Raimon Obiols: L’apunt del dia/243 (Una paràbola de l’1-O)

En un dels seus escrits, Walter Benjamin recull un conte jueu que és adequat per a l’ 1 d’octubre. Sembla una paràbola poètica de la paràbola política del Procés. Diu així: 

«En un poble hassidim, al vespre, després del sàbat, els veïns es reuniren en una posada. Eren tots del país, llevat d’un que ningú coneixia; un captaire arrupit vora el foc. Les converses s’animaren. De sobte algú preguntà què desitjaria cadascú si els hi fos concedit un desig. L’un voldria diners, l’altre un gendre, el tercer un nou banc de fuster, i així successivament. 

Quan tothom haguè parlat, només restava el captaire, que va respondre a contracor: 

“Jo voldria ser un rei poderosíssim que regnaria sobre un vast  país; seria de nit, jo dormiria al  palau, l’enemic creuaria la frontera i abans que es fes de dia uns cavallers ja serien a les portes del castell sense haver trobat resistència; i jo, amb prou feines endossant-me una camisa, hauria de fugir per muntanyes i valls, per boscos i turons, perseguit sense treva de dia i de nit, fins arribar sa i estalvi aquí, en aquest racó, amb vosaltres. Això és el que desitjaria”».

_______________

(1) Walter Benjamin, N’oublie pas le meilleur,  L’Herne, 2012.