Toni Verdaguer: Intervenció al Consell de Federació del PSC del Vallès Oriental (02.06.2011)

Companyes i companys.

Hem de mirar cap al futur, no ens queda cap remei, hem de mirar endavant.

Però fem primer una mirada al nostre passat; autoalimentem-nos tot veient d’on venim. Molta gent fa servir la seva herència per engegar un nou projecte.

Un, davant d’un riu majestuós, ple d’aigua, de força, de vida, es pot preguntar….. d’on ve tanta potència, tanta força. Si un investiga i ressegueix el riu cap amunt fins a l’inici, s’adona que el riu comença amb un fil d’aigua, i que al llarg del trajecte si afegeixen altres rierols, altres aportacions, fins a arribar a ser un gran riu cabalós.

Nosaltres, el PSC venim d’una joventut meravellosa, les joventuts llibertàries, El POUM, desprès el MSC i altres aportacions diverses fins a arribar al congrés d’unitat entre el PSC congrés,  el Reagrupament, i el PSOE de Catalunya.

Venim dels valors de la llibertat, la igualtat, la solidaritat i la fraternitat. No ho podem oblidar.

Ara ens trobem amb una crisi econòmica i social, però també política…som com un riu eixut en plena sequera.

Cal una renovació radical del nostre partit. Necessitem nous programes, noves formes de fer política i una nova organització a la Federació i al Partit.

Nosaltres podem i hem de ser la gran organització sociopolítica i cultural del segle XX !. Però ens cal una renovació total, de baix cap a dalt i oberts a qualsevol aportació de grups de base o d’altres forces socials o polítiques.

El nostre país necessita cohesió i unitat civil i nosaltres hem de ser la garantía d’aquesta unitat civil. Ningú més ho pot ser.

Nosaltres no hem de ser oposició, nosaltres hem de ser alternativa, som la alternativa. Per tant hem de ser un partit de propostes, diferents, innovadores  i concretes.

Hem de tenir una proposta per sortir de la crisi.

Hem de tenir una proposta per als joves.

Hem de tenir una proposta per a integrar els immigrants.

Hem de tenir la nostre pròpia opinió de com té de ser la relació de Catalunya “versus” Espanya. Si a Espanya no hi ha voluntat federalista, haurem d’explorar altres camins.

Hem de saber resoldre els nostres problemes de manca de direcció política i d’organització, a la Federació i al Partit.

Cal obrir un debat a fons, sense por, hem de treballar per a construir una alternativa. No podem fer política a cops de mercadotècnia, hem de recuperar la dignitat de la política i re inventar el nostre esperit de servei públic.

Cal redescobrir un nou sentit a la paraula militància. La militància no pot ser només el braç executor de l’aparell. I finalment cal fer atenció a lo que passa a la xarxa, Facebook i Twitter, i als mitjans de comunicació.

Hem de saber comunicar esperança de cara al futur, hem de demostrar que podem fer les coses de forma diferent. Ens tocarà picar pedra, no hi ha altre camí, no hi han dreceres.

Hem de refundar el partit. De baix cap a dalt, com en l’estratègia de construcció dels castells. Una gran pinya a la base, una estructura ferma que doni seguretat i una cúpula que tingui el suport de tothom.

No ens podem deixar vèncer per la crisi. N’hem de sortir irradiant força, amb voluntat renovada de tirar endavant. Amb nous mètodes i noves formes de fer política. La indignació s’ha de transformar en reacció. A això modestament us convido. Jo també hi seré.