Raimon Obiols: L’apunt del dia/284 (Pedro Sànchez, contundent i impecable)

Pedro Sànchez, contundent i impecable
26 de novembre de 2023

Ha estat contundent i  impecable Pedro Sánchez en la seva visita a Israel i Palestina. Ha fet el que calia fer: condemnar amb tota rotunditat l’atac de Hamàs,  i dir-li a Netanyahu que la xifra de palestins morts «és insuportable», que cal aturar les hostilitats, i que la millor solució al conflicte és la coexistència de dos Estats.

La rèplica del govern israelià ha estat profundament injusta i lamentable, i les crítiques a Sánchez de la doble dreta espanyola són d’una cara dura i d’una hipocresia difícils de superar.  

Entretant, la tragèdia continúa. Si es volen esbrinar més coses sobre el  conflicte, cal recórrer als ex. No vull menystenir amb això els analistes, els periodistes sobre el terreny (admirables, heroics) o els responsables governamentals. Però els ex, els que han assumit responsabilitats i ara, jubilats, se senten més lliures de parlar, són insubstituïbles. Poden permetre’s ser més francs, fins i tot indiscrets.  

Ahir vaig llegir una llarga entrevista de  John Sawers, que va ser el cap del  MI6, el servei d’intel·ligència exterior  britànic, entre el 2009 i el 2014. La recomano,  perquè diu coses molt interessants sobre Hamàs, la manca d’estratègia política d’Israel, l’«eix de resistència» iraniana, la posició dels països de la regió, i les migrades perspectives de  pau.

John Sawers (físic de formació, com Javier Solana) es mostra pessimista:  «Un dels aspectes més depriments de la situació a l’Orient Mitjà és que els defensors d’un sol estat, tant del costat israelià com del  palestí, estan fent molt més progressos que els defensors dels dos estats. El problema és que cada  bàndol té la seva pròpia visió de com seria un únic estat. Per a un nombre creixent d’israelians, seria l’expulsió dels palestins; per a Hamàs, l’expulsió dels jueus».  

Malgrat tot, Sawers està convençut que la solució és la de dos Estats: «Els que hem treballat en aquests temes durant els darrers trenta o quaranta anys encara creiem que els dos pobles poden conviure a la zona de la Palestina històrica, cadascun amb el seu estat. Això hauria de ser factible, s’ha aconseguit en altres llocs del món i s’hauria d’aconseguir allà». 

Descriu així la situació actual: «De moment,  és un intent d’Israel de destruir les capacitats militars de Hamàs. Parlen de destruir Hamàs en el seu conjunt, però saben que mitjançant l’acció militar no podran destruir una idea política o un moviment polític. En definitiva, com hem vist a l’Iraq, a l’Afganistan i a Somàlia, etc., l’acció militar topa amb un límit. Pots afeblir el teu oponent, però l’única manera de resoldre el problema és mitjançant algun tipus de procés polític». 

En aquest sentit, no creu que els israelians tinguin cap mena de  pla estratègic: «Un dels seus problemes és que tot  els va agafar tan desprevinguts que no han elaborat una estratègia adequada. Estan lluitant amb una agenda de defensa i seguretat  i amb una crisi política centrada en el futur de Netanyahu. Han elaborat un pla militar, que estan executant amb  eficàcia, per bé que sense pietat, amb molts morts civils. Però no crec que tinguin una idea del que vindrà després».

Una possibilitat és que els israelians forcin a expulsar la població de Gaza cap a Egipte, però Sawers diu que «els nord-americans han dit que no ho acceptarien i  crec que els egipcis agafarien les armes per evitar que això succeís. Això no necessàriament aturarà els israelians, si això és el que tenen la intenció de fer», però no creu que ho facin «perquè tindria un gran cost polític». De manera que no els hi quedarà altra opció que administrar «un territori devastat»,  un carreró sense sortida.  

De moment, la perspectiva de sortir de la tragèdia és llunyana: «Hauria d’haver-hi  un nou lideratge israelià, i també un  lideratge estable  i sensat a Washington, que no està garantit després de les eleccions de l’any vinent. També caldria que hi hagués algun canvi al lideratge palestí, i un fort suport àrab. Tots aquests elements haurien de confluir, però no sóc gaire optimista».

Pel que fa a futurs interlocutors palestins, Sawers parla de  Marwan Barghouti: «és l’única persona que té la talla per unir totes les diferents faccions, des de l’Autoritat Palestina fins als grups més extremistes. Barghouti no és Nelson Mandela, però és un líder polític respectat. Si els israelians el veiessin  com a actiu, en comptes de tenir-lo empresonat, podríem entrar en un territori diferent».