Benvolgut Xavier,
Gràcies per les teves amables paraules. Escric aquestes línies amb l’avantatge que em proporciona haver-te pogut llegir abans. De tot el que em dius em quedo amb la voluntat de viure i conviure. Precisament aquests dies he fet contínues referències a això, ja sigui en les pàgines d’EL PERIÓDICO o allà on he tingut ocasió de publicar algun article o carta.
La reclusió no és agradable, ni per un mateix ni encara menys per a les nostres famílies o amics. Diuen que els éssers humans ens adaptem a tot, si més no jo he intentat al llarg d’aquestes setmanes prendre consciència de les circumstàncies de la captivitat, del meu i de la resta de companys, els consellers o els ‘Jordis‘. Però també de l’amenaça judicial que pesa sobre més de 800 persones, inclosos la majoria d’alcaldes. I ara, darrerament, Marta Rovira, a qui estan assenyalant un dia i un altre. Som gent forta i de fermes conviccions; la qual cosa no vol dir que no patim per tots aquells als que volem.
Amb tu crec que hem tingut sempre un tracte afable i de proximitat, si més no jo sempre ho he viscut així; sempre hem intentat raonar i mantenir una bona relació, ja sigui en les moltes ocasions que hem compartit a Can Basté o senzillament en trobades ocasionals. El secret ha estat sempre el respecte mutu, el tracte d’igual a igual. Crec, sincerament, que aquesta és la base també de la solució que demana l’actual escenari polític, un tracte entre iguals com a base d’una relació fructífera i com a mètode per establir una convivència sana i profitosa per a tothom.
Em sento orgullós de la meva cercle d’amistats, de les persones que formen la família d’amics de Sant Vicenç dels Horts, del meu poble. Crec, almenys així ho sento, que és un exemple clar del que significa conviure i ser “un sol poble“, la suma i complicitat entre persones de diferents orígens i tradicions, persones que per sobre de tot són bones persones.
Possiblement, Xavier, el repte de futur és com fem per mantenir cohesionada la societat catalana, superant les desigualtats econòmiques que creen una fractura entre els que poden seguir i els que no, circumstància que s’accentua en els moments de crisi. Com fem per abordar el drama del fons de pensions que s’han fos i que deixa en entredit el seu pagament futur. Com fem per donar cobertura a la gent que no pot pagar el rebut de la llum. O per evitar els abusos de l’economia especulativa. I també, òbviament, com atenem les demandes de la societat a partir del respecte a la voluntat expressada a les urnes, sigui el que sigui aquesta demanda.
En tot cas, Xavier, hem d’aspirar a fer-ho entre tots. Però sobretot, ho hem de fer per a tothom. Rep una cordial abraçada i tot el meu respecte i estima.
Oriol Junqueras
El Periódico
Carta de Xavier Sardà a Oriol Junqueras
