Representants del Govern interí de Roberto Micheletti i del mandatari deposat Manuel Zelaya han signat a última hora d’aquest dijous (matinada de divendres a Catalunya) un acord que posa fi a la crisi política del país centreamericà i que inclouria la tornada de Zelaya a la presidència, si s’aprova prèviament al Congrés.
L’acord aprovat per Micheletti conté vuit punts, entre els quals hi ha la creació d’un Govern de reconciliació, rebuig a l’amnistia política, reconeixement a les eleccions presidencials del 29 de novembre, la creació d’una comissió de verificació, d’una comissió “de la veritat” i la “possible” tornada de Manuel Zelaya la decideixi el Congrés Nacional previ dictamen de la Cort Suprema de Justícia.
La resolució s’ha signat sota la forta pressió de la delegació estatunidenca, encapçalada pel secretari d’Estat adjunt per a l’Amèrica Llatina dels Estats Units, Thomas Shannon, desplaçada a Hondures aquesta setmana per impulsar un acord entre les parts abans de la celebració dels comicis presidencials previstos per al 29 de novembre.
“Hem arribat a un pacte per posar fi a aquesta dilema política“, ha anunciat la negociadora de Micheletti, Vilma Morales, qui ha destacat que la solució a la crisi política s’aconseguirà en respecte a la Constitució i les lleis hondurenyes.
Minuts abans de la subscripció de l’acord, Micheletti ha donat la seva autorització per a la firma del document que posa fi a la crisi política deslligada al país després del cop militar del passat 28 de juny que va expulsar del poder Zelaya.
“He decidit donra suport a aquesta nova proposta per aconseguir el més ràpidament un acord final“, ha dit Micheletti en declaracions des de Casa de Govern, i ha invitat Zelaya a donar suport a aquest acord “i acompanyar-nos a firmar-lo (…), ja n’hi ha prou d’excuses, ja n’hi ha prou de retòrica que ens divideix, ja n’hi ha prou de jocs polítics“, ha emfatitzat el president ‘de facto’.
“El meu Govern ha decidit donar suport a una proposta que permet un vot al Congrés Nacional amb una prèvia opinió de la Cort Suprema de Justícia“, abans de la celebració dels comicis de novembre, ha precisat el president ‘de facto’, que fins ara s’havia negat a cedir sobre la restitució de Zelaya, principal punt de desacord entre les parts, fet que havia provocat el punt mort en les negociacions.
“Ja no hi ha problema perquè hem decidit que si és procedent o no (la restitució) ho ha de decidir una institució competent del país; nosaltres dèiem la Cort, ells el Congrés; ara l’acceptem: bé, anem al Congrés“, ha manifestat Arturo Corrales, membre de l’equip de Micheletti. “Tot i això, les institucions de l’Estat, inclosa la Cort, faran els seus informes previs al Congrés“, ha precisat.
El president interí hondureny ha reiterat que “cap individu està per sobre del futur d’Hondures”, i ha reiterat que “no podem posar l’interès personal sobre el benestar col·lectiu d’aquesta gran nació”, segons informen els mitjans locals recollits per Europa Press.
“CONCESSIÓ SIGNIFICANT”
Micheletti ha assenyalat que aquesta proposta representa “una concessió significant per part del nostre Govern, nosaltres sempre hem estat ferms que és la Cort Suprema de Justícia qui hauria de decidir la possible restitució de Zelaya, però també entenem que el nostre poble reclama passar la pàgina de la nostra història ara mateix difícils que vivim”.
“Esperem que aquest acord sigui el principi d’aconseguir una reconciliació que tant necessiten els hondurenys”, ha emfatitzat en declaracions recollides pels mitjans hondurenys.
