Es pot crear ocupació, si es vol. On? A qualsevol sector, fins i tot els més tradicionals, mirin sinó empreses espanyoles com Inditex i Mercadona.
Però els grans nínxols d’ocupació del futur són els serveis socials (sanitat, educació i dependència) i les tecnologies d’informació i comunicació (TIC), sobretot el món digital, que tot ho travessa, tot ho revoluciona, i es configura com un món en si mateix: també per a l’ocupació.
La gent busca feina a través de les xarxes socials, en bona part substitutes de la família i amics directes en aquest afany. Moltes de les noves empreses nascudes sota el designi de l’autoocupació es creen a la Xarxa, des de la Xarxa i per a la Xarxa
Sabem per l’estadística que Europa gasta més en TIC que en el conjunt de ferros, automòbils, vaixells i avions, com ens va advertir fa temps Joan Majó (Llum al final del túnel, RBA, Barcelona, 2011). I que les TIC són el sector que genera més ocupació nova.
Preveiem que des de 2006 fins el 2020 s’hauran creat a la UE uns 20 milions de llocs de treball nets, sobretot qualificats, a part dels 85 milions per a la substitució de vacants, segons les millors projeccions ( Future skill needs in Europe, focus on 2020). Aquests 20 milions inclouen pèrdues d’ocupació en agricultura i manufactures, i augments en els serveis (sobretot en els vinculats a la indústria) que suposaran tres quarts de l’ocupació europea a final de dècada. Entre mig milió i un milió de llocs de treball en les TIC quedaran sense cobrir.
De manera que les TIC segueixen constituint un gran nínxol d’ocupació. No l’únic. Però potser el clau. La necessitat empeny. A Espanya hi ha una bretxa digital enorme entre grans i petits. Així, només un 34% de les microempreses del sector transport disposen d’Internet, enfront del 97% de les grans, i només el 75% dels petits hotels té pàgina web, enfront del 95% dels grans (Informe ePyme 2012, www . fundetec.es).
Hi ha, doncs, molt per fer. El recent Programa Nacional de Reformes (segona versió) del Govern busca augmentar en un punt la participació d’Espanya en el Programa Marc europeu d’R+D, que suposaria duplicar els diners rebuts de la UE per aquest concepte fins 5.369.000, gràcies a que el nou pressupost dels Vint és en això una mica més futurista que a la resta. Bé. Però el Govern es proposa un bon cap, però inconcret, per augmentar els llocs de treball a la Xarxa: Promoure la inclusió i alfabetització digital i la formació de nous professionals TIC (pàgina 71 del programa). Com? Silenci absolut.
Doncs aquí van un parell d’idees-regal al Govern, per a benefici dels nostres aturats. Multipliqui (per exemple, per 10) el nivell d’ajuda al capital (crèdits tous, capital risc) de les iniciatives que llancen els joves emprenedors. Les presta amb força eficàcia l’Empresa Nacional d’Innovació (ENISA, creada el 1982), del Ministeri d’Indústria: per favor, aquesta, no la tanquin.
I multipliqui, diguem per 100, els prop de 1.000 alumnes ensinistrats a l’any per les 10 millors escoles privades de TIC, en programació, continguts i ebusiness, i també les universitàries: les matrícules dels seus màsters costen des d’uns 10.000 euros, que se’ls paguen els que s’ho poden pagar. Una massiva política de beques públiques de cofinançament podria fabricar a l’any 100.000 joves professionals innovadors, desperts i disposats a crear tot tipus de projectes, també empreses lucratives. Amb 1.000 milions d’euros anuals (el cost de les inútils i caciquils diputacions, insistim) n’hi hauria prou per a una primera fase.
