Raimon Obiols: L’apunt del dia/419 (Nou cicle a Nova York)

Ha guanyat Mamdani a Nova York. Entre Salvador Illa i el seu equip i Zohran Mamdani i la seva campanya, m’estan alegrant la vuitantena.

Hi ha diverses causes que expliquen aquesta victòria de Mamdani. El candidat i la mobilització de la campanya han estat extraordinaris, per descomptat. Trump també ha ajudat, amb   les seves polítiques: les deportacions, l’amenaça de retirar diners federals, les provocacions contínues i demencials (va ruixar de merda, en un meme, els mlilions de manifestants del mes passat), etc. El preu de la compra, en alça, també ha contribuït. En tot cas, el resultat és espectacular i tindrà grans repercusions, no sols als EUA sinó internacionals. Alguna cosa ha començat.

Potser el lema de Mamdani (“Una nova era”) és precipitat com a pronòstic.  Les fluctuacions de la política, amb els seus cicles, els seus alts i baixos, són molt complicades. Jutjar-ho tot per unes eleccions, sobretot quan el resultat és excepcional, incita a interpretacions i previsions prematures. Però una cosa salta als ulls:  això té pinta d’inici d’un nou cicle.  

Em sembla que la vella elit demòcrata està amortitzada: ni va saber llegir, fa anys, què significava Trump, ni entén ara què significa Mamdani. Cuomo, al que Trump ha acabat donant suport, ha contribuït involuntàriament, indirectament, a l’exit de Mamdani. Cuomo es va dedicar, ha dit Bernie Sanders, a recaptar “enormes quantitats de diners” de multimilionaris per a “anuncis estúpids a la televisió als quals ningú presta atenció“.

Cal parar atenció al fet remarcable que dues dones demòcrates, Abigail Spanberger i Mikie Sherrill, hagin guanyat les eleccions i siguin les noves  governadores, a Virginia i Nova Jersey respectivament,  amb  missatges centristes, que volien captar vot moderat sense espantar. Ho han aconseguit. La “Mod squad” que representen tractarà d’imposar-se, com a discurs i alternativa  dominants, enfront de la “Progressive squad” de Sanders, Ocasio i Mamdani. És probable que ho aconsegueixin, per bé que també és probable el sorgiment d’una nova fornada de candidats i candidates que tractaran de seguir l’estela progressista.

Les  confrontacions en el Partit Demòcrata seran dures. Larry Summers, antic Secretari del Tresor amb Clinton, va piular en el moment de conèixer la victòria de Mamdani que estava “profundament alarmat”  perquè aquest no  renega de l’eslògan de “globalitzar la intifada” i advoca per “polítiques econòmiques trotskistes”. (Sanders va replicar dient en una entrevista que Summers representa l’ala multimilionària (la billionaire wing) del Partit Demòcrata. 

Hi ha dues coses que els propers mesos caldrà seguir amb atenció: la gestió de Mamdani a l’alcaldia de Nova York, i la preparació de les legislatives de mig termini, el 2026, en el a Partit Demòcrata. Seran dues dinàmiques que determinaran molt l’evolució de les coses fins a les futures presidencials, el novembre de 2028.

El propi Mamdani ha afirmat que serà jutjat per la seva capacitat de complir els punts bàsics del seu programa. És a dir, oferir resultats tangibles pel que fa als lloguers de la vivenda, a un transport públic ràpid i gratuït, a l’oferta d’escoles bressol. Un punt crític serà la política fiscal del nou alcalde. Mamdani ha parlat d’equiparar el tipus impositiu màxim de les empreses de Nova York al de Nova Jersey, i d’augmentar en un 2% els impostos sobre la renda dels novaiorquesos que més guanyen. Tot això, comptant amb les retallades fiscals amb les que Trump ha amenaçat a crits. No serà un combat fàcil. 

Pel que fa a les repercusions de la victòria de Nova York en les opcions estratègiques dels demòcrates, una cosa és clara: l’elecció de Mamdani ha posat en qüestió el tòpic que diu que “les eleccions es guanyen al centre”. Entre els i les aspirants demòcrates a competir contra el trumpisme, la victòria de Mamdani i la vergonyant desfeta de Cuomo deuen haver estat com un doble sotrac. Probablement es mantindrà la precaució de no oferir pretextes a Trump, de no estimular la polarització radical, de no excitar a l’electorat MAGA, però veure innovacions demòcrates als EUA, com s’han produit a Nova York. Veurem iniciatives i discussions interessants, sobretot en la perspectiva d’un nou cicle de les esquerres a Europa. 
_____________________________________________________________________

Text integral del discurs de la victòria de Mamdani, comentat per Grand Continent, en castellà: Es fa campanya amb poesia, i es governa amb prosa