Raimon Obiols: L’apunt del dia/78 (La frase més dialèctica del segle XX)
La frase més dialèctica del segle XX
6 d’abril de 2023
Fa anys, a Rabat, en una de les reunions de la Comissió Progrés Global, de la Internacional Socialista, vaig sentir-li dir a Jorge Semprún que la “frase més dialèctica del segle XX” era de Scott Fitzgerald. La citava de memòria, i me la vaig apuntar: «una característica de l’autèntica intel·ligència és funcionar en base a dues idees contradictòries: que les coses no poden canviar i, malgrat tot, estar decidit a canviar-les». No havia aconseguit comprovar literalment aquesta citació, i fa uns mesos la vaig trobar per casualitat. En una biografia de l’Antoni Gutiérrez Díaz, de Txema Castiella (El Guti, el compromís per la llibertat), hi vaig trobar una anècdota que la reprodueix. En una de les desesperades i inacabables reunions terminals de la crisi del PCE dels anys 80, Pilar Brabo li passà una nota al Guti, amb la cita: “La mejor prueba de una inteligencia de orden superior es poder pensar al mismo tiempo cosas antagónicas y contradictorias sin volverse loco. En este sentido hay que pensar que las cosas no tienen remedio y sin embargo estar determinado a cambiarlas” (Scott Fitzgerald, El derrumbe)”.
O Pilar Brabo tenia una memòria impressionant o, més probablement, devia estar llegint el llibre durant la reunió, perquè la cita és exacta. És d’un assaig de Scott Fitzerald, “The Crack-Up“, del 1936. La traducció espanyola dramatitza una mica (“inteligencia de orden superior” és més emfàtic que “first-rate intelligence“; i “no volverse loco” més que “still retain the ability to function”).
La continuació d’aquest fragment de Scott Fitzgerald és interessant, perquè dona la clau de la seva fórmula (persistir sempre, malgrat els obstacles i la contingència dels fets): «Aquesta filosofia s’adequava a l’entrada a la meva vida adulta, quan vaig veure que l’improbable, l’inverosímil, sovint l’’impossible’, podien fer-se realitat» («This philosophy fitted on to my early adult life, when I saw the improbable, the implausible, often the ‘impossible’, come true»).
La frase de Scott Fitzgerald és, em sembla, més encertada, més dialèctica, que una similar de Susan George, l’escriptora nord-americana que va ser vicepresidenta d´’Attac France: «Tota lluita per alterar la realitat present i el curs tràgic tant de la història com de la natura és al mateix temps un deure absolut i condemnada al fracàs» (1).
No comparteixo la tràgica rotunditat d’aquest plantejament, perquè em sembla que pot legitimar la passivitat d’ un «impossibilisme d’esquerres», però confesso que quan el vaig llegir em va fer molta impressió.
(1) «Toute lutte pour altérer la réalité présente et le cours tragique aussi bien de l’histoire que de la nature est en même temps un devoir absolu et vouée à l’échec», Nouvel Observateur: “La sagesse aujourd’hui“, n° hors-série, abril-maig 2002, pàg. 66.
————————
Juan Irigoyen: La exclusión de la memoria histórica de Pilar Brabo
Susan George, El informe Lugano (Como preservar el capitalismo en el siglo XXI)
Susan George, El informe Lugano II (Esta vez vamos a liquidar la democracia)
