Per què el paquet sobre la governança econòmica “6-pack” és un altre pas en la direcció equivocada – i com els socialdemòcrates ofereixen una alternativa millor.
Una elecció fonamental per al futur d’Europa
La Unió Europea s’enfronta a una dura elecció. Per al grup S&D, és essencial fer que les finances públiques siguin sanejades de nou, però una política d’austeritat sense una política de creixement i recuperació només ens portarà a la ruïna. El paquet de centre-dreta sobre la governança econòmica amenaça amb portar a la Unió per aquest fosc camí.
El grup S&D ha establert una clara agenda alternativa – una completa exposició es presenta en el document “Una sortida justa de la Crisi”, combinant una consolidació estricta i a mig termini amb mesures per salvaguardar la inversió i els serveis públics essencials, promoure el creixement i l’ocupació; explotar noves fonts d’ingressos; estabilitzar els mercats financers, i reduir els costos de l’endeutament públic.
Durant mesos de negociacions, el nostre Grup ha fet tots els esforços per trobar un acord sobre un paquet de governança econòmica equilibrat, però la majoria conservadora en el Consell i al Parlament ha rebutjat moure’s ni un pèl de la seva rígida insistència en l’austeritat fiscal, fins i tot davant la creixent evidència que aquest enfocament està duent a Europa més a prop encara d’una recessió “double dip”.
Per això al juny, el nostre grup va votar en contra de la majoria del paquet, encara que recolzant l’informe FERREIRA, en el qual havíem aconseguit algunes garanties. Des de juny, al tríleg, el paquet no ha millorat. D’aquí el perquè de que en el ple de la propera setmana el grup hagi decidit per aclaparadora majoria mantenir la mateixa línia de vot que al juny.
Hauríem expressar clarament en totes les nostres comunicacions públiques que ens oposem al paquet en conjunt per tres raons principals:
1. El paquet és econòmicament equivocat. Les mesures d’austeritat que no han aconseguit protegir la inversió i que deprimeixen la demanda destruiran el creixement, l’ocupació i arruïnaran la recuperació econòmica, sense la qual el retorn a unes finances sòlides és impossible.
2. El paquet és socialment desequilibrat. Acata les pressions dels mercats financers i imposa el cost de la crisi en els ciutadans ordinaris.
3. Conté un inadequat control democràtic de les decisions clau en política econòmica.
El camí de la dreta – divisiu, nociu, injust i auto-destructiu
Cada dia creix més l’evidència que la persecució obsessiva de l’austeritat fiscal, sense tenir en compte les conseqüències econòmiques i socials, està parant en sec la fràgil recuperació d’Europa i empenyent-nos cap a una nova recessió, potencialment més severa que la del 2008 – 2009. Les polítiques perseguides per una Europa dominada per la dreta són errònies, malignes i auto-destructives.
Per evitar una nova recessió, l’FMI ha advertit que Europa necessita noves mesures per estimular el creixement i la inversió. Als Estats Units, també amenaçats per una doble recessió, i amb un deute públic més gran que el de l’Eurozona, el president Obama ha respost amb 450 mil milions de dòlars per al paquet d’ocupació. Esperem en va una resposta similar dels líders d’Europa.
Encara sense creixement, fins i tot les més ajustades polítiques fiscals no reduiran els dèficits pressupostaris. A Grècia, tot i les retallades de la despesa i els augments d’impostos, els objectius del pressupost de 2011 no s’assoliran perquè el col·lapse de la demanda ha rebaixat dràsticament els ingressos públics. Fins i tot els mercats financers i les agències de qualificació estan en aquests moments elevant les seves avaluacions del risc del deute sobirà – per exemple a Itàlia – perquè, sense creixement, no veuen com poden reduir el dèficit i el deute.
Rebutgem els remeis de la dreta perquè són auto-destructius i equivocats. Les polítiques que imposen els costos de la crisi sobre els ciutadans ordinaris, mentre que els beneficis del sector financer i els bons es disparen, estan equivocades. Les polítiques que expulsen als europeus del treball, que retallen espectacularment la inversió essencial i la despesa en estat del benestar, estan equivocades. Les polítiques que posen als europeus contra els europeus, i al nord contra el sud, estan equivocades.
Hi ha un camí millor.
Un camí millor per sortir de la crisi
El Grup S&D ha establert una agenda alternativa, combinant la consolidació fiscal estricta i a mig termini amb mesures per garantir la inversió i els serveis públics essencials, promoure el creixement i l’ocupació; explotar noves fonts d’ingressos; estabilitzar els mercats financers i reduir els costos l’endeutament públic. Els principals elements d’aquesta agenda són:
1. Un Pacte Europeu per al Creixement i l’Ocupació que promogui la inversió, la recuperació, el creixement i l’ocupació al mateix temps que restauri les finances públiques. L’equilibri fiscal no es pot restablir sense recuperació econòmica, tal i com ha quedat demostrat pels esdeveniments a Grècia i a Itàlia.
Per evitar una nova recessió, Europa necessita aconseguir una política equilibrada de consolidació fiscal i restabliment del creixement i l’ocupació. A més de la reforma del Pacte d’Estabilitat i Creixement, per la qual lluitem en les negociacions sobre el paquet de governança, necessitem un Pacte per al Creixement i l’Ocupació, acordat pels estats membres i la UE, cadascun dels quals ha de estar d’acord en fer el màxim, dins dels límits de la seva capacitat d’obrar, per fomentar la inversió productiva pública i privada i rellançar l’economia europea.
Per a molts Estats membres, això podria significar avançar les inversions planejades i adoptar agendes més realistes de consolidació fiscal que ens permetin créixer per sortir de la crisi. Per a aquells sota una pressió major, fins i tot això pot no ser possible. S’esperaria que les economies més fortes s’aprofitessin aquesta oportunitat d’un major estímul per invertir en la modernització econòmica, en línia amb l’estratègia Europa 2020. Aquesta estratègia s’hauria d’utilitzar com un marc d’acords comuns per llançar a llarg termini el creixement, la competitivitat i la sostenibilitat d’Europa, incloent una iniciativa urgent per lluitar contra l’atur juvenil.
A causa de la propera interconnexió de les economies europees i la forta dependència dels seus mercats d’exportació, un estímul coordinat d’aquesta classe d’inversió tindria grans efectes complementaris sobre l’activitat econòmica fins i tot en les economies més febles de la UE, portant un important pas més prop de la recuperació econòmica i de les finances públiques sanejades. I la demostració d’una clara intenció comuna dels líders europeus donaria una gran empenta a la confiança tant entre els negocis i consumidors europeus com en els mercats financers.
2. Acords de presa de decisions més forts i més democràtics, perquè Europa pugui respondre d’una manera ràpida i efectiva al canviant ambient econòmic
L’agenda europea de política econòmica, i en particular la dels països de l’Eurozona que comparteixen la mateixa moneda, requereix processos més ajustats de decisió dins del marc comunitari. Un primer pas seria designar un vice-president en la Comissió que presidís al seu torn les formacions de l’Ecofin i el Consell de l’Eurogrup. No obstant això, un reforç institucional a nivell executiu ha d’anar acompanyat d’una major legitimitat parlamentària i control a nivell europeu.
3. Un fort sistema d’Eurobons per estabilitzar els mercats i els tipus d’interès
Els Eurobons són l’única manera perquè l’Eurozona pugui dotar-se d’un sistema de gestió del deute públic prou robust per aturar l’especulació i assegurar l’estabilitat. El sistema d’Eurobons podria permetre la posada en comú del deute públic (mutualització del deute) fins a un límit del 60% del PIB, reflectint les previsions del pacte d’Estabilitat i Creixement. Els Eurobons ajudarien a reduir el tipus mitjà d’interès sobre el deute públic fins i tot per les economies més fortes, tant per les garanties més fortes que proporcionaria com per la creació d’un mercat europeu de bons més gran i amb més liquiditat que atrauria una major proporció de la inversió global.
4. Un impost sobre les transaccions financeres, per elevar els ingressos i limitar les nocives formes d’especulació
A través de la TTF, es podria requerir al sector financer que contribuís a restaurar les finances públiques que van ser destrossades per l’ensorrament financer de 2008 – reduint així la càrrega dels talls i les pujades d’impostos que recauen sobre els europeus del carrer. Una TTF, que copegi majorment a les transaccions financeres més curt-terministes, seria un gran pas per posar fre a l’especulació socialment inútil o perjudicial a curt termini, i reorientaria els mercats financers cap a la inversió productiva en l’economia real. Europa necessita una taxa de transaccions financeres tan aviat com sigui possible, amb un percentatge suficient com per aconseguir ingressos substanciosos i frenar l’ultra curt-terminisme.
5. Un pressupost europeu real per donar suport a les polítiques europees, finançades a través de recursos propis.
El pressupost europeu podria i hauria de jugar un paper més important a restaurar el creixement i modernitzar l’economia. Els reptes d’un món globalitzat exigeixen una gran inversió internacional en recerca, desenvolupament i innovació, i inversions per revertir la tendència cap a l’atur i l’exclusió social permanents a Europa. L’assistència del pressupost europeu és també una poderosa arma per atreure inversions privades, fent possible finançar projectes més grans – principalment en les àrees d’infraestructures, canvi climàtic i recerca i desenvolupament.
A diferència dels Estats membres, la UE no té dèficit pressupostari ni deute, així que – tot i que la seva mida és petit en relació als pressupostos dels Estats membres – proporciona un marge extra de maniobra crucial. A més, tot i la ràpida expansió de les responsabilitats de la UE en els darrers vint anys, el pressupost de la UE ha crescut bastant més lentament que els pressupostos nacionals. Un pressupost europeu fundat en línia amb les responsabilitats que els estats membres han atorgat a la UE, i auto-finançat a través de recursos propis, serà un element important en un Pacte Europeu per al Creixement i l’Ocupació.
