José Rodríguez: Com és la comunitat de twitter de les primàries obertes del PSC de Barcelona?
Ahir les primàries obertes del PSC de Barcelona es van iniciar amb la presentació de les precandidatures a la seu del partit. Els 5 candidats més sòlids tenen perfils a twitter, estan actius i durant el dia d’avui van estar presents en el debat a la xarxa.
L’anàlisi que es pot fer de les últimes 24 hores permet fotografiar les comunitats d’activistes i quadres del partit que hi ha al voltant dels 5 candidats, i veure com estan relacionades entre si.
Carlos Guadian té desenes d’articles on es demostra que les comunitats polítiques estan molt separades entre si, però és el mateix en unes eleccions primàries?. Teòricament no, pertanyen al mateix partit, però el comportament sectari és fàcil que es produeixi i que durant les mateixes primàries, companys de la mateixa organització, d’una que aparentment està molt fracturada, no interactuïn entre ells i es provoqui el fenomen “sectarian blogosphere” (pots veure l’applet de com es generen comunitats sectàries, aquí).
Per veure aquesta tesi i veure també la fortalesa a twitter de cada un dels candidats (el que no vol dir la seva força real, ni tan sols la força que tenen en la xarxa), he realitzat una anàlisi completa dels que han conversat avui, o han citat, a qualsevol dels 5 candidats.
L’anàlisi bast numèric Laia Bonet en primer lloc i Jaume Collboni en segon, els perfils que més interacció han provocat
Sempre cal fer-ho, no sol mostrar tota la realitat i és l’anàlisi més fàcil de fer, però el col·locaré aquí. En nombres, l’impacte provocat en converses citant qualsevol dels 5 candidats ho podem veure a:
Durant el dilluns 20, la conversa s’ha produït entre 408 perfils, amb gairebé 800 piulades, que han provocat 600 reaccions. El que genera una comunitat prou complexa com per fer un anàlisis rellevant.
És evident que els 5 candidats són les persones que més impacte han tingut (normal, es tracta de qui parla amb ells i els retwitts, cites, etc… que hagin rebut). Laia Bonet és la que més impacte ha tingut (més de 130 cites i retwitts), per darrere Jaume Collboni amb gairebé 90, i per aquest ordre Jordi Martí (unes 60) i Rocío Martínez (gairebé 60) i finalment Carmen Andrés que no arriba a les 40 cites.
L’anàlisi “bast” ens indica que la Laia Bonet és la candidata més citada el dia de presentació de les candidatures. El xat coorporatiu de campanya més rellevant en aquestes converses és el del Collboni, la resta no aconsegueix tanta incidència.
Les comunitats dels candidats, comunitats enredades entre elles però per segones preferències
L’anàlisi que crec més interessant, l’anàlisi de grafs de comunitats és el que ens proporciona una fotografia més útil. En aquest cas podem comprovar si realment es generen comunitats sectàries o estan enredades. L’anàlisi és el següent:
Graf de converses: fes clic a sobre per ampliar
Recomano fer clic per a poder observar amb tot detall. Podem veure clarament les comunitats que conversen. És evident que els cinc candidats generen les seves pròpies comunitats, Laia Bonet la verda fosc, Jordi Martí de verd clar, Jaume Collboni de vermell, Rocío Martínez de violeta i Carmen Andrés de blau clar. L’algorisme de R per elaborar el graf és bo, ja que identifica aquestes cinc comunitats (i algunes altres) i realment les interpreta com a comunitats al voltant d’un candidat.
Coneixent a més a molts activistes de les candidatures puc certificar que l’algorisme és realment MOLT bo a l’hora d’adscriure els activistes a les determinades candidatures.
L’anàlisi graf ens proporciona una primera conclusió, les comunitats d’activistes de primàries han conversat entre elles i amb altres candidats, no són comunitats tancades sinó interactives.
La segona conclusió és que candidatures converses amb quals, veiem que la comunitat de Carmen Andrés i la de Jordi Martí són les que menys interacció tenen amb altres candidatures. La comunitat de Carmen interactua fortament amb la de Collboni però amb cap altra, i la de Jordi Martí interactua dèbilment amb la de Laia i en molta menor mesura amb la de Rocío.
La comunitat de Rocío interactua fortament amb la de Collboni, bastant amb la de Laia i en molt menor mesura amb la de Jordi Martí. La de la Laia interactua dèbilment amb la de Jordi Martí, i una mica més amb la de Collboni i la de Rocío. La candidatura de Collboni és la que més interactua amb les de la resta, fortament amb la de Carmen i Rocío i bastant amb la de Laia.
Per als amants de les aliances hi ha qui pot utilitzar aquest graf per analitzar fílies i fòbies i possibles aliances en segona volta. Encara que aquesta maldat es pot fer, no crec que una anàlisi graf ens permeti descobrir futures aliances entre els 5 candidats.
D’altra banda hi ha comunitats externes a les dels propis candidats, Jordi Martí aparentment genera moltes comunitats, però no són ciutadanes sinó mediàtiques. L’anunci de marxar de la carrera de les primàries si s’expulsen als diputats del PSC que van votar diferent que el grup municipal va aconseguir col·locar-lo en l’entorn de mitjans de comunicació i les comunitats que es veuen són les dels seus lectors, no la de potencials votants en primàries (almenys no a priori).
Són interessants, com a curiositat, la petita comunitat creada al voltant d’Odón Elorza, fruit d’una cita de Odón a la Laia amb el seu article sobre les dues ànimes del PSC, o la d’Andreu Orte que cita l’opció d’abandonar la cursa electoral de Jordi Martí .
També hi ha un petit spin-off de la candidatura de Collboni, generada per Pepo BCN, de la mateixa candidatura que ha generat una conversa separada (comunitat violeta fosc a la part inferior esquerra).
Hi ha una comunitat negativa al voltant de “Realmiracle66” i alguns perfils independentistes que critiquen alguns dels candidats.
Algunes absències i minúscules
És curiosa l’absència de perfils del “aparell” central de la federació de Barcelona, es pot interpretar com un exquisit paper de neutralitat o bé una manca de lligam de l’aparell central de la federació amb els propis candidats, d’aquí que en el seu moment s’estigués valorant la candidatura de Carles Martí. Deixo al lector la interpretació d’aquesta absència.
El perfil d'”Avancem”, corrent crític del partit apareix en una zona bastant central, segons l’algoritme integrat en la comunitat de Laia (encara que això no és més que una interpretació de l’algorisme, Avancem no dóna suport formalment a cap candidat), però en la frontera amb Rocío, Jordi i Collboni, una cosa semblant al “centre crític”. Simples curiositats, però que també indica que els perfils de corrents del partit mostren la seva activitat en aquestes primàries.
Algunes altres absències als que coneixen el PSC de Barcelona poden resultar interessants, falten alguns pèls virtuals a aquest graf. La lectura d’això es la deixo al lector que conegui les “famílies” i corrents dins del PSC de Barcelona, em nego a fer judicis de valor en aquest tema, però no vull deixar d’apuntar l’inici d’aquesta petita “maldat”.
Conclusions
De moment les comunitats de candidatures estan enredades entre elles encara que no de forma simètrica, algunes comunitats com la de Jordi Martí o Carme Andrés estan una mica més aïllades que altres com la de Collboni o Laia Bonet que són les que més engagement produeixen.També la forma d’estar enredades sembla mostrar les segones i terceres preferències dels activistes de cada candidatura, ja que la ubicació de les comunitats no sembla ser aleatòria. Ja veurem si aquesta transversalitat es manté al llarg de la campanya, de moment els candidats i els equips mantenen molt fair play i això ajuda a evitar l’efecte “sectarian blogosphere”.
De moment les comunitats negatives (crec que inevitables en aquests processos) són irrellevants.Ja veurem més endavant, quan es produeixin els debats televisius o s’acostin les setmanes de campanya de primàries.
Els perfils que més interacció han tingut han estat el de Laia Bonet i en segon lloc el de Collboni.Això no vol dir necessàriament que siguin les que més força tinguin, ni tan sols les que millor es mouen a la xarxa, sinó les que generen més interacció a twitter. Ni més ni menys.
