Raimon Obiols: L’apunt del dia/18 (Qui pot afaitar Pedro Sánchez?)
Qui pot afaitar Pedro Sánchez?
5 de febrer de 2023
Les tres dretes espanyoles (seria més exacte dir les dues i escaig, donada la situació de Cs) tenen unes ganes enormes d‘afaitar Pedro Sánchez (seria més precís dir que el voldrien veure totalment rasurat, esquilat o rapat).
El problema és que busquen i busquen, impacients i exasperats, i no troben el barber adequat. El PP no en disposa: Casado va donar mal resultat i el van acomiadar, i Feijóo els hi ha sortit maldestre. Vox mira d’aprofitar-se’n, i prepara una moció de censura que posi el PP en un compromís. Però, per fer-ho, necessiten trobar un barber.
Des de fa uns dies es diu que RamónTamames podria estar disposat disposat a fer aquest sacrifici pel país. Quan m’arribà el rumor, vaig reaccionar amb incredulitat. Però ara els mitjans diuen que Tamames, afalagat per la proposta d’Abascal, es veurà amb els dirigents de Vox demà passat, i que es probable que accepti.
Tamames ha explicat la seva predisposició pel fet que «el Govern de Sánchez ha pactat amb partits que “volen trencar Espanya” i acabar amb la Monarquia» (El País) . Diu que si no liderés la moció de Vox se’n « penediria tota la vida» (El Mundo). Quan s’invoca la pàtria en perill pot passar de tot. «És el patriotisme, estúpid», em vaig dir a mi mateix, quan vaig llegir els arguments de Tamames. O és el temperament? (1)
En un article recent («La dictadura no té qui la censuri»), Enric Juliana va citar una llista de persones sondejades per afaitar Pedro Sánchez. Totes elles han refusat. «Si alguna d’aquestes persones o altres acceptés», comentava en el seu article, «pel PP suposaria un seriós problema abstenir-se o votar en contra», però «no hi ha voluntaris per abatre la dictadura que governa Espanya. Els que es van oposar a l’única dictadura que ha tingut aquest país durant els últims 84 anys, la dictadura del general Franco, van ser més valents».
El cas és que ningú s’hi veu amb cor, i que ara apareix un Tamames nonagenari, que va mostrar valentia de jove (s’afilià al PCE a finals dels anys 50 del segle passat), que diu que s’ho rumia i que potser acceptarà. Coneixent la seva història política i la seva no menys extravagant relació amb els perruquers, potser no ens hauria d’estranyar que acabi acceptant.
La qüestió que aquesta situació (que s’ha qualificat d’esperpèntica i més aviat és berlanguiana) planteja és la següent: ¿Per què tots els eventuals candidats o candidates convidats a afaitar Pedro Sánchez en el Congrés dels Diputats refusen l’encàrrec, a excepció, tal vegada, de Tamames? Probablement perquè tots ells preveuen (excepte Tamames) qui sortiria afaitat d’una eventual moció de censura. Hi ha una altra possible explicació: potser recorden la clàssica «paradoxa del barber», atribuida a Bertrand Russell: «Què ha de fer el barber del poble que, per ordre superior, ha d’afaitar tots els homes que no s’afaiten a si mateixos, i només aquests? Ha d’afaitar-se a si mateix, o no ha de fer-ho?».
_______________
(1) Quan vaig publicar els meus records polítics («El mínim que es pot dir»), Ramon Tamames publicà els seus, i els va titular «Más que unas memorias». Uns es passen per poc i altres per massa. In medio virtus.
