Nou Cicle

Joan Tapia: Federalistes exigeix la seva oportunitat

Decrease Font Size Increase Font Size Text Size Print This Page

fdeManuel Cruz, llicenciat en Filosofia a Barcelona el 1974, doctor el 1979, catedràtic de Filosofia Contemporània a 1986, és autor de més d’una vintena de llibres, entre ells ‘Les males passades del passat’ (premi Anagrama d’Assaig 2005), ‘Estimo, per tant existeixo'(premi Espasa 2010) i ‘Adéu història, adéu’ (Premi Jovellanos 2012). Ha estat professor visitant en diverses universitats europees i americanes i escriu des de fa anys a la premsa espanyola.

Com indica el seu currículum no ha estat un intel·lectual tancat en la seva torre d’ivori, però el 2012 va prendre un major compromís. Va impulsar i és el primer president d’una associació política plural, Federalistes d’Esquerres, que desenvolupa una gran activitat. Diu que no coneixia o no tenia estreta relació amb altres membres del grup inicial com Joaquim Coll, Antoni Sitges, Ana Sanz, Francesc Trillas…, però que després de la manifestació independentista del 11 setembre 2012 van escriure articles que expressaven una profunda sintonia.Tots ells se situaven al’esquerra, s’havien manifestat contra les retallades d’Artur Mas i els unia un sentiment de gran perplexitat: com podia ser que en breus setmanes Catalunya passés d’estar governada per l’aliança d’Artur Mas amb el PP a ser un país que sota el lideratge del mateix Mas voldria caminar cap a la independència? I tot després de “la paròdia del pacte fiscal”. Els semblava absurd, es van reunir i van decidir que “alguna cosa calia fer”. El primer va ser redactar el document ‘Crida per una Catalunya federalista i d’esquerres’, que van presentar en un acte al Teatre Goya un dia abans que comencés la campanya de les eleccions anticipades del 2012.

Recorda que es van sentir atordits pel conat de rebuda “peronista” a Mas després de l’entrevista amb Mariano Rajoy que va seguir a la manifestació de l’11-S i després per la campanya amb els cartells de ‘Artur Mas-Moisés’. Van fundar Federalistes amb una crida a la gent d’esquerres, tant militant com a independent, i s’hi van incorporar més persones com Victoria Camps, Carlos Jiménez Villarejo, Carme Valls, Joan Botella i van fer l’acte fundacional a l’Ateneu Barcelonès. El ple total els va animar i van muntar un primer debat al Teatre Joventut de l’Hospitalet, que va moderar Lluís Bassets entre Ramón Jáuregui, un dels dirigents del PSOE que treballava el projecte de reforma de la Constitució, i Joan Coscubiela, antic secretari general de CCOO de Catalunya i diputat d’ICV a Madrid.

Manuel Cruz està satisfet de la feina del 2014, que creu que ha ajudat a un avanç significatiu de les tesis federals a Espanya. Destaca dos debats en el madrileny Cercle de Belles Arts. El primer sobre federalisme, amb la participació de Nicolás Sartorius, Javier Pérez Royo, Fernando Vallespín, José Antonio Zarzalejos, Fernando Schwartz… El segon, un diàleg “fort” entre tres dirigents d’esquerres: Miquel Iceta, del PSC; Alberto Garzón, que llavors encara no era el candidat d’IU, i Juan Carlos Monedero, de l’emergent Podem. I el gener passat va haver-hi un altre acte al CCCB de Barcelona amb la participació de polítics i intel·lectuals catalans com Joan Boada (ICV), Jordi Llovet i Jordi Gràcia, i espanyols com Fran Caamaño i Ángel Gabilondo, exministres de José Luis Rodríguez Zapatero.

CREIXENT ACCEPTACIÓ

Cruz sosté que Federalistes no és antiindependentista -el independentisme és una opció legítima-, sinó simplement no independentista. En el pla teòric pot concebre un entramat legal en el qual una part de l’Estat pot decidir la secessió si hi ha una voluntat claríssima de la població en aquest sentit. Però abans cal donar una oportunitat d’arreglar les coses a través del federalisme, que és el que avui neguen tant Rajoy com Mas. El camí s’hauria de concretar en una reforma constitucional de tall federal que després caldria sotmetre a referèndum a tot Espanya. També a Catalunya. I creu que la negociació hauria de ser prou positiva perquè la proposta final fos aprovada tant en la globalitat d’Espanya com a Catalunya. Creu que avui això és possible perquè tant en la intel·lectualitat -i encara més entre els experts en Dret Constitucional- com en l’opinió pública espanyola, l’opció federal ha anat aconseguint una creixent acceptació.

I si finalment Catalunya vota ‘no’? Llavors tindríem un problema a resoldre amb racionalitat. Però abans el lògic és donar una oportunitat a l’opció federal i no menysprear o escamotejar-la com va fer el president Mas en la doble pregunta del 9-N. És clar, si al final una majoria de forma clara i consistent -no amb una consulta tramposa de “aquí t’agafo, aquí et mato” – es decideix per la independència… Però amb debat clar i sense desqualificacions en els mitjans als no independentistes, que són ciutadans amb tots els seus drets.

Manuel Cruz conclou que “la filosofia ha de servir per introduir una mica de racionalitat en un debat que deriva cap a l’absurd, sense més criteri per part dels que tenen el poder que el càlcul electoral a curt termini”.

Què faran el 27-S? Encara no ho han discutit, però el més lògic seria recomanar el vot als partits d’esquerres que admetin la solució federal: PSC, ICV-EUA, Podem…

Article publicat a El Periódico

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Security Code: