La concentració de l’augment de la desocupació en les rendes més baixes ha convertit a Espanya en el país entre les economies desenvolupades on més ha augmentat la desigualtat al llarg de la crisi econòmica. Segons l’Informe Mundial sobre Salaris 2014/2015 que la Organització Internacional del Treball (OIT ) va presentar aquest divendres a Madrid, la bretxa que separa la part més rica de la part més pobra de la població s’ha incrementat entre un 40% i un 50 %, i ha transformat Espanya en el segon país més desigual -després dels Estats Units- en el conjunt que inclou la Unió Europea i el gegant nord-americà.
L’agència de les Nacions Unides s’ha basat en dades de 2010 que ja havien estat subratllats per la Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmics (OCDE), però ha introduït un element de novetat en identificar la desocupació com a principal causa de l’ampliació de la desigualtat. L’OIT destaca que la reducció del poder adquisitiu ascendeix a Espanya a un 17%. El fet que la pèrdua d’ocupació -i en menor mesura la rebaixa dels salaris- es concentra en el 10% més pobre de la població, ha determinat que aquest grup pateixi el 43% de la disminució d’aquesta capacitat de compra. “Aquesta dada, tenint en compte que la reducció de poder adquisitiu del 10% més adinerat de la població no va més enllà del 3% o 4%, és el principal motiu de l’augment de la bretxa de desigualtat”, va explicar ahir Rosalía Álvarez, una de les autores de l’informe.
Més productivitat
La investigadora de l’OIT ha subratllat a més que aquestes dinàmiques no es van reproduir en països com Portugal, Grècia i Romania, on va ocórrer més aviat el contrari: el poder adquisitiu de la part més benestant de la població va disminuir més que el de la part més pobra, i va determinar un “efecte aplanament” de les rendes que ha reduït la diferència entre elles.
Álvarez va destacar també la caiguda del 1,3% dels salaris espanyols en 2013, mentre el 2007 creixien un 1,1%. El seu pes en la capacitat de compra, a més, s’ha reduït en 10 punts (suposava el 70% el 2006 i el 60% el 2013).
Es tracta d’una tendència que ha estat més marcada que en altres països desenvolupats, on també es registra una reducció. En canvi, en les economies emergents el sou mitjà va créixer i això està determinant una convergència dels nivells salarials globals.
L’informe evidencia també un creixement de la productivitat laboral -el valor de béns i serveis produïts per cada treballador- entre 1999 i 2013. La diferència pel que fa als salaris ha estat del 10% entre 1999 i 2013 i del 5% entre 2009 i 2013 . “Hi ha marge per pujar salaris, tant com ho permeti la productivitat”, va declarar el director general de l’OIT a Espanya, Joaquín Nieto, a l’hora de comentar els resultats de l’informe. Ha insistit que les causes de la situació actual són “tant estructurals com polítiques”, i ha remarcat: “La pregunta no és si han de pujar els salaris, sinó quant han de pujar”.
