Quan un Parlament convoca unes eleccions per imperatiu de la legalitat estatutària no les pot desconvocar un govern en funcions. El màxim que podria fer seria suspendre una votació, invocant una causa major, per celebrar els comicis convocats quan l’impediment que ha motivat l’ajornament no existís.
Els tres articles de l’decret publicat pel DOG, datat el 15 de gener, indiquen que les eleccions no s’han ajornat sinó que s’han suspès. Des del moment en què el president de Parlament va convocar els comicis, el govern estava en funcions i els diputats ja no tenien la tasca de controlar a l’executiu, una funció que passa automàticament a l’anomenada Diputació Permanent segons fixa l’Estatut a l’establir que “quan la legislatura ha finalitzat, o la càmera ha estat dissolta, o en els períodes entre sessions, en què el Ple no es reuneix, les funcions que té encomanades són complertes per la Diputació Permanent, que es compon de vint-i membres, designats pels grups parlamentaris “.
El mateix estatut d’Parlament estableix que “si en el procediment d’investidura de president o presidenta de la Generalitat transcorren dos mesos, a comptar de la primera votació d’investidura, i cap candidat o candidata obté la confiança al Parlament, aquest ha de dissoldre i ha de convocar noves eleccions “.
En qualsevol cas, segons la normativa vigent, “el decret de dissolució ha d’establir la convocatòria de noves eleccions, que han de celebrar entre els quaranta i els seixanta dies següents a la data de publicació de l’decret en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya “.
Un govern interí, per tant, ha deixat sense efecte la celebració de les eleccions convocades el s de desembre després de la dissolució automàtica de Parlament.
La disposició publicada al DOG fa un salt en l’article dos dient que les eleccions es convocaran perquè tinguin lloc el dia 30 de maig, “previ anàlisi de les circumstàncies epidemiològiques i de salut pública i de l’evolució de la pandèmia“.
El govern presidit per un “vicepresident de el govern de la Generalitat en substitució de la presidència de la Generalitat“, així consta en el DGO, Pere Aragonès, podria, per tant, retardar novament les eleccions si així ho considera oportú fins a esgotar el termini de quatre anys de legislatura que es complirien al desembre de 2021.
Per què és de legalitat dubtosa aquesta convocatòria? Perquè es deixa en mans de govern en funcions una potestat que afecta tots els catalans. Del decret es desprèn que el govern ha trencat el principi de legalitat sense tenir atribucions per a això.
El president Quim Torra va dir al gener que la legislatura s’havia acabat i que un cop aprovats els pressupostos convocaria eleccions. No ho va fer i la seva inhabilitació judicial el va obligar a abandonar la presidència de la Generalitat. Es van aprovar els pressupostos, es va nomenar un vicepresident interí, es va acabar la legislatura i el president de Parlament va convocar les eleccions per al dia 14 de febrer.
A Portugal hi haurà eleccions en dos setmanes i als Països Baixos, el 17 de març. A Galícia i a Euskadi es van avançar els comicis quan la pandèmia estava en actiu. A Estats Units va passar el mateix el 3 de novembre. Les municipals franceses es van celebrar en plena pandèmia encara que la participació en la segona volta baixés a un 40 per cent de cens. Des que es va desencadenar la mortaldat del coronavirus al març de l’any passat s’han celebrat més de 60 eleccions al món.
Si no hi ha la seguretat perquè tots els que vulguin votar ho puguin fer, el govern té les facultats i els mitjans perquè tothom pugui exercir el seu dret a votar. El més desconcertant del decret és que no s’asseguren les eleccions per el 30 de maig sinó quan millor convingui a una coalició de govern els socis discrepen, a més, cada dia, en qüestions de forma i de fons.
Es votarà tenint en compte els interessos d’una de les parts i no de el tot. És un pas en fals molt perillós que posa en dubte la mateixa democràcia a Catalunya. La incertesa és incompatible amb la tranquil·litat que necessita el país que no pot plantejar una nova crisi institucional amb el Parlament dissolt i sense capacitat de control a govern. Els serveis jurídics del Parlament i de la Generalitat suposo que tindran alguna cosa a dir. Un país que no observa les seves pròpies lleis està encaminat a la decadència.
Foixblog, 16 de gener de 2021
Aquest article és impecable.