Estem en aquell moment que s’ha definit com el principi del final però encara queden feina per fer; el camí segueix essent amb forta pujada i costarà arribar al capdamunt.
Les vacunes van fent la seva feina tot i que encara la reduïda xifra, segons els experts, fa que encara sembla que trigarà el moment en que la immunització, que avança a ritme lent, constant però massa lent, faci la seva feina. S’havia dibuixat un món d’il·lusió amb l’arribada dels antídots però el cert és que s’ha de rebaixar eufòria i seguir fil per randa i ara més encara les recomanacions de Salut.
A l’entorn de la vacuna hi ha tres moviments que han aixecat una certa expectativa.
L’actitud del govern italià, recolzat per la Unió Europea, per negar la sortida d’una partida de 250.000 vacunes cap Austràlia i fabricades a Itàlia. Motiu: la farmacèutica Astra Zeneca ha incomplert el compromís contret i per tant si no els subministra a la UE no les pot fabricar aquí i exportar-les. Aquí hi ha una certa incompetència de l’UE, que va arribar tard , però també l’ànima corporativa i la desmesurada ambició econòmica de les empreses.
Ha començat la desbandada: Àustria i Dinamarca es demarquen la Comissió Europea i segellen un acord amb Israel per comprar les dosis que sobrin als israelians. Res a dir si no fos que al costat d’Israel hi ha Palestina que encara no pot vacunar a ningú i Israel prefereix fer negoci amb altres estats que no pas alleugerir el patiment dels seus veïns palestins.
I encara una tercera: l’Agència del medicament europea ha començat a examinar la vacuna russa, úla coneguda Sputnik 5. A bona hora! Mentre, Hongria, Eslovàquia i altres països d’Europa ja han començar a punxar-la. Ara sembla que hi ha disposició a estudiar-la després d’haver-la menystingut. Els russos, és cert, no va presentar-la per la seva anàlisi i han tirat pel dret sabent que tenen un ventall molt ampli de compradors, i aquí hi entra també el joc geopolític del subministrament de vacunes: crear dependències, cercar nous mercats, trobar aliats.
En fi, que l’UE potser no ha estat a l’alçada i acaba donant la sensació que ha afeblit el seu posicionament d’influència al món. Anglaterra porta un ritme de creuer imparable en la vacunació. Ha pagat més, és veritat, i també aquí torna a aparèixer Astra Zeneca en una subhasta gairebé immoral. Potser seria el moment d’alliberar les patents i produir a tope i arreu. Després ja parlaríem de compensacions.
Estem en terra de ningú. Avança la vacunació però encara no del tot del que seria desitjable.
Comencen a fer-se mínimes obertures de les restriccions. Compte amb com es va. la memòria del pont de la puríssima ens dona una mostra de que els coses poden anar maldades –
I és temps de fer memòria.
Recordar que quan el PSC va estar en contra de suspendre les eleccions i acceptava un ajornament breu, al seu candidat li van caure garrotades de tot arreu i el feien culpable de les possibles víctimes de la Covid. Sobre la seva consciència hi carregaven les possibles defuncions.
Algunes mostres d’això que diem:
El president del Parlament, Sr. Torrent, parlant de la candidatura de Salvador Illa:
“És profundament inquietant que un ministre de Sanitat, justament de Sanitat, anteposi els seus interessos partidistes i personals a la salut de la ciutadania”. Brillant argument. Alta política.
Marta Vilalta:
“Inadmissible la judicialització, una vegada més, de la política catalana. El PSC apunta, la Moncloa maniobra i la justícia executa. I tot a costa de la salut de la ciutadania. Felicitats, Illa, ja tens el que volies. A les urnes, quan siguin les eleccions, no deixarem q te’n surtis..
Oriol Junqueras:
“Estem davant d’un nou 155 encobert, jutges i règim del 78 donant un nou cop a la democràcia. Al candidat Illa el guanyarem una altra vegada a les urnes, com fem sempre amb el PSOE, però el ministre Illa hauria de valorar què posa per davant, si la salut o els càlculs electorals”.
Pere Aragonés:
“Judicialitzar la lluita contra la pandèmia és inadmissible. No és el moment de jugar amb la salut de la ciutadania. El govern defensem la sobirania política i defensarem els criteris epidemiològics i de màxima participació democràtica, un acord de la gran majoria de partits..”
Bé doncs ha passat el 14-F i la conclusió és que la jornada electoral no va generar cap infecció més dels que s’haurien pogut infectar en situacions de la normalitat anormal de la pandèmia.
La realitat l’explicava el diari Ara: “Des del 14 de febrer els contagis diaris han seguit baixant com, de fet, ja ho feien a partir del 13 de gener, quan es va assolir el pic de la tercera onada. El nombre d’ingressos hospitalaris i també el de defuncions han seguit la mateixa dinàmica (en l’última setmana el nombre de morts ha estat inferior a 200 per primera vegada en quatre mesos), per bé que és cert que en els últims dies la fase descendent dels contagis s’ha aplanat, una circumstància que, segons la consellera de Salut, Alba Vergés, no es pot atribuir “ni al 14-F ni a cap causa concreta”. El secretari de Salut Pública, Josep Maria Argimon, també coincideix en aquest diagnòstic, tenint en compte que l’estancament de la baixada dels contagis va començar molts pocs dies després del 14, quan, en cas que hagués tingut alguna incidència, encara no s’hauria notat. Aquest dilluns ha insistit en què no han detectat cap efecte del 14-F i que ara estudiaran si els membres de les meses es van infectar més que un grup escollit a l’atzar. “La corba d’infecció no hem vist que augmentés els dies posteriors i l’alentiment del descens ja comença al voltant de les eleccions”, ha argumentat..
I de tot allò què deien contra Illa fent-lo responsable, què?
Doncs res , ja se sap que tot s’hi val i ningú dirà “potser em vaig passar”. Que va! Joc ras i patada al cap…..
I aquest ens governaran….
A les verdes i a les madures, de març de 2021
