societat viuen també aquesta necessitat de canvi per a poder trobar-se de nou mútuament.

Els moviments de protesta o  els resultats de la participació política ja fa temps que ens indiquen que cal formular de nou certs aspectes per a fer del nostre sistema democràtic, lliure per elecció, un sistema integrador dels anhels de la ciutadania. Es tracta d’un missatge que ve de lluny i que ens interroga amb una força major de la que fins ara hem cregut.

Crec que l’esquerra no pot ser aliena a aquesta realitat. No es tracta d’una reflexió conjuntural o sobrevinguda per les circumstancies actuals. Fa temps que els ciutadans i ciutadanes han emès missatges d’atenció a les nostres idees progressistes i que s’han expressat de manera diversa a les urnes o a les places de les nostres ciutats.

Entre tots ells hi ha sentiments de tota mena, matisos diversos que configuren unes demandes plurals. Però hi ha un tret que ens interpel·la directament. Una vessant comuna. La necessitat de dotar de nous sentits la nostra democràcia després d’anys de la seva instauració. Una regeneració democràtica.

Crec profundament que cal atendre aquesta necessitat de canvi, i cal fer-ho per a adaptar el nostre model als temps actuals. Estic parlant d’una nova política per al nou mil·lenni.

Un projecte per a reconectar de nou amb una proposta central de la societat.

Cal trobar una nova entesa entre dos models que han estat presents i dominants en els darrers segles. Parlo d’una alternativa entre la vella esquerra i la nova dreta. No sóc el primer en fer-ho i just per això crec que cal culminar el procés iniciat.

Concretament per al PSC, no crec que se’n surti si respon a aquest missatge extraordinari amb processos ordinaris com els que ha iniciat fins ara. Entendre el missatge no serà solament invertir resultats en les comtesses electorals més immediates. Fer això es tractaria d’una tàctica a curt termini que ens duria a repetir errors del passat. Al progressisme de Catalunya li cal una estratègia pensada per a mirar de nou vers l’horitzó per atendre la demanda que ens fa la societat.

Si hi responem, crec que el centre-esquerra esdevindrà de nou una majoria social  compromesa amb el projecte que presentem.

Així doncs, proposo que aturem algunes de les inèrcies a les que veig ens està duent el debat pre-congressual i que podrien dur-nos a traçar canvis ràpids  o superficials. Els noms o els manifestos seran útils si formen part d’una nova revolució que hem de posar en marxa.

Fa anys un grup d’homes i dones lliures es varen unir per a dur a terme una revolució que apel·lava als valors de la igualtat i la llibertat per al somni socialista. Cal recuperar aquest anhel revolucionari inicial dels nostres avis i que ve de més enllà. Cal una nova revolució per a donar sentit, avui en dia, a la inciada anys enrere.

La meva proposta és clara. El procés d’octubre servirà si som capaços de treure’n una nova agenda política per a la propera dècada. Una proposta amplia, nítida i innovadora que suposi un revulsiu a la vida política, social i econòmica del nostre país, Catalunya.

Jo l’anomenaré Via democràtica.

Crec que la Via democràtica és part del camí que hem de traçar i vull centrar alguns dels eixos que crec hauran d’acompanyar aquesta proposta central que haurem d’anar desenvolupant:

1. Un impuls a la democràcia econòmica. Un impuls  per a retornar poder a la ciutadania i afavorir-ne la llibertat. Un impuls per a combatre les desigualtats però també per a generar una economia pròspera, dinàmica i eficient.  En aquesta aposta hi ha el model de societat que volem desenvolupar, més democràtica i justa i també més pròspera.
2. Cal transferir poder a la ciutadania. És necessaria una reforma democràtica i del sistema polític del país en benefici d’una societat forta, perquè una societat més forta és una societat més justa. El principi de subsiderietat ha d’acompanyar una necessaria reforma de les nostres institucions. Catalunya necessita d’una llei electoral innovadora que permeti solucionar problemes que hem anat comprovant i que representi millor (quantitativa i qualitativament) als ciutadans del país. Als partits ens cal una obertura radical per a ser plenament permeables a les demandes que ens arriben de la societat. Si és així serem agregadors de més anhels i il·lusions compartides.
3. Una proposta per a un  horitzó nacional clar i definit que acompanyi aquesta aposta central. Un Catalanisme de caire universal i democràtic. Un projecte integrador, de ciutadania plena.
4. Europa i la política com una eina internacional. Cal posar en marxa un canvi profund per a construïr el que serà el nostre futur: Europa i la comunitat ciutadana que la conformem de forma plural però comuna. Cal construïr el projecte compartit d’Europa amb la resta de ciutats, regions, nacions i estats. Un compromís internacional amb el projecte progressista on la vía democràtica que iniciem pretén liderar un projecte de canvi al conjunt d’Europa. Els ciutadans tenim que reapropiar-nos d’Europa i restablir la política com una eina internacional.
5. Una reforma de l’Estat del Benestar. Un projecte més democràtic i exigent per a definir el nostre compromís social. Cal atendre millor als que tenen menys però sent exigent amb els que reben beneficis de l’acció col·lectiva. D’aquesta manera farem pròsper i sostingut el nostre Estat del Benestar. L’Estat haurà de desenvolupar un paper actiu per a transformar el subsidi en inversió social. En aquest sentit l’educació ha de ser la nostra aposta de futur per a garantir oportunitats per a tothom i progrés compartit.
6. Els nous reptes globals i els combats a les amenaces a la seguretat. El medi ambient, l’exclusió social, els nous problemes globals com la inmigració hauran de formar part de la nostra nova agenda. No solsament aspirem a governar la nostra realitat més inmediata per a transfrormar-la. Volem atendre i donar respostes a les injusticies derivades dels nous reptes globals als que haurem de fer front. En aquest sentit el medi ambient ens acompanyarà com a nou eix central del copromís amb les persones.

Aquestes idees que apunto crec que hauran de marcar la orientació d’aquesta nova agenda per a la dècada que iniciem. Comptem entre nosalres i al conjunt de la societat amb les eines necessàries per a desenvolupar-les. Si ho fem, el nostre missatge de canvi profund arribarà. I el que és millor, les idees prendran forma per a transformar la realitat.

Després de la tardor, hem d’aspirar a una nova primavera.

Una primavera democràtica.