Josep Xurigué: Una Europa avançada versus una Europa populista basada en la por

Els tràgics atemptats d’Oslo de la passada setmana, terribles, posen de manifest tal i com ha fet evident l’autor dels atemptats, que les idees ultranacionalistes, islamòfobes i d’extrema dreta, en un moment de crisi econòmica estan creixent arreu. Malgrat que els mitjans de comunicació de les dretes europees i d’extrema dreta s’esforçaran en dir-nos que Breivik és només un pertorbat.

Són idees antihumanistes contràries a l’essència d’una Europa que ha fet possible aportacions fonamentals per a la humanitat, des de la història (Renaixement, Il·lustració, etc), fins a l’impuls a la Declaració Universal dels Drets Humans, la creació de moltes oenagés i organismes internacionals per fer avançar la justícia arreu, entre d’altres, i un model social que volen laminar i és un obstacle per a un capitalisme desregulat.

Els atemptats ens van extremir a tots, la duresa, la crueltat, el no sentit de la violència. Tots som noruecs ara. Stieg Larsson, Olof Palme, Anna Lindh han estat referents escandinaus que han combatut l’extremisme, un extremisme que coneixíem i que ara ha colpejat molt durament la família socialista.

Però cal que parlem clar. A tot Europa, també a Catalunya i, a moltes ciutats del país com ara a Badalona(*), El Vendrell, Vic, i d’altres ciutats metropolitanes, alguns utilitzen ben obertament o de manera ambígua, la por als diferents i la immigració creant alarma, inseguretat i acusant, de manera més o menys subtil, a (individus i) col·lectius culturals dels delictes, de l’atur. És fa directament, o de manera calculadament ambígua, confusa. Però es fa. Ho fan forces parlamentàries com el PP català i forces extraparlamentàries com ara Plataforma per Catalunya. Els que es declaran xenòfobs obertament són una amenaça per la democràcia i la resposta com ha dit el primer ministre noruec Stoltenberg, és més democràcia (política, social, econòmica). Ara bé és tan o més greu l’actitud dels que aprofiten la
societat líquida per navegar entre dues aigües, des d’una hipocresia flagrant, i atien subtilment des de la política institucional la por de la gent i la inseguretat de la gent, atribuint a la immigració problemes que tenen altres arrels i orígens.

Davant d’això a El Vendrell, a Vic, a Badalona, d’altres ciutats i viles de Catalunya, a Espanya, a tot Europa hem de dir no. I dir clarament que el problema és la crisi econòmica i com en sortim. Cal replantejar una altra estrategia econòmica que porti el creixement, sobre la base de que paguin les rendes més altes més impostos com diu Obama, a banda de fer alguns ajustos, i d’estimular l’economia productiva davant d’aquesta economia capitalista de casino. I que les transaccions de borsa paguin impostos a nivell europeu per fer una estratègia d’inversió pública en salut i educació, com en Rasmussen i el PSE vol fer. Stiglitz deia recentment al diari Público que cal utilitzar les eines fiscals com ara bonificar fiscalment a les empreses que creïn ocupació i fer pagar més impostos a les que no en creïn.

Ens volen imposar una estratègia econòmica per desmantellar l’Estat de Benestar i retrocedir en drets socials. No ens diuen això però; és clar, ens diuen que la culpa la tenen els immigrants, que n’hi ha masses, que gastem massa en serveis públics, quan a l’Estat gastem el 7,5% en sanitat respecte del PIB, i els països europeus en gasten 2 punts més i els americans 5 de més, amb 50 milions de persones sense assegurança mèdica. Retallen els recursos públics, perquè no hi creuen i per fer competir aturats i persones a la pobresa autòctons, i d’altres aturats i persones a la pobresa d’altres cultures i nacions. Diem-ho clar. No n’hi havia masses quan calia força de treball a preu baix. Ara el preu baix ja s’està establint, i per tant ja no calen immigrants. L’exèrcit a la reserva d’aturats ja fa que no en calguin. Ara bé la realitat demogràfica no ens enganya i diferents estudis diuen que caldrà més immigració.

Dit això, cal dir que l’esquerra ha de reformular el seu discurs. Els socialistes francesos ja estan en ple debat: cal fermesa en reclamar drets i deures a tothom, en el discurs i en l’acció governamental, i dosis d’humanisme també. Diagnosticant bé la natura de la crisi i fent els passos per resoldre-la, no per agreujar-la.

Som davant d’una cruïlla decisiva: o l’Europa del populisme, del retorn a la idea de tribu, o l’Europa que creï riquesa i torni a ser un referent esperançat per a tota la humanitat. No val la pena lluitar per la segona?

Malgrat la manera de fer i de dir del govern actual de Badalona, la ciutat no té més problemes que d’altres ciutats de les seves característiques. Badalona és una ciutat potent, amb un pol sanitari i de recerca de primer nivell internacional, una forta oferta comercial, de serveis, de patrimoni romà, i un front marítim que s’està transformant, entre d’altres punts positius.