Francesc Trillas: Fundació Campalans, qualitat democràtica i reforma dels partits

-La crisi econòmica i institucional ha posat en qüestió més del que ja és habitual el paper dels partits polítics: però, sense partits sòlids la democràcia tindria menys qualitat, seria més individualista i desigual.

-Reformes de la legislació electoral que promourien una democràcia de més qualitat: llistes obertes, canvis en les circumscripcions, proporcionalitat, proximitat dels representants al territori.

-Clarificar els rols de responsables polítics i directius del sector públic en un context de transparència i eficiència.

-Són necessaris uns partits forts sense partitocràcia (excés de càrrecs de confiança i càrrecs no transparents i ocupació d’institucions).

-Els partits emergents i com competir amb ells en la variable organitzativa.

-organitzacions Al servei d’un objectiu polític: l’expansió, inclosa la que es produeix per la via electoral i la presència institucional, d’un ideal polític en un context competitiu.

Posar en valor i avaluar coses que s’han fet: primàries, renovació generacional, transparència, codis ètics.

-Distingir entre radicalitat i qualitat democràtica.

Impuls ètic més enllà dels codis escrits: formació, pràctiques locals. Les normes culturals i socials són més importants que una llista concreta de mesures.

Establir mecanismes sistemàtics de diagnòstic i avaluació de lideratges i funcionament intern, amb presència de grups i comitès de forma semblant a com s’avaluen els funcionaments en altres sectors (per exemple, en els sistemes de R + D).

-Partits progressistes com organitzacions bolcades en l’economia social i altres pràctiques solidàries a més de les electorals i institucionals.

-El capital humà com a variable de creixent importància en la competència política, davant la major volatilitat dels electorats i competitivitat de l’estructura de partits.

-Organitzacions que prioritzin la selecció del talent i la seva màxima influència al servei d’uns ideals socials.

-L’objectiu final és oferir un bon servei públic als votants finals, no als quadres o militants del partit.

Prevenir i combatre la corrupció i el clientelisme.

-Per un tractament seriós i modern del problema real de la professionalització de la política, partint de la constatació que l’activitat política és treball-intensiva.

-La remuneració de l’activitat política és una conquesta de l’esquerra.

-La resposta a l’excés de professionalització de la política no és reduir els salaris públics ni dificultar que les persones trobin feina en l’empresa privada després del seu pas per la política, sense que això impliqui deixar-se utilitzar per grans empreses que busquen accés a la presa de decisions.

-El govern corporatiu dels partits: transparència i divisió de poders.

-La descentralització organitzativa i un ús realment interactiu de les noves tecnologies.

-El finançament dels partits: finançament públic i dels ciutadans amb transparència.

-Seus físiques dels partits: local social, hotel d’entitats, assemblees obertes (menys seus i més obertes: bars, hotels d’entitats, centres de recursos per a l’economia social)

-Com els partits poden ser percebuts com una organització útil, capaços de competir pel temps / activisme / donatius de la ciutadania.

Formar activistes moderns, reconnexió amb la ciutadania jove, xarxes socials, registre voluntari d’electors que substitueixin els simpatitzants.

-Millorar l’eficiència de la reunions i desburocratitzar les comissions executives i altres òrgans.

-Combinar treball teritorial / temàtic / militància a la carta.

-Transparència i rendició de comptes no són necessàriament el mateix: no només penjar info a la web, sinó també dotar la ciutadania d’instruments d’influència, com ara organitzacions que avaluïn els programes dels partits.

-Mantenir un equilibri entre objectius en el curt termini i el llarg termini.

-Un dels majors actius dels partits amb llarga tradició és el que formen les persones amb experiència de govern: convertir-los en un actiu i alhora ajudar-los a que el seu pas per la política sigui amb criteri general temporal.

-Evitar l’acumulació de càrrecs

-Fer una crida al compromís individual ètic i ideològic durador a canvi de la llibertat individual, d’eradicar les lleialtats indestructibles a un aparell.

Anàlisi crítica de les primàries / referèndums / consultes: evitar candidats únics, risc d’entrisme i improvisació, dissenyar el procés per promoure la detecció de nous talents, combinar l’alta participació amb la recerca de candidatures idònies amb criteris de “vetting” (com es selecciona el vicepresident dels Estats Units)

-Desenvolupar una cultura de primàries: fair play, col·laboració post-primàries.

-Militants actius-ves en les xarxes socials.