Les incerteses actuals estan canviant la percepció del món tal com el coneixíem fins ara. Per a uns, la situació que estem vivint suposa la fi d’una època i l’inici d’un nou paradigma. Per a altres, les dificultats actuals són de caràcter temporal, i quan passin, tornarem de nou al model anterior. Fora de pronòstics (tot i que ja podem endevinar cap a on anem), el que sí és cert és que en situacions de crisi i inestabilitat sorgeixen veus que cerquen beneficiar-se d’aquest context.
El nostre país no podia ser una excepció a aquest escenari. La crisi que ens sacseja des de fa més de dos anys no ha fet més que agreujar aquesta realitat. En aquest sentit, estan sorgint col·lectius, alguns d’inèdits fins ara, que estan demonitzant la societat democràtica i la política. No pot ser que en poc més de 30 anys de democràcia, la percepció de la ciutadania hagi empitjorat tant fins a situar la classe política com a segon problema més greu del país segons dades del CIS. Els qui propaguen aquesta desafecció cap a la res pública (gairebé sempre coincideixen en postulats de la dreta més extrema) busquen la maximització dels seus interessos particulars: una desregulació de l’Estat en el qual hi hagi menys serveis públics. Aquest perillós discurs està comportant un augment del populisme i de postures més egoistes contraris a la cohesió i justícia social.
Els ciutadans i ciutadanes no ens hem de deixar enganyar. La política ha de ser vista com una solució al servei dels més alts interessos humans, i no com un problema a les dificultats que vivim avui en dia. No és la responsable de la tessitura actual (per entendre el context actual i com hi hem arribat és totalment recomanable la pel·lícula-documental Inside Job). Hem de superar la insatisfacció i la inseguretat que impregnen les nostres societats. En moments de crisi, ens cal més i millor política. La qüestió clau rau en que la política pugui establir de nou normes i decisions que puguin ser respectades en benefici de l’interès general. Per a que la gent torni a creure en la democràcia, són necessàries noves pautes d’actuació i diàleg. Les persones, gent anònima, homes i dones, que volen prendre part en les decisions que afecten a la seva comunitat i que decideixen fer un pas endavant i participar en la política més propera, la política local, són un gran exemple d’aquesta revitalització que ens cal de la política.
En aquests moments és més necessària que mai una reivindicació i una dignificació de la política i la democràcia. La gent que creiem en la política, els que somiem canviar la societat, els que defensem un projecte de caràcter col·lectiu i inclusiu, tots nosaltres, hem de lluitar contra aquestes tendències que responen a conductes egoistes i a la defensa d’interessos individualistes que res tenen a veure amb el progrés col·lectiu. El proper mes de maig es celebraran eleccions locals, esperem que guanyi la política en majúscules.
