La realitat que tothom sospitava, però poques vegades s’havia analitzat al detall i en l’àmbit d’un municipi com Barcelona, es confirma ara gràcies a les estadístiques salarials que ha desenvolupat el Gabinet Tècnic de Programació de l’Ajuntament a partir de les dades obtingudes de la Mostra Contínua de Vides Laborals (MCVL), que conté i creua la informació anònima de la Seguretat Social, de l’Agència Estatal Tributària i del padró municipal.
L’estudi compara les dades del
2010 amb les corresponents al
2015 i traça l’evolució d’aquests sis anys. Avui, la consellera de Treball,
Dolors Bassa, presentarà l’informe La situació de desigualtat salarial a Catalunya entre homes i dons. Els resultats de l’estudi fet per la Generalitat certificaran que aquesta enorme bretxa és un mal generalitzat.El
salari mitjà a la capital catalana va passar del
2010 al
2015 de
28.444 euros (salari brut) a
28.861 euros. No obstant això, en aquest període l’increment dels preus (
IPC) va ser del
8,5%. Descomptada aquesta variació de preus, el resultat és que el salari del
2015 en euros del mateix poder adquisitiu que el 2010 va ser només de
26.951 euros. En definitiva, entre el 2010 i el 2015 la capacitat adquisitiva dels treballadors assalariats residents a
Barcelona va
disminuir un 6,5% (a
Catalunya i a
Espanya va ser del
6,1% i del
5,5%, respectivament).L’informe municipal revela que, en el període de temps considerat, la bretxa salarial entre homes i dones es va reduir lleugerament. En termes reals el salari dels homes va disminuir un 7,4% i el de les dones “només” un 5,2%. Però és que fins i tot aquesta nota d’aparent justícia social té una explicació poc agradable per als drets de les dones: “
La reducció de la taxa d’atur dels homes, superior a la de les dones” -apunta el
Gabinet Tècnic de Programació de l’Ajuntament de Barcelona-,
reflecteix unes incorporacions al mercat laboral amb uns sous inferiors “als que es percebien en anys anteriors. I és que si bé el 2010 la taxa d’atur de les barcelonines era inferior a la dels homes (14,9% i 17,2%, respectivament), el 2015 la situació s’havia invertit (14,6% de atur femení i 13,3% masculí). Analitzant altres dades més recents, acabades de sortir del forn, s’observa que aquesta tendència es manté en l’actualitat. A finals de gener d’aquest any, hi havia registrats a Barcelona
37.319 homes aturats i un nombre superior de dones,
41.983, en la mateixa situació.Les dades de què disposa l’Ajuntament de Barcelona revelen que les diferències salarials es donen tant en el sector laboral amb millors sous, el de les empreses financeres i d’assegurances, com en el pitjor pagat, el de l’hostaleria. En el primer cas, la retribució mitjana d’un home és un
38% superior a la d’una dona. En el de l’hostaleria, les treballadores perceben a l’any un
6,6% menys d’ingressos bruts que els seus companys. I la igualtat de sexes és ara per ara una quimera si es comparen els sous mitjans d’un home i d’una dona del mateix grup professional. En la categoria dels
directius, enginyers i llicenciats, la diferència és del
29%. En la dels
treballadors menys qualificats o
menors de 18 anys, un
18% separa els homes de les dones.
L’Ajuntament de Barcelona es planteja introduir algunes clàusules o incentius per reduir aquesta bretxa salarial entre homes i dones en la pròxima aprovació del salari mínim de ciutat, que el consistori està negociant amb entitats patronals, sindicats i empreses. Aquesta iniciativa, recolzada de forma molt majoritària pels grups municipals, pretén fixar un salari mínim de referència (al voltant dels 1.000 euros) tenint en compte que el cost de la vida és superior a Barcelona al d’altres àmbits territorials. L’Ajuntament confia que moltes de les empreses de la ciutat, incloses les de major envergadura, s’avinguin a signar aquest compromís. Precisament, en l’elaboració de la previsió de comptes municipals per a aquest any, els tècnics de l’Ajuntament van efectuar un informe sobre l’impacte de gènere del pressupost que incloïa una aproximació a la realitat salarial d’homes i dones en la pròpia administració local. Les dones, que representen el 34,02% de la plantilla municipal, reben el 32,66% de la despesa en el capítol de personal.
La Vanguardia
A Barcelona -posi’s aquesta ciutat com a exemple d’una veritat universal- hi ha una bretxa socioeconòmica de caràcter territorial, de separació de les condicions de vida als barris, que la crisi iniciada el 2008 va engrandir. I hi ha una altra fractura que ve de molt més lluny, que troba coincidències amb l’anterior, i que ni els temps de bonança ni els de recessió aconsegueixen tancar. A la capital catalana, els homes perceben, de mitjana, un salari un 22,8% superior al de les dones, o el que és el mateix, un home guanya 7.424 euros a l’any més que una dona. I el que resulta més feridor i confirma la pervivència d’una profunda i absurda discriminació en funció del sexe: aquesta diferència de retribucions es dóna en tots els oficis, des dels treballadors de la indústria fins als dels serveis, en totes les edats i en totes les categories professionals, des dels alts càrrecs directius d’una empresa fins als llocs de treball pitjor retribuïts i amb menor qualificació.
