El debat sobiranista català ha entrat en una nova fase amb l’aparició en escena de l’anomenada tercera via. L’opció secessionista continua sent majoritària entre els catalans en cas que aquests poguessin votar en un referèndum i només poguessin escollir entre independència o mantenir l’actual Estat autonòmic. Però la independència perdria si s’oferís als catalans una tercera opció en forma de nou encaix territorial i major autonomia. A més, el sentiment independentista, que no havia deixat de créixer en els últims dos anys, retrocedeix lleument coincidint amb les advertències de les autoritats comunitàries que una eventual secessió conduiria a Catalunya fora de la Unió Europea.
El sondeig de Metroscopia, elaborat mitjançant 1.000 entrevistes telefòniques a Catalunya i amb un marge d’error de 3,2 punts, reflecteix una societat profundament descontenta amb la gestió que el president del Govern, Mariano Rajoy, i en menor mesura el president de la Generalitat, Artur Mas, estan fent, de les tensions territorials entre Catalunya i la resta d’Espanya. Això passa just després dels conflictes polítics i protocol·laris que els dos governs han protagonitzat les últimes setmanes i que han traslladat a l’opinió pública una imatge d’absolut desacord entre l’Estat i la Generalitat. Aquesta situació fa que els catalans estiguin dividits gairebé a parts iguals entre els que pensen que encara hi ha temps per a un acord negociat de la situació i els que pensen que no hi ha res a fer. Amb tot, i després de les mútues crides al diàleg entre Govern i Generalitat, i la intervenció dels empresaris, s’allunya la sensació que el xoc de trens és inevitable. Si al maig l’opinió pessimista era majoritària (63% davant del 33%) ara aquesta ha baixat al 49% enfront del 48%.
La idea que Catalunya té dret a decidir unilateralment si es manté o no dins d’Espanya segueix sent majoritària (55% contra el 40%). No obstant això, dos de cada tres catalans segueixen pensant que la independència és una cosa amb molt poques o nul·les probabilitats de realitzar-se. Només els votants d’Esquerra Republicana confien clarament que aquest procés desemboqui realment en la independència.
A la pregunta d’independència sí o no, que Esquerra i sectors de Convergència volen traslladar a la societat el sí aconseguiria el 46% de suports davant del 42% del no. El suport a la independència baixa sis punts si la independència suposés que Catalunya quedés fora de la UE. En aquest cas el “no” s’imposaria amb el 48% dels vots.
Els grans canvis arriben quan s’introdueix una altra opció. L’opció de la tercera via sedueix sectors importants de tots els partits del catalanisme moderat tot i la poca concreció del projecte. Els socialistes catalans identifiquen aquesta tercera via en una reforma federal de la Constitució, mentre que els sectors moderats de Convergència la relacionen amb un avanç cap al confederalisme en què Catalunya pogués escollir el grau d’implicació en els assumptes de l’Estat. Malgrat aquestes divergències, aquest espai central amb noves i blindades competències per a Catalunya resulta l’opció preferida dels votants del PSC (65%), d’Iniciativa (44%) i també sedueix a un sector important de Ciutadans (39%). El 36% dels votants de CiU, el 31% dels del PP i el 18% dels d’ERC també donen suport a aquesta via. En total, un 40% dels catalans optaria per ella davant d’un 31% que seguiria optant per la independència i un 17% que es pronuncia a favor de mantenir l’actual situació.
El Govern es continua oposant a la celebració de qualsevol tipus de consulta, inclogui o no l’opció de la tercera via. Però el simple debat d’aquesta tercera opció ha generat ja grans tensions a CiU, ja que Unió, el soci minoritari de la federació, aposta clarament per un Estat confederal. El Partit Popular té la confiança que aquesta divisió anirà a més i acabarà per dinamitar el procés polític que impulsa Artur Mas amb el seu soci d’ERC Oriol Junqueras. El repte dels independentistes les properes setmanes és acordar una pregunta per a l’eventual referèndum, en què Unió vol que l’opció independentista no sigui l’única.La identitat i el sentiment de pertinença influeix enormement en el posicionament davant el procés sobiranista. L’opció secessionista només és clarament majoritària en aquells que només se senten catalans, mentre que el manteniment de l’actual ordre sedueix de forma majoritària només als que se senten només espanyols o, en menor mesura, més espanyols que catalans. La tercera via atrau als que tenen identitats compartides, que és el segment de població majoritari. D’aquí que tant els partits independentistes com el PP o Ciutadans estiguin intentant convèncer dels seus postulats als sectors més centrals, que se senten tan catalans com espanyols i que poden acabar fent inclinar la balança.
