« El programa d´Hamburg del SPD: un Bad Godesberg d´esquerra? | Inici | Socialistes i mercat »
La Manuela del nord
Per Raimon Obiols | 12 January, 2008
Imprimir
Noruega ocupa poques vegades els primers llocs en les notícies, però és sens dubte el país europeu que està a l´avantguarda del progrés social. És paradoxal que no sigui membre de la UE, i probablement el petroli (Noruega n´és exportadora) hi té a veure. Però, en tot cas, això mostra que la prosperitat i la riquesa d´un país no son factors que hagin d´oposar-se fatalment als objectius de justícia, igualtat i solidaritat.
Fa tres mesos, una martiniquesa negra, nascuda a Paris, immigrada a Noruega el 1992, ha estat anomenada ministra de la paritat i de la infància. Es diu Manuela, com la nostra de Santa Coloma: Manuela Ramin-Osmundsen, i és advocada i mare de família. El seu ministeri té amples competències: família, infància, consum, igualtat de gènere, lluita contra tota mena de discriminacions.
La tasca de la Manuela noruega es troba avui, probablement, en la punta de llança de la revolució més positiva que està verificant-se en els nostres temps: la que implica l´avenç real vers l´objectiu de la igualtat absoluta de gènere.
“Les societats modernes“, diu la ministra, “necessiten utilitzar tots els recursos humans, amb les seves qualitats personals, d´educació i de capacitats, al marge del gènere. Dones i homes han de poder participar en igualtat en la vida laboral, la vida social i la vida familiar. És una qüestió de democràcia i, per dir-ho francament: hauria de ser una qüestió de sentit comú“.
La batalla actual de Manuela Ramin i del govern socialista norueg és la posta en marxa, a partir del dia 1 de gener, d´una llei que obliga a una quota del 40 % de dones en els consells d´administració (a l´inici de la implementació d´aquesta política, el 2003, només n´hi havia un 6 %).
“La clau, en aquesta economia de gènere“, diu la ministra, “és la redistribució del poder, de les tasques familiars i del treball“. I afegeix que avançar en aquesta direcció topa “amb fortes resistències“.
Resulta especialment interessant l´argumentació que Manuela Ramin fa servir per donar suport a aquesta lluita per la triple redistribució (de poder, d’activitat domèstica i de treball). En la seva concepció no es tracta únicament d’un afer de justícia i d´igualtat; és també, fonamentalment, una qüestió d’eficàcia; és, diu, “l´única via pel desenvolupament sostenible a Europa“.Ho argumenta així: davant els reptes del segle XXI, la cosa més intel·ligent a fer és utilitzar tots els recursos humans de la societat, i no únicament la meitat. En aquest sentit, les seves declaracions son d´una certa brutalitat: “L´aplicació de quotes no s´adreça a substituir homes competents per dones mediocres, sinó a reclutar dones competents per substituir homes mediocres“.
La idea més forta que dona suport a aquests plantejaments és que “la diversitat dóna a les organitzacions un potencial per a la innovació” i que “aquest potencial només pot desenvolupar-se plenament quan la creativitat que sorgeix dels diferents punts de vista (que deriven de la capacitat, el gènere o la etnicitat), és tinguda en compte a l´hora de prendre decisions i de rendir comptes“. És una idea, crec, que tota organització hauría de fer seva.
Categories: General, Politica europea, Semblances, Socialisme | Sense Comentaris »