CatalunyaPortada

Soledad Gallego-Díaz: No hi ha Govern, ni Parlament, ni programa

L’única cosa important dels comicis del passat 14 de febrer era saber quina majoria governaria a la Generalitat de Catalunya i al voltant de quin programa. Han passat gairebé 50 dies i la candidatura a la presidència de la Generalitat de Pere Aragonès, d’ERC, ha estat rebutjada en dues ocasions pel seu soci preferent, els neoconvergents de Puigdemont, JXC. No hi ha Govern, no hi ha programa, no funciona l’activitat legislativa de Parlament, i els dos partits independentistes pretenen seguir “negociant” dos mesos, abans que soni la campana que obliga a convocar noves eleccions, el 26 de maig.

Al mateix temps, a Catalunya s’han registrat, fins al moment, prop de 22.000 morts per covid-19, hi ha més de 400 malalts ingressats a les UCI de la comunitat i els contagis segueixen a ritme de gairebé 1.900 nous a el dia. Però no hi ha cap programa polític o econòmic en marxa, entre altres coses, i encara que d’això gairebé no se’n parli, perquè el programa d’ERC (pactat amb la CUP) és clarament rebutjat pels neoconvergents. Per als hereus de Pujol -en el fons, un banquer molt poc escrupulós-, és absurda la idea que la Generalitat no pugui fer negocis amb cap empresa de l’Ibex 35.

El desacord entre ERC i JXC gira entorn a una cosa sorprenent. Carles Puigdemont vol, primera condició, sotmetre les institucions democràtiques catalanes (la Generalitat, amb el seu president al capdavant, i el Parlament) a un ens privat que es diu Consell per la República, creat segons el dret belga, radicat fora de Catalunya i que, per descomptat, presideix ell mateix. I segona, controlar el grup d’ERC al Congrés dels Diputats, de manera que qualsevol negociació amb el Govern que presideix Pedro Sánchez passi per la seva pròpia inspecció. Una proposta estranya atès que ERC13 diputats i grup propi, i JXC en té 8 i està integrat en un grup que s’anomena Plural (amb sis sigles).

L’única conclusió que es va poder extreure del resultat de les eleccions del passat 14 de febrer va ser que els tres grups que més s’identifiquen amb la voluntat d’assolir la independència podien reunir 74 dels 135 escons de Parlament i que tot i així seria possible formar dues majories diferents: la integrada per aquestes tres forces independentistes esmentades (ERC, JXC i CUP) o la formada pels socialistes catalans (que van quedar primers en el vot), ERC i els Comuns, amb un nombre idèntic de parlamentaris. És a dir, es podien extreure les conclusions que es volgués sobre els possibles models de govern a la Generalitat. El que no es podia era extreure’n sobre l’evolució de la fractura política i social a Catalunya, perquè l’enorme abstenció que es va registrar en aquesta convocatòria no permetia una única anàlisi.

És evident que la pandèmia i el cansament van ser un factor decisiu, però la pèrdua de vot va ser tan formidable en tots els grups, excepte els socialistes, que van guanyar una mica, i en menor mesura la CUP, que va perdre molt poc suport, que no n’hi ha prou amb aquesta única explicació. En el cas de Ciutadans, era impossible atribuir un daltabaix semblant a alguna cosa que no fos una decepció política aclaparadora.

Però també era difícil atribuir a la pandèmia l’evolució del vot dels dos grans exponents de la proposta independentista. Junts per Catalunya va passar de 948.233 a 566.002 vots, és a dir, 382.231 paperetes menys. La mateixa sort, més o menys, va córrer ERC, que va passar de 935.861 a 603.607 vots. És difícil que Oriol Junqueras i Carles Puigdemont puguin proclamar que les passades eleccions els van confirmar com a portaveus de la majoria dels catalans. És cert que la legitimitat per formar Govern la dóna exclusivament la majoria parlamentària que s’aconsegueixi reunir, però per parlar en nom de tota una societat es necessita alguna cosa més que els 1,1 milions de vots que van aconseguir el febrer sobre un cens total de 5 , 3 milions d’electors. Aquesta xifra (1,1) és la que va obtenir per si sol Ciutadans el 2017.

El País, 4 d’abril de 2021

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Security Code:

Entrades relacionades

Back to top button