Entrem en un nou any i ho fem de la mà de diverses notícies que ens recorden la violència que solca el nostre Planeta. El meu fill ha demanat que li regaléssim un telescopi per mirar el cel de nit. Cal pensar que en algun lloc d’aquest univers hi haurà vida intel.ligent i pacífica allunyada de les bombes, segrestos, atemptats suïcides, amenaces, agressions que són massa freqüents a la Terra.
Bona part d’aquestes accions violentes són protagonitzades per grups terroristes que justifiquen la seva acció en la resposta als atacs del que consideren ciutadans “impurs”, infidels.
El sociòleg Manuel Castells recordava en un article recent que la victòria contra Al Qaeda i els molts grups i individus que actuen en el seu nom s’ha de basar en la convicció raonada no per la força de les armes. Hi estic d’acord, tot i que també subscric les paraules del president dels Estats Units, en recollir el premi Nobel de la Pau, en el sentit que no n’hi ha prou amb paraules per aturar l’agressió dels violents.
A aquesta línia de terrorisme cal imputar el segrest de tres cooperants catalans a finals de novembre, a l’Àfrica, la temptativa de fer esclatar un avió en el seu trajecte d’Amsterdam a Detroit o la d’assassinar a Dinamarca l’autor de les vinyetes amb Mahoma de protagonista que van aixecar tant d’enrenou mesos enrere.
Cal alliberar els ciutadans segrestats per Al Qaeda –els catalans, els francesos, els italians,…- i cal utilitzar la força si és la forma més ràpida i eficaç d’aconseguir-ho. Cal pagar-los els diners que demanen si no queda altre remei i que cal que callin els que diuen que no se’ls hauria de donar diners perquè això els dóna més força, aliens al patiment dels segrestats i els seves famílies i amics.
Però cal combatre d’arrel el mal. I, com diu Castells, el mal es combat amb diàleg, alfabetització, millora de la qualitat de vida dels ciutadans arreu del món. Al Qaeda pot reeixir a països fallits, empobrits i analfabets. A Somàlia, l’Afganistan dels talibans o el Iemen actual. Però li costa molt més de fer forat allà on els serveis socials, educatius i sanitaris estan a l’abast de tothom.
Amb tot, hi ha ciutadans que, malgrat tenir una bona posició social, s’apunten al terror, empesos per una concepció fanàtica de la religió. Cal deixar-los sense arguments de cap mena. Per tant, hem de demanar a l’Església catòlica que deixi de pretendre imposar els seus criteris als ciutadans dels països o són o han estat majoria, començant per Espanya. Cal deixar que els musulmans construeixin les seves mesquites i minarets allà on desitgin, mentre deixin dormir la gent. I cal buscar nous punts d’entesa entre comunitats adscrites a conviccions religioses diverses, agnòstiques o atees.
Una proposta per començar l’any: Perquè no en canviem la numeració? Bona part de la Humanitat es regeix per un calendari datat en una data religiosa en la qual no hi creuen.
Si deixem de calcular les dates en funció si són abans o després del naixement de Crist, haurem avançat en el camí de l’entesa i la pau mundials. Els cristians sincers i de bon cor hi estaran d’acord. Només falta pactar a partir de quan comencem a comptar.
I si fem una sessió especial de les Nacions Unides per parlar de la pau al món i posem el rellotge del món a zero aquell dia?
