Nou Cicle

Grup Pròleg: Un acord que encara és possible i necessari

Decrease Font Size Increase Font Size Text Size Print This Page

Fa pràcticament dos anys, primer d’una manera informal i després de manera més sistemàtica, un grup de persones procedents de l’esquerra catalanista vam expressar públicament la nostra preocupació per les conseqüències personals, polítiques i socials que la crisi territorial catalana estava provocant. Essent crítics amb el desenvolupament del Procés, la disconformitat amb la situació de presó preventiva dels líders independentistes ens va portar a formular la nostra primera opinió col·lectiva. Una opinió de protesta amb la dinàmica de judicialització en marxa. Enfront d’una pulsió per a l’empitjorament, en la que semblaven haver-se instal·lats aleshores els governs de Madrid i Barcelona, ens va semblar que molt modestament podíem obrir canals de diàleg i aportar arguments milloradors. Seria un bon pròleg.

Ara, davant del neguit generalitzat que ha provocat la investidura fallida, expressem de nou el nostre punt de vista. No per buscar culpables sinó per apostar per les solucions. Per continuar escrivint aquest pròleg. Apostant per un acord encara és possible, que és majoritàriament reclamat i que pels següents motius creiem que necessari.

  1. Seria un gran error caure en el fatalisme i la desmotivació després del fracàs de la investidura. Un acord de les esquerres és complicat i difícil, però és perfectament possible, d’ací al setembre. La possibilitat d’un acord no sols no ha desaparegut, sinó que les reaccions i reflexions provocades pel recent desacord han obert una oportunitat
  2. A més, és un acord necessari, donades les circumstàncies. Si l’acord no es produís, una repetició electoral en les circumstàncies previsibles a la tardor (la desmoralització causada pel desacord,  la sentència del “procés”, el sotrac europeu d’un “brèxit” sense acord, etc.) podria provocar una regressió en la correlació de forces i la derrota de les esperances de molta gent. Moltíssima. No  ens ho podem permetre. L’acord és necessari, bé sigui amb un govern de coalició, bé amb un acord programàtic comú. Ho és també des d’una perspectiva europea i internacional.
  3. Hi ha moltes coses positives pot i ha de fer un govern progressista a Espanya: polítiques i mesures socials, ambientals i de gènere, decisives per a  les condicions de vida de molts  milions de persones. Necessitem un govern que treballi per l’ocupació, per la igualtat de gènere, contra les desigualtats socials, pel restabliment dels equilibris ambientals, urbans i territorials.
  4. Pel que fa a Catalunya, és especialment necessari un govern d’esquerra a Espanya, de tal manera que el fort impacte emocional i polític que es pot generar arrel de la sentència del Tribunal Suprem no signifiqui una espiral d’involució sinó  que obri una necessària  etapa de diàleg i de  negociació de solucions.
  5. Podríem retrocedir dramàticament si la dreta tornés al poder. Cal que tothom calibri què pot significar, en tota la seva gravetat històrica, en termes de retrocessos i perills de tota índole, un retorn al poder de la dreta que tenim davant, que és una dreta depenent de la dreta extrema. Seria obrir un període de conflictes i divisions polítiques, socials i territorials. Tal vegada un nou capítol nefast de la nostra història comú.
  6. La responsabilitat dels partits i moviments d’esquerra és avui extraordinària. També la dels seus dirigents: cal que responguin a les necessitats i esperances d’una majoria social i electoral, avui descontenta pels desacords produïts. Han de saber superar les ferides d’una dura controvèrsia. No és fer prova de feblesa; al contrari, la força i la fermesa són sempre flexibles. La manca d’acord, arriscant perillosament que la dreta recuperés el poder, seria la pitjor de les ferides, una dura deslegitimació.
  7. Els retrets mutus no serveixen de res. La temptació d’aconseguir resultats favorables en una repetició electoral, que podria posar-ho tot en risc, no seria responsable. Cal posar per davant les coincidències, allò que ens uneix, i deixar de banda concepcions i maneres contradictòries amb l’objectiu d’un acord cohesionat per la lleialtat a un contracte comú, que és un objectiu necessari i possible, al nostre abast.
  8. Aquest acord necessari i possible és, a més, exigit i esperat per la gran majoria dels votants de les forces d’esquerra. La fidelitat a les preferències del seus electors -ben expressades en els estudis d’opinió- hauria de ser un argument decisiu per als dirigents de les forces progressistes si no volen decebre la confiança dels seus votants i frustrar les seves esperances. Com a part d’aquest electorat volem deixar-ne constància pública amb aquesta declaració.

(Publicat a El País, 30/07/2019)

———————————

El Grup Pròleg l’integren Jordi Amat, Marc Andreu, Margarita Arboix, Oriol Bartomeus, Laia Bonet, Joan Botella, Victòria Camps, Joan Coscubiela, Jordi Font, Mercedes García-Aran, Gemma Lienas, Pilar Malla, Oriol Nel·lo, Raimon Obiols, Lluís Rabell, Joan Subirats, Marina Subirats, Josep Maria Vallés.

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Security Code: