Pere Ríos, Banca Catalana: una conversa
20 de febrer de 2023
Ha mort Pere Ríos, a una edat injusta, prematura. Tenia 60 anys. Era molt bon periodista i molt bona persona. Maika Navarro, a La Vanguardia, escriu que era «punyeter, intens, irònic i provocador», però que « en el fons era un tros de pà». A El País, Andreu Missé i Javier Pérez Andújar signen junts un article de comiat que també el retrata bé, i que titulen, amb encert, «Pere Ríos, la integridad como profesión».
Quan Pere Ríos estava escrivint el llibre «Banca Catalana: caso abierto» em va telefonar, ens vam veure, i vam estar parlant. Un cop el tingué enllestit, em tornà a trucar, vam prendre cafè al costat de la redacció d’El País, a Rambla de Catalunya – Consell de Cent, i em va regalar un exemplar del llibre. Em va agradar veure’m inclòs en les dedicatòries.
El llibre és sensacional. Mayka Navarro, en l’article que he esmentat, diu que Pere Ríos era «el rigor a nivells obsessius» i que « les informacions les contrastava quatre vegades, millor que tres». El llibre n’és una bona prova.
Ara bé: en aquest país tan estrany que tenim, no diré que el llibre va passar sense pena ni glòria; però sí que no va tenir, ni de lluny, el ressò que mereixia. Hi havia encara el 2015 (i avui encara perduren) velles complicitats, actives o passives, que fan d’ amortiguadors (o directament de silenciadors) de l’afer Banca Catalana i de les seves diverses deixes. Hi ha, en el llibre, dos pròlegs dels fiscals del cas, Carlos Jiménez Villarejo i José Maria Mena, que descriuen bé aquella (i aquesta) situació.
M’excusarà Ramón Perelló, l’editor del llibre, si reprodueixo al final d’aquest apunt la conversa que Pere Ríos i jo vam tenir, i que ell va incorporar, íntegra, en el seu llibre. No ho faig amb ànim d’espòiler sinó tot al contrari, per animar a llegir el llibre de Pere Ríos. És indispensable per a tothom que vulgui entendre les claus, no sols de l’afer de Banca Catalana, sinó de molts aspectes bàsics de la configuració de la Catalunya dels darrers decennis.
P. S.- Un altre llibre sobre el cas ( segons Pere Ríos «segurament el més documentat que s’ha escrit sobre els orígens, desenvolupament i caiguda del banc») és el de Francesc Baiges, Enric González i Jaume Reixach, Banca Catalana. Más que un banco, más que una crisis, Plaza y Janés, 1985. Van ser dels poquíssims que van plantar cara (i com narra Enric González en el llibre de Pere Ríos, en van patir les conseqüències).
______________________________________________________________________
