“Joan Ignasi Elena (Barcelona, 1968) ha mostrat la seva predisposició a presentar candidatura a la primera secretaria del PSC, sense el permís de la direcció actual. Tota una gosadia per a aquest advocat jove però experimentat, que ha estat molts anys alcalde de Vilanova i la Geltrú i que va afiliar-se al PSC quan tenia només setze anys.” Amb aquestes paraules començava una entrevista al Joan Ignasi que Pere Martí va publicar al diari Ara el passat 5 de juliol.
És una entrevista que ha tingut una explicable repercussió. És deguda, òbviament, al fet que el PSC celebrarà el seu dotzè congrés el proper mes d’octubre i que l’actual primer secretari, José Montilla, va anunciar fa uns mesos que no es presentaria a la reelecció.
Entretant, han aparegut en els mitjans els noms d’alguns possibles candidats i candidates. La novetat, en el cas d’Elena, és que ell ha dit explícitament que està predisposat a presentar la seva candidatura. És bo que sigui així. Ho és també que es parli d’altres noms. La separació entre debat de les idees i debat de les persones és una mica artificial i no s’hauria de deixar la qüestió de noms per al darrer moment.
Creiem que Joan Ignasi Elena és un bon candidat i pot ser un excel.lent primer secretari del PSC. En la seva candidatura hi ha un aspecte que cal tenir present. Potser per a molts serà simplement un matís, però per nosaltres i per a ell és una qüestió important. Joan Ignasi Elena no és elcandidat de NC a la primera secretaria del partit sinó que, com ell mateix ha remarcat en diverses ocasions, és un candidat a primer secretari que, a la vegada, és un membre destacat de NC. Això ens enorgulleix i explica el nostre suport. Però la candidatura de Joan Ignasi Elena és una iniciativa que aspira a tenir, i estem segurs que tindrá, simpaties i suports més amples, dins del PSC i en la societat catalana.
Joan Ignasi Elena – en Nàtius pels seus amics i amigues – ha comentat, en l’entrevista del diari ARA que “sent molt a prop seu persones d’origen i trajectòries molt diferents.” També ha afegit que “hem de fugir del tòpic dels bàndols. Hem de parlar d’unitat i de futur.”
D’això es tracta, exactament. Aquests són els objectius que volem assolir, amb decisió, tenacitat i voluntat d’entesa, amb un diàleg estès a la societat catalana. El dotzè congrés del PSC ha de ser un gran congrés de renovació i obertura, de futur i d’unitat. Un brillant nou començament del nostre projecte.
Avanti, Natius !!!