Ha sigut el dia de Pier Luigi Bersani. Davant la platea dels delegats elegits en les darreres primàries, l’Assemblea nacional del Partito Democratico, l’ex ministre ha estat oficialment elegit nou secretari i s’ha adreçat al país i al partit amb un discurs dens de propostes, de la crisi econòmica a les reformes institucionals. “He dit en diverses ocasions“, ha assenyalat Bersani, «que no crec en el partit d’un home sol, sinó en un col·lectiu de protagonistes. Sé molt bé que aquest col·lectiu ha de tenir formes contemporànies, i renunciar-hi seria retrocedir. M’adreço a vosaltres no com qui s’adreça a un públic sinó com qui s’adreça al grup dirigent d’un partit, corresponsable d’aquesta aventura. Per a preparar l’alternativa“. “Preparar l’alternativa” era, de fet, el lema que presidia la reunió. Una alternativa que passa pel rebuig del “liderisme” i per la construcció d’un veritable partit. “Estem orgullosos de sentir-nos constructors d’un partit. Construint un partit realitzem la Constitució, que parla de partits i no parla de populismes. Existeix una modernitat alternativa a la deformació plebiscitària de la nostra democràcia. Una modernitat que pot venir del reforçament i de les reformes del sistema parlamentari, de una llei electoral que restitueixi als ciutadans la tria dels parlamentaris“. Una reforma en espera de la qual, ha precisat Bersani en les seves conclusions, “és millor fer les primàries per escollir les posicions en les llistes pel parlament“. El nou secretari ha fet una intervenció sòlida i concreta, fonamentada en l’anàlisi dels problemes del país, proposant “una assemblea de mil administradors del PD, oberta als administradors de totes les orientacions, per a denunciar el federalisme de xerrameca i parlar del federalisme dels fet. Que no es pensin, començant pels de la Lega Nord, que poden explicar sopars de duro mentre nosatres callem“. Sec amb el govern – “diàleg no, confrontació sí, però en el parlament i no sobre els afers del primer ministre” – i confiat en les possibilitats que D’Alema esdevingui ministre d’exteriors de la Unió europea, Bersani ha proposat, entre altres coses, un sistema de quotes per a impulsar la presència femenina en a política. “No tolerem la situació discriminada de les dones. Volem impulsar un fort moviment d’opinió que demani una solució transitòria de quotes, perquè la discriminació més forta és la que manté les dones fora dels centres de decisió“.
El punt central de la seva intervenció, Bersani el dedica al projecte del nou partit, esvaint el camp dels dubtes i de les temptacions “nostàlgiques” qhe els seus oponents l’hi havien atribuït durant la campanya congressual. “Hem de construir el partit que havíem promès als ciutadans i als militants. Cap nostàlgia ha d’empresonar-nos o aturar-nos. Hem de sentir la necessitat de d’allò nou que cal construir. Ens adrecem a tot el centreesquerra sense exclusions, amb la legítima ambició de fer-nos més forts. Alliberem-nos de paraules velles i passades. La nostra proposta política no és un decantament cap el centre o cap a l’esquerra. allò que compta és el projecte, la idea de país. Fora d’aquesta ambició no s’està més al centre o més a l’esquerra, s’és una partit petit condemnat als seus propis confins“. Per això, “el PD ha de cobrir l’esquerra i el centre“. Un instant particularment apreciat, que ha aixecat els aplaudiments al final de la intervenció: “Som un partit jove que ens demana que tinguem el cor jove“.
Ha estat també el dia de l’elecció dels nous organismes, del vicesecretari Enrico Letta i dels 120 membres de la direcció nacional. De la presidenta del partit, Rosy Bindi, i els vicepresidents Ivan Scalfarotto i Marina Sereni. Durant la fase riservada a les intervencions, tant Dario Franceschini com Ignazio Marino (que havien disputat les primàries a Bersani) han declarat la seva disponibilitat a treballar junts amb el nou secretari. Marino s’ha declarat «molt satisfet pel discurs de Bersani», al qual ha posat «a disposició les nostres forces», perquè ara «ens faci guanyar». Conceptes semblants, per bé que amb algun somriure menys, de Dario Franceschini: «Tenim la responsabilitat de donar suport amb lleialtat a qui té la responsabilitat de guiar el partit; nosaltes, Pier Luigi, ho farem». És la conclusió d’una campanya congressual nacional que ha durat pràcticament quatre mesos, que ha vist el PD discutir sobre ell mateix i sobre el país, amb ell mateix i amb el país. No és casual, deien molts delegats, que els darrers sondatges situïn el PD en el llindar del 30 %. «No hauríem d’aturar-nos aquí», suspira una delegada deixant la sala. Un pensament que segurament els posa a tots d’acord.
Font: L’Unità, 8 de novembre de 2009.
