Matrioixques
Segons La Vanguardia, Puigdemont podria ser elegit simbòlicament la setmana que ve (el dia 27?) a Brussel·les, per un “Consell de la República”, i després faria “un pas al costat” i “designaria” Jordi Sànchez com a candidat a la presidència de la Generalitat.
Però si el jutge no accepta la seva excarcelació, aquesta investidura de Sànchez podria quedar bloquejada. De fet, ERC deia que una de les condicions d’un acord seria que el president “executiu” no tingués comptes pendents amb els jutges. Veurem què faran al final.
Això te pinta d’una estratègia d’empitjorament amb una seqüència de candidatures successives (Sànchez, Turull, Rull, Rovira, Artadi, etc.) Es podria denominar “estratègia matrioixca” (o “dels deu petits negres”).
Ho explicava fa uns dies Jordi Barbeta a El Nacional, parlant d'”una tragèdia” amb successius episodis anant “de derrota en derrota fins a la victòria final“. “la intenció”, escriu Barbeta, ” és desafiar les institucions espanyoles a vetar consecutivament els candidats que voti la majoria parlamentària catalana. Començant pels diputats que són a la presó i continuant amb els que es troben en llibertat sota fiança i així successivament.”
L’estratègia de l’Estat seria complementària: impedir una governabilitat estable a Catalunya declarant inelegibles els successius candidats del sobiranisme.
Doncs que bé.
Simulacres
Venen a tomb les paraules d’Artur Mas a RAC1: “En el món de la política hi ha un component simbòlic i estètic, i moltes vegades un argument s’infla o s’exagera per quedar el millor possible”. “Això és un engany? Pot arribar a ser un engany. Ara, no jutgem col·lectivament a tothom. Destriem bé qui deia què, i veurem que alguns s’expressaven amb total sinceritat i eren assenyalats com a culpables de traïció”.
Mas ha afegit que “quan això passa hi ha gent que es retreu una mica en la seva sinceritat. Perquè diuen ‘si sóc absolutament sincer m’arrossegaran als peus dels cavalls’“.
I també això: “Puigdemont em va dir el dia abans que volia convocar eleccions. Ell té les claus de tot el que va passar“.
Francesc Marc Alvaro escriu a Nació Digital: “Mai un simulacre ha tingut conseqüències tan negatives.” I es demana: “Qui serà el primer a dir que l’emperador va despullat?”
“Razones de Estado de gran alcance”
J. Antonio Zarzalejos pública a El Periódico un article que tracta de respondre al malestar català pel discurs reial del 3 d’octubre. “En Catalunya mayoritariamente no gustó la severa admonición del Rey que no hizo –como algunos hubiesen deseado- ningún guiño a la concordia o la negociación y el diálogo. Una omisión que respondió a razones de Estado de gran alcance que se explicarán con una cierta perspectiva histórica.”
“Razones de Estado de gran alcance.” Impressionant. Sembla escrit d’encàrrec.
Sense paraules
Massacre governamental a Ghuta oriental, bastió rebel a l’est de Damasc. UNICEF ha fet un comunicat « Pèrdues humanes massives » que conté una sola frase : « Cap paraula farà justícia als infants morts, a les mares, pares i familiars”
Han deixat el comunicat en blanc, amb una nota explicativa : « UNICEF publica aquest comunicat en blanc. No trobem les paraules per a descriure el sofriment dels infants ni la nostra indignació. Tenen paraules els que infligeixen aquest sofriment per a justificar aquests actes de barbàrie? ”
AMMAN, 20 February 2018- “No words will do justice to the children killed, their mothers, their fathers and their loved ones” [1].
“
“
“
“
“
“
“
“
“
“
.”
###
Notes for editors:
[1] UNICEF is issuing this blank statement. We no longer have the words to describe children’s suffering and our outrage.
Do those inflicting the suffering still have words to justify their barbaric acts?
Des de començaments de desembre, només un comboi d’ajuda humanitària ha pogut penetrar en l’enclavament de Ghuta, el 14 de febrer, per dur socors a 7.200 persones. La població encerclada és de prop de 400.000 persones. Avui es parla de 250 civils morts en dos dies.
