Raimon Obiols: L’apunt del dia/292 (L’informe Pisa i la immigració)

L’informe Pisa i la immigració

6 de desembre de 2023

A X-Twitter, el diari Ara penjava ahir una mala noticia d’última hora: «Els pitjors resultats de la història a l’informe PISA: Catalunya cau tres vegades més que el conjunt d’Espanya».  La notícia no era gens agradable, però els comentaris, que es dispararen immediatament, encara  ho eren menys.  

El primer (com gairebé tots els que seguiren) era anònim, amb pseudònim, i es despatxava així: «Que dic jo que la culpa no deu de ser dels estudiants, oi? Aquesta és la caterva de pseudo ensenyants que ens envien des del govern central. Tot el que faci falta per destruir una societat. I més si és pionera. @govern prendreu mesures?». Paradoxalment, aquest  perfil a X–Twitter es presenta amb un lema molt respectable ( «Es pot parlar de tot amb respecte»), que després les seves piulades no respecten.

El segon comentari, també anònim, deia així: «Lògic. També tenim 3 vegades més d’immigració». La tònica del bombardeig de piulades, pràcticament sense excepció, era aquesta: la culpa dels mals resultats escolars és de «Madrid» i de la immigració. No va contribuir a asserenar els ànims tuitaires la relliscada del Govern, que va atribuir els mals resultats de Catalunya  a una “sobrerepresentació” de l’alumnat immigrant a les proves. Encara que sigui cert (com va dir el secretari de Transformació Educativa del Departament d’Educació)  que un 24% dels alumnes examinats eren immigrants (i que en el conjunt del sistema educatiu català són el 15%), el comentari d’Ignasi García Plata va tenir, suposo que involuntàriament, un tuf de xenofòbia, del que encertadament va alertar  Lluís Foix a X-Twitter, i que immediatament va ser recollit i amplificat per l’exèrcit d’anònims comentaristes.

En el tema migratori i les seves conseqüències (qüestions molt complexes), les percepcions tenen tanta importància, o més, que les dades objectives.  És per això que cal evitar donar peu a les instrumentalitzacions i simplificacions demagògiques.  Que les dretes radicals usen el tema de la immigració per tractar de crèixer políticament és tan evident com el fet que arreu d’Europa aquesta utilització  està funcionant i dóna resultats. Les enquestes i les eleccions (la dels Països Baixos ha estat l’últim cas) revelen el creixement de l’extrema dreta. 

Ara bé: aquest vot és «feixista»? No. Aquest vot és de gent a la que el futur espanta.

Ultra els problemes lligats a la immigració en les barriades més desvalgudes, hi ha un teló de fons, un estat d’ànim, que afecta al conjunt del continent. Fa dos segles, Europa dominava el món. L’any 1950, erem el 25 % de la població mundial. Ara estem per sota del 10 %, i a finals del segle actual, potser serem el 6 %, amb un terç de la població  pel damunt dels 65 anys.  És fàcil, vistes aquestes perspectives, jugar amb l’estereotip amenaçador de la fortalesa assetjada, el fantasma de  la caiguda de l’imperi romà, la por de la «gran substitució» demogràfica. És un estereotip racista que, a més, menteix totalment: l’Europa que conquerí el món no era demogràficament filla dels  «romans»,  sinó dels «bàrbars». Europa, i Catalunya no és una excepció, han estat sempre mestisses.

Si les coses es miren i es pensen bé, i vistes les previsions demogràfiques, la immigració no és el problema d’Europa sinó una part molt important de la solució. Els nous europeus, els nous espanyols, els nous catalans, seran actors essencials de la solució europea, del manteniment i millora de la vida a Europa en el futur. Cal tenir-ho present. Tret, és clar, que es vulgui una Europa dividida, resclosida, reaccionària, envellida i en declivi. 

La por no és mai una solució.  La solució es troba en unes  polítiques adequades a nivell europeu, nacional i local: socioeconòmiques, urbanes, ambientals, de seguretat, culturals, educatives, etc. Si la por s’arribés a imposar a Europa, i es produís un campi qui pugui, aquestes polítiques no es podrien implementar. Tindríem aleshores un cas com un cabàs d’allò que en anglès s’anomena una self-fulfilling prophecy, una  profecia autocumplida.

P. S.- Pel que fa a l’informe Pisa, l’explicació dels mals resultats no és l’alumnat estranger. Si es miren només les notes dels nadius, també es constata una davallada i uns resultats baixos a Catalunya  en comparació amb les altres comunitats autònomes i països de l’OCDE. No hi ha cap evidència  que els alumnes estrangers perjudiquin el rendiment de la resta d’estudiants.
Aquest estudi de Verificat és esclaridor : els alumnes estrangers no provoquen el fracàs escolar, sinó que són els que més el pateixen. No és difícil detectar on son els problemes: recursos, canvis curriculars, jornada escolar, motivació i formació de docents, etc. És la política! És la deixa de tants anys d’embolics processistes. Només la podrà redreçar un nou govern de canvi que restauri la confiança i faci bona política educativa.