El llenguatge processista va generar una llarga llista d’expressions de sentit imprecís: “resposta de país“, “estructures d’Estat“, “transició nacional“, “elecció plebiscitària“, “això va de democràcia“, “any de l’esperança“, “mandat de l’1-O“, “nosaltres decidim”, “de la llei a la llei”, el vot de la teva vida”, “el món ens mira”, “passar d’independentistes a republicans”, “jornada històrica”, “majoria excepcional”, “transitorietat”, “procès constituent”, “negociació multilateral“, “fer república“, “restituïr el govern legítim”, “embat”, “acord de claredat”, etc. Què significaven en concret aquestes expressions, el públic no ho tenia massa clar. Els seus autors tampoc, o bé preferien no concretar. Eren expressions bàsicament destinades a fer venir salivera, a generar emocions.
No es tracta d’un cas únic, ni molt menys, per bé que molt singular. Els llenguatges de la política acostumen a utilitzar sovint les expressions imprecises i les imprecisions emotives. A vegades, d’una manera espontània, involuntària; però sovint deliberada, per tal de fugir d’estudi.
Un altre llenguatge de la política es el de les institucions i administracions (a Barcelona, Madrid, Brussel·les, i al món en general). És exactament el contrari del llenguatge Dels mítings o dels debats parlamentaris, perquè sovint sembla destinat, no a generar emocions sinó a dissuadir-les. És el llenguatge fred de les lleis, decrets, reglaments i explicacions, que apareixen en els butlletins oficials i a les webs institucionals, amb una freda prolixitat detallista que també el fan poc entenedor. Els mal pensats poden dir que és un llenguatge premeditadament obscur i incomprensible, amb la finalitat de complicar els procediments que pot fer servir la ciutadania, de dissuadir-ne l’ús si es tracta d’exercir un dret o obtenir un servei; en definitiva: de no retre comptes.
Al Regne Unit, la creixent obscuritat del llenguatge oficial va motivar, fa uns anys, un informe de la Cambra del Comuns titulat «Mal llenguatge: els usos i abusos del llenguatge oficial» (“Bad Language: The Use and Abuse of Official Language“). La introducció de l’informe anava encapçalada, a manera de declaració d’intencions, per una citació treta d’un assaig de George Orwell que es titula «La política i la llengua anglesa».
Aquesta és la introducció:
«Aquesta barreja de vaguetat i pura incompetència és la característica més notable de la prosa anglesa moderna, i sobretot de qualsevol tipus d’expressió política. Tan bon punt es plantegen determinats temes, el concret es fon en l’abstracte i ningú sembla capaç d’expressar-se amb formes de la parla normal que no siguin trinxades: la prosa consisteix cada cop menys en paraules escollides pel seu significat, i cada cop més en frases fetes, enganxades les unes amb les altres com les fustes d’un galliner prefabricat (George Orwell)».
« 1. El llenguatge que s’utilitza a la vida pública és freqüentment objecte de mofa (…) en articles, acudits gràfics o obres de ficció, com la sèrie de televisió ‘Sí, Ministre’. Amb tot, el llenguatge utilitzat pel govern i els organismes públics és important perquè afecta directament la vida de les persones. Ha de permetre que els governants (i els que aspiren a ser-ho) expliquin clarament quina és la base de les seves polítiques o proporcionin instruccions clares per accedir als serveis públics disponibles. Per tant, el llenguatge determina com es relacionen els polítics i els funcionaris públics amb les persones a les quals han de servir.
2. Vam llançar la nostra breu recerca sobre el llenguatge oficial per destacar la importància d’un llenguatge clar i entenedor. Per tal d’avaluar l’eficàcia amb què el govern utilitza el llenguatge, vam convidar la ciutadania i els diputats a presentar exemples de llenguatge oficial dolent i bon. Molts d’aquests exemples s’inclouen en aquest informe per tal d’il·lustrar com el govern fa ús (i mal ús) del llenguatge.
3. L’objectiu de la nostra recerca no era simplement posar en relleu els pitjors exemples del llenguatge oficial (tot i que aquests exemples són a la vegada còmics i exasperants), sinó explorar per què el llenguatge utilitzat pel govern és important. Examinem els efectes perjudicials que pot tenir un mal llenguatge oficial, abans de concloure amb una nota més esperançadora, amb alguns suggeriments per fer més clar i comprensible el llenguatge oficial, incloent una sèrie de consells als ciutadans».
Una de les constatacions de l’estudi és que sovint les instàncies oficials utilitzen un «argot pseudotècnic per emboirar una idea senzilla, o per ocultar el fet que el que parla o escriu no entén realment el que està escrivint o dient. L’argot complicat és l’enemic del pensament clar».
L’informe subministra diversos exemples, com el següent:
«Una estratègia nacional general de millora impulsarà la qualitat i el rendiment recolzant-se en plans específics per àrees d’activitat estratègicament significatives, com ara la força de treball i la tecnologia. L’estratègia d’inversió de capital continuarà renovant i modernitzant més establiments educatius». («An overarching national improvement strategy will drive up quality and performance underpinned by specific plans for strategically significant areas of activity, such as workforce and technology. The capital investment strategy will continue to renew and modernise further education establishments»).
La recomanació final de l’informe també és interessant:
“El llenguatge que usen el govern, la política i l’administració és un tema molt important. L’esfera pública necessita un llenguatge públic que transmeti significat. Tot llenguatge obscur, confús o evasiu incompleix el seu propòsit públic. Succeeix molt sovint, com hem il·lustrat en aquest informe. No és una qüestió trivial. El bon govern requereix un bon llenguatge; en canvi, un mal llenguatge és símptoma d’un govern deficient. Cridant l’atenció sobre aquest tema, i suggerint algunes vies de millora, esperem haver ajudat a que el bé s’imposi sobre el mal“.
P.S.- Les regles que proposa Orwell en el seu assaig potser són massa prescriptives (hi ha crítics que diuen que ell mateix les transgredia sovint). Però n’hi ha una que és fonamental: “Allò que es necessita per damunt de tot és deixar que el significat trii la paraula, i no al revés” («What is above all needed is to let the meaning choose the word, and not the other way about»).
_______
George Orwell, La política y el lenguaje inglés (PDF)
Toni Aira presenta Sí, Ministre
Sí, Ministre a Goita què fan ara
