Soledad Gallego-Díaz: On és la Tercera Via?
Fa una mica més d’11 anys, el 8 d’abril de 1999, el primer ministre britànic, Tony Blair, i el canceller alemany, Gerhard Schröder, van publicar un article conjunt en el qual donaven suport a l’anomenada Tercera Via com la millor fórmula per defensar a Europa els valors socialdemòcrates d’”equitat, justícia social, llibertat i igualtat d’oportunitats”. Per això, asseguraven que calia modernitzar les polítiques i els programes, prestar més atenció a l’obertura dels mercats i la competitivitat, i promoure al mateix temps reduccions dels impostos corporatius.
En aquell moment, gairebé tots els països de la UE tenien governs de centreesquerra i aquella declaració va tenir un efecte formidable. La Tercera Via laborista o la Neue Mitte de l’SPD eren la manera correcta d’afrontar l’enorme impacte de la caiguda del mur de Berlín, que tingué lloc feia només una dècada.
Han passat uns altres 10 anys, i la situació no pot ser més desoladora: els socialdemòcrates estan fora de pràcticament tots els governs europeus i han perdut gairebé totes les seves senyes d’identitat. La Tercera Via es va convertir en l’acceptació acrítica del nou capitalisme, donant pas, sense obstacles, a mercats cada vegada menys regulats. Després d’una dècada de governs socialdemòcrates, la desigualtat no ha disminuït a la UE, sinó que ha crescut, i la igualtat d’oportunitats segueix estant més relacionada amb la família que amb un Estat capaç de generar equilibris. La dreta, de tornada al poder, es disposa ara a donar un pas més i lliurar els pocs serveis que segueixen sent públics a la gestió privada, especialment en l’àrea de l’educació i la sanitat.
I ara què? Enterrem la Tercera Via, reconeixent els nostres gravíssims errors i intentem oferir a la societat una esquerra democràtica capaç de revitalitzar els valors que bona part de la societat reclama. Això és el que proposa un altre grup de joves polítics britànics i alemanys, que han penjat finalment de la web un document que fa mesos que han estat elaborant, encara obert a més aportacions, i que sembla anunciar una seriosa autocrítica i avançar en alguns plans que, potser, puguin interessar també al moviment dels indignats.
El document es diu Building the good society (es pot descarregar a: http://www.lwbooks.co.uk/journals/soundings/social_europe/building%20good%20society.pdf), està patrocinat per Compass, un grup crític de joves laboristes (www.compassonline.org.uk), i ha comptat amb el suport de la famosa Fundació Ebert.
El treball acusa a la Tercera Via d’haver infravalorat el poder destructiu dels mercats i de malinterpretar els canvis que s’estaven produint en les societats europees. En resposta a una llarga etapa de poder de la dreta es “va abraçar acríticament el nou capitalisme globalitzat”, amb el resultat que sectors substancials de la societat van perdre la seva fe en la socialdemocràcia com a defensora dels seus interessos i de la idea de “el públic”. Uns es van refugiar en l’abstenció, altres es van dirigir cap a altres petits grups, i altres, clarament, cap a partits feixistes.
El capitalisme desregularitzat que va acceptar la Tercera Via no va crear una societat basada en la meritocràcia, com asseguraven alguns, sinó una societat cada vegada més desigual, amb nivells desconeguts de riquesa, però també amb divisions socials molt grans que abans.
El document britànic ofereix la novetat de ser clarament proeuropeu, i de presentar metes concretes per les que animen a lluitar. El capitalisme ha de retre comptes a la democràcia, assegura, i l’esquerra democràtica ha de trobar la manera de que les institucions puguin realitzar aquest paper. Defensar l’espai del públic sense rubor i dedicar-se amb obstinació a consolidar la confiança política en la vida pública són tasques prioritàries. Llegiu aquests 15 folis i animeu-vos a debatre sobre ells.



