Jordi Solé Tura (Mollet del Vallès, 1930) ha mort avui a Barcelona als 79 anys. El polític i doctor en Dret Constitucional va ser diagnosticat d’Alzheimer el 2004, malaltia que va inspirar el documental Bucarest. La memòria perduda, realitzat pel seu fill Albert.
La capella ardent del veterà polític s’instal·larà demà al migdia al saló Sant Jordi del Palau de la Generalitat i estarà oberta al públic demà de 16.00 a 20.00 hores i diumenge de 9.00 a 12.00 hores.
‘Bucarest. La memòria perduda’
L’exdirigent eurocomunista i un dels pares de la Constitució va estar afiliat a Bandera Roja i al Partit Socialista Unificat de Catalunya (PSUC). Va ser detingut i empresonat sis mesos a la Model de Barcelona i va viure exiliat a França i Romania. Amb la instauració de la democràcia va ser diputat al Congrés pel PSUC (1977-1982) i amb el PSOE des del 1989.
També va integrar la comissió redactora de la Constitució espanyola del 1978, representat al Partit Comunista, juntament amb altres sis polítics com Gregorio Peces-Barba (PSOE); Manuel Fraga (Aliança Popular); Miquel Roca Junyent (CiU), i Gabriel Cisneros, Miguel Herrero i José Pedro Pérez Llorca (UCD).
En les eleccions autonòmiques catalanes del 1988 es va presentar com a independent en la candidatura del Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC-PSOE). Amb aquesta formació va tornar a ocupar escó al Congrés a partir del 1989 i després al Senat amb l’Entesa.
El militant socialista va ser ministre de Cultura (1991-1993), en el sisè Govern de Felipe González, en substitució de Jorge Semprún. L’any 2004 es retira de la vida pública.
Homenatge al Congrés
La notícia de la mort de Solé Tura ha arribat aquest matí al Congrés quan se celebrava un acte commemoratiu del 31è aniversari de la Constitució.
En l’acte, en què han participat alumnes d’ensenyament mitjà amb esportistes i actors famosos, ha estat interromput momentàniament pel president de la Cambra, José Bono, perquè tots els assistents poguessin guardar un minut de silenci en memòria seva.
Després de l’aplaudiment que ha tancat l’improvisat homenatge, Bono ha dit que un “bona manera de rendir-li tribut” era seguir amb la lectura de la Carta Magna, redacció en què ell tant va contribuir.
