Raimon Obiols: L’apunt del dia/268 (Les males polaritzacions)
Les males polaritzacions
28 d’octubre de 2023
La tendència a la polarització és àmpliament visible en un bon nombre de països democràtics. En els altres (dictadures, pseudodemocràcies, teocràcies, etc.) es veu molt menys, per raons òbvies, però és raonable suposar que la polarització també hi és, i en alguns casos més dràsticament, per raons igualment òbvies.
En les democràcies, les polaritzacions actuals tenen implicacions perjudicials. Als Estats Units, per exemple, hi ha divisions profundes sobre qüestions bàsiques, que amenacen la cohesió del país i la capacitat de les institucions (l’assalt trumpista al Capitoli és una dramàtica senyal d’aquesta situació). A Catalunya i a Espanya, el Procés també ha ocasionat greus polaritzacions. Es podrien esmentar molts altres casos que mostren que assistim a una tendència general.
Davant d’aquest fenomen, s’ha estès la idea que les polaritzacions polítiques són dolentes per naturalesa, i que la política funcionaria millor, de manera més eficient i més justa, utilitzant simplement la recepta de la moderació.
S’hi pot estar d’acord, si per moderació entenem un to educat de les expressions, el respecte escrupulós de les regles democràtiques, i el rebuig de les volades de coloms. Però no, en canvi, si per moderació s’entén el bany maria i l’estovament generalitzat de les idees, dels projectes i dels programes dels partits polítics. Perquè una de les causes de les males polaritzacions actualment existents rau precisament en la indiferenciació que s’anà produint anteriorment entre les opcions polítiques, tractant de guanyar-se els espais moderats, de centre. La indiferenciació (la manca de bones polaritzacions), en política provoca indiferència («tots iguals»), i si va acompanyada d’escàndols, causa rebuig i indignació contra «la casta».
En aquest sentit es pot afirmar que, de polaritzacions, n’hi ha de bones i de dolentes. Si mirem el passat, la mala polarització dels actuals populismes de dreta i esquerra és originada per dèficits anteriors de bona polarització. I, si mirem al futur, es pot concloure que les males polaritzacions populistes només podran ser superades per la introducció de bones polaritzacions democràtiques.
Com es pot distingir una mala polarització d’una bona polarització? El criteri bàsic, des del meu punt de vista, és que les dolentes són les que generen disgregació, fragmentació, desconfiança i anomia, i les bones són les que agrupen, agreguen i cohesionen grans espais del conflicte democràtic.
P. S.- Un exemple -pèssim, lamentable, escandalós- de mala polarització és utilitzar l’horror del conflicte Israel-Palestina com a pretext per a treure’n profit partidista en la brega política.
Tres tristos exemples… 👇
