Andreu Missé: El Consell pel Futur d’Europa demana més integració davant la crisi
En un moment en què la crisi econòmica global manté sota setge a Europa, posant en perill el propi projecte de la Unió somiat fa més de 50 anys pels seus fundadors, un grup de exlíders polítics europeus i destacades personalitats del món econòmic, acadèmic i cultural van donar ahir a Brussel.les un pas endavant defensant que “Europa és un projecte pel qual val la pena lluitar” i que per fer front a la crisi l’única solució és avançar en la integració.
Sota el lema d'”Europa és la solució i no el problema”, el Consell pel Futur d’Europa, un centre de reflexió creat fa justament un any, va fer públiques ahir a Brussel.les les seves recomanacions per treure a la Unió Europea de la seva paràlisi. El document va ser presentat pel membre del Consell d’Administració de PRISA (societat editora d’EL PAÍS) Nicolas Berggruen, acompanyat per exlíders europeus com l’expresident del Govern espanyol Felipe González, l’excanceller alemany Gerhard Schröder, els ex primers ministres Matti Vanhanen (Finlàndia ) i Guy Verhofstadt (Bèlgica), l’excomissari europeu Mario Monti, el periodista i acadèmic Juan Luis Cebrián, president de PRISA, i l’economista Nouriel Roubini, el primer que va advertir de la crisi financera global, entre altres personalitats.
Les reflexions d’aquest grup de savis no són retòriques, sinó propostes concretes davant els nous desafiaments. El Consell per al Futur d’Europa advoca, entre altres coses, per l’emissió d’eurobons per facilitar el finançament del deute dels països en dificultats, es pronuncia en contra de la “renacionalització” de la política, critica la crisi de lideratge d’aquesta Europa en crisi i demana un major compromís i una major participació dels ciutadans europeus en la presa de decisions.
Dues idees força dominen la reflexió del Consell per al Futur d’Europa. En primer lloc que per sortir de la crisi “Europa necessita més integració basada en el mètode comunitari”. I en segon lloc, com va dir l’excanceller Schröder, que la “renacionalització de la política no és la solució”.
Aquesta nova iniciativa per fer avançar Europa aposta per “establir la visió d’una federació que vagi més enllà del mandat econòmic i fiscal i que inclogui la seguretat comuna, l’energia, el canvi climàtic, la immigració i la política exterior”. El Consell subratlla també la necessitat de “desenvolupar una narrativa sobre el futur de la Unió i el seu lloc al món”, quan l’emergència de noves potències semblen minimitzar el seu paper.
Del Consell per al Futur d’Europa formen part també l’expresident de la Comissió Europea Jacques Delors, els ex primers ministres britànics Tony Blair i Gordon Brown, els expresidents Fernando Henrique Cardoso (Brasil) i Ernesto Zedillo (Mèxic), i els premis Nobel de Economia Robert Mundell, Amartya Sen i Joseph Stiglitz.
Berggruen, president del grup inversor Berggruen Holdings, va manifestar la seva ferma convicció que “Europa és un projecte pel qual val la pena lluitar”, que ha servit per a la generació de la postguerra mundial, però que s’ha d’adaptar perquè segueixi sent útil també a les generacions futures.
A més de defensar l’emissió de eurobons, el grup de savis proposa recapitalitzar els bancs, un mecanisme de gestió ordenada de les insolvències i mostra especial interès per evitar que les actuals mesures d’austeritat puguin matar la fràgil recuperació econòmica.
Durant la presentació del document, Felipe González va lamentar el mal funcionament d’Europa durant la crisi, “amb molta funció d’apagafocs i poca feina d’arquitectura perquè no es produeixin aquests focs”. Sobre el moment econòmic, l’expresident espanyol es va mostrar convençut que “no hi haurà una recessió global, sinó una contracció en alguns països”.
El líder liberal belga Guy Verhofstadt, destacat federalista europeu, va demanar “més poders per al Parlament Europeu”. Verhofstadt Verhofstadt es va mostrar crític amb la gestió de la crisi pels actuals dirigents europeus. “El seu problema”, va manifestar, “és que es limiten a repetir el que diuen els moviments populistes”. Segons la seva opinió, “els líders no han de seguir a l’opinió pública, sinó dirigir”.
L’excanceller alemany va admetre que, “al principi, el Govern alemany havia comès errors” en la gestió de la crisi, però ha assenyalat que actualment havia corregit la direcció. Schröder es va mostrar convençut que a poc a poc Alemanya també “acabarà per acceptar els eurobons, si es condicionen a controls estrictes”. Per González, la posada en marxa dels eurobons “és qüestió de mesos”, però ha advertit que no hi haurà “eurobons sense disciplina fiscal i pressupostària”. Segons l’opinió de l’excomissari de Competència Mario Monti, els eurobons “suposaran un alleugeriment per al Banc Central Europeu, que ha desenvolupat el seu treball d’una manera molt responsable encara que aquesta no sigui la seva tasca principal”. La idea d’una futura federació europea va ser expressada per diversos participants, encara que l’expresident de Finlàndia va preferir parlar de major integració. Schröder, per la seva banda, va anar més lluny i va argumentar a favor d’un llarg camí que acabarà “en els Estats Units d’Europa”, un objectiu pel que sens dubte val la pena lluitar.
