El dissabte , 30 de juny de 2012 , a Sant Feliu de Codines, un grapat de catalans i catalanes, socialdemòcrates, republicans, laics, catalanistes, federalistes, sobiranistes, gent de les esquerres catalanes, o simplement, tots ells, ciutadans, pregonament preocupats per la deriva que la vida de la majoria està agafant, volem dir prou a la pobresa creixent, a l`atur insostenible, als serveis públics retallats, al populisme ultradretà, a la culpabilització interessada, de l` estat descentralitzat, com a responsable principal del dèficit.No solament, volem combatre democràticament, aquest pensament ultraliberal, que no para de produir desigualtat, injustícia, regressió democràtica i fractura social, en els pobles i ciutats de Catalunya i d`arreu, tanmateix volem contribuir, modestament, a l`alternativa progressista a la crisi política, econòmica, social i moral del nostre país, en el marc mediterrani i continental, des del compromís social, des d`un nou programa econòmic, des d` una decidida voluntat de regeneració democràtica, i un impuls definitiu a l`autogovern de Catalunya, condicions totes elles, imprescindibles per a poder acarar el futur amb esperança i il·lusió.
Per molts i moltes, ara toca dignificar la política democràtica, acabant amb privilegis injustificats, insultants, en aquest període, especialment; combatent a tots els nivells, tota corrupció i abús de poder; reformant el marc constitucional, oferint més instruments de participació i decisió a la ciutadania, així com definint un estat espanyol, finalment reconeixedor de la realitat plurinacional, construït a partir d`un federalisme , el qual comença en la ciutat o poble i acaba en una Europa, realment, unida i democràtica. Volem garantir que mai més, assistirem a la submissió tan evident, de la política als poders econòmics, trist espectacle d`aquests moments.
Som el resultat com a país, de polítiques, profundament equivocades, de governs i direccions polítiques, que no han sabut aprofitar la bona situació econòmica per produir reformes estructurals, les quals canviessin el model productiu, en tota la seva dimensió, ni abans ni ara.
Assistim al desmuntatge accelerat de l`estat del benestar, la privatització de bens públics, al descrèdit interessat del servei públic, l`aprovació de lleis les quals signifiquen una pèrdua de drets i prestacions bàsiques, i la no tan subtil estratègia de repartir la responsabilitat de la crisi entre tots.
Governs de CIU i de PP, que coincideixen en penalitzar els sectors més desfavorits, en sociabilitzar les pèrdues, atemorir la població amb un fals dilema : o aquesta política o al caos, i davant la seva manca de lideratge i autonomia, ens deixen a l’albor d`un rescat que pagarem molt durament entre tots. Paral·lelament, es dobleguen impúdicament, davant Sheldon Adelson, per atreure la seu d`Eurovegas, símbol de com els discursos, son traïts, quan els interessos son més poderosos, i l’economia es la pàtria de negociants sense escrúpols, o de governants sense cap altre projecte de futur.
Mentrestant, l`esquerra política, les seves organitzacions majoritàries, en altres moments, govern, ara oposició, han patit i pateixen les conseqüències d`un mal diagnòstic de situació interna i externa. L`evident incapacitat d` impulsar una alternativa real, tenallats com estan, desprès de dècades de poder institucional, pel pragmatisme, l’endogàmia, la manca de lideratges, la pèrdua progressiva de crèdit i influència en els sectors emergents més dinàmics. Al mateix temps, la vida dels aparells partidaris, més preocupats pel control i la seva perpetuació que per esbrinar les causes de les successives derrotes electorals, i els canvis que cal produir, dins i fora, són més els problemes que les solucions.
Aquest anàlisi, al meu parer explica part dels motius que han provocat una lenta, però continua pèrdua de pes del PSC, la força política hegemònica a Catalunya fins el darrer cicle electoral. Ara bé, som molts els que volem un PSC fort, clarament d`esquerres, profundament regenerat, que resolgui definitivament certes indefinicions històriques, i encapçali sense complexos, la defensa dels interessos dels catalans i catalanes, des del catalanisme d’àmplia base social, posant l`accent en la incorporació del nostre jovent a la feina, en l’accés a la vivenda, en el dret al desenvolupament del seu projecte personal.
Però ull!! Per a invertir la actual tendència econòmica i política, hegemonitzada per les dretes nacionalistes espanyola i catalana, i llurs polítiques que beneficien als sectors més benestants de la societat, amb un monopoli quasi exclusiu dels mitjans de comunicació, i un suport explícit de molts lobbies de poder a Catalunya. Desprès de la experiència de govern passada, cal molt més que una aritmètica parlamentària, cal una gran mobilització política, social, cultural, cívica dels sectors progressistes, de la majoria de la societat catalana que faci emergir tot el potencial, per a construir social i nacionalment, una Catalunya de tots i per a tots, integradora, innovadora, competitiva, esdevenint un dels paissos capdaventers europeus, pel seu model de democràcia económica, política, social i cultural.
Volem donar un nou impuls a Catalunya, que exploti totes les seves fortaleces, i que s`incardini, federalment, sense renúncies injustificades, a nivell espanyol i europeu, des la convicció sincera que això requereix més democràcia, més economia social, més autogovern real i efectiu, per a Catalunya.
Aquests són alguns dels arguments, que crec que un moviment com Avancem pot ajudar a assolir des del 30 de juny d`enguany, esdevenint una feliç notícia de reacció i acció; de maduresa generacional i esperança de futur; de reflexió i concreció; de lleialtat al passat i d`inconformisme en el present, sense més tuteles de les que neixin de la vida d`un moviment, com aquest.
Ens trobem a Sant Feliu de Codines, i fem la petita historia, que esperem, que col·labori a fer-ne una de gran!!.
