« La dreta a Europa | Inici | Mercè Sala »
La crisi alimentària
Per Raimon Obiols | 7 May, 2008
Imprimir
Diuen els organismes internacionals que sis milions de nens de menys de cinc anys moren cada any per malalties lligades a la desnutrició. Les persones víctimes de la fam són uns 854 milions (12 més que l’any passat). Ara, el president de la Banca Mundial, Robert Zoellick, ha advertit que uns 100 milions de persones poden afegir-s’hi en els propers temps, a causa de l’augment del preu dels aliments.
L’augment de la població hi té a veure: amb una població mundial que, creixent uns 78 milions cada any, pot arribar a ser de nou mil milions a mitjans de segle, cada vegada hi ha més demanda d’aliments. Però el problema de la fam al món no és degut fonamentalment a la escassesa d’aliments, a les males collites o a les catàstrofes naturals. És el resultat de d’una determinada situació política i econòmica al món. Evidentment hi ha, en primer terme, un increment dels fenòmens especulatius: en els darrrers anys, els aliments i les matèries primes han esdevingut àmbits de gran interès pels mercats financers. Enfront de la crisi immobiliària i financera, els inversors han cercat fonts alternatives de guany, i han trobat elevades rendibilitats en el sector alimentari. Es desenvolupen així processos especulatius, sobretot en els mercats de futurs. El passat mes de març, el preu de l’arròs pujà un 30 % en un sol dia. Un informe de les NNUU avisa que, d’ací al 2010, el preu del blat de moro pot pujar un 20 %, les plantes oleaginoses un 26 % i el blat més d’un 10 %.
Però hi ha també, en segon lloc, canvis de caràcter més estructural. Aquest informe de les NNUU estableix una relació directa entre l’augment de la fam i la producció massiva de biocombustibles. Diu que aquests han contribuït a augmentar el preu de les matèries primes entre un 5 i un 10 %, i han produït una reducció de la superfície agrícola destinada a la producció d’aliments. Aquest és, probablement, el canvi més important al que estem assistint: la creixent relació entre els mercats alimentaris i els de l’energia.
“Abans els aliments eren només per a la gent“, escriu Mark Lynas al New Statesman, “mentre que ara la demanda creixent de combustible pel transport està xuclant aliments cap al mercat dels combustibles“. En paraules de Josette Sheeran, directora executiva del programa alimentari mundial (PAM) de les Nacions unides, “estem veient que a molts indrets del món els aliments assoleixen preus de combustible“. L’augment del preu del petroli alimenta aquest procés.
Segons la Banca Mundial, la producció mundial de blat de moro s’incrementà en 51 milions de tones entre 2004 i 2007, i en el mateix període l’utilització de biocombustibles, principalment d’etanol, ca créixer en 50 milions de tones, només en els EUA, ón l’any que vé s’espera que el consum d’etanol augmenti en 114 milions de tones (per omplir un dipòsit de 50 litres de biocaburant en un automòbil es necessiten 200 k. de blat de moro).
Aquesta crisi posa dramàticament de manifest la necessitat urgent de coalicions internacionals per a impulsar les reformes globals necessàries. Avui, en l’agenda dels partits i moviments d’esquerra no hauria d’haver-hi prioritats polítiques que passessin per davant d’aquesta: la lluita contra la crisi alimentària i la fam. En canvi, el retard és enorme i no hi ha temps a perdre.
Categories: General, Món, Socialisme | 1 Comentari »
May 15th, 2008 a les 15:28
Hola Sr. Obiols,
He trobat interessant aquest article d’en Paul Krugm al NYT.
http://www.nytimes.com/2008/04/21/opinion/21krugman.html?_r=2&oref=slogin&oref=slogin
Salutacions.