Desconfiança, credulitat, identitarisme
23 de març de 2023
En Lluis Duch, antropòleg i monjo de Montserrat, era tant simpàtic que potser aquest fet m’influïa; però la veritat és que he estat d’acord pràcticament amb tot el què li vaig escoltar o li he llegit. En una de les seves últimes entrevistes (va morir el 2018) insistia en un aspecte aparentment paradoxal, de les nostres societats actuals, que és la coincidència simultània de la desconfiança i de la credulitat, dos fenòmens contradictoris que creixen en paral·lel.
Creix la desconfiança tous azimuts, en totes direccions, deia Duch:
«Qui utilitza ja termes com’decència’, ‘probitat’ o ‘punt d’honor’, o bé locucions antany tan freqüents com ‘actuar amb rectitud’, ser una ‘persona de paraula’, ‘emparaular’ un acord o ‘donar la paraula’, equivalent oral d’un solemne jurament escrit? ».
«No salta a la vista contínuament que l’eufemisme ha esdevingut un dels trops més gastats de la comunicació col·lectiva i interpersonal? ».
«Per què ha deixat fins i tot de preocupar que s’hagi convertit en habitual faltar a la pròpia paraula, en una època en què l’engany, la martingala i la mentida són massivament esperonats pel cinisme que per tot arreu s’estén? »
«No serà que una desconfiança generalitzada s’ha imposat en les nostres societats, com uns atmosfera letal que tot ho corromp i falsifica?“
Però també creix, simultàniament, la credulitat:
«Encara que sembli paradoxal, ens trobem immersos de ple en una atmosfera de credulitat generalitzada, d’acord amb Peter Berger; una atmosfera que posseeix notables coincidències amb l’antany anomenada ‘fe del carboner’».
L’auge de l’identitarisme, “constatable per tot arreu” és, segons Duch, una conseqüència d’aquesta combinació de desconfiança i credulitat, que, junt amb el narcisisme i el temor, caracteritzen l’”escenari paradoxal i incert” del nostre temps.
“La nostàlgia d’absolut“, deia Duch, “troba un dels seus tòtems predilectes en la veneració per la suposada ‘identitat’, vidriosa noció de la que inescrupulosament abusen els mesianismes i demagògies que per tot arreu condeixen. Contra allò que el romanticisme populista i la mercadotècnia política proclamen – quasi sempre valent-se del poder d’amplificació de la indústria de les mentalitats — no té fonament postular identitats col·lectives pre-donades i homogènies”.
Una cosa són les identitats col·lectives – la seva afirmació, la seva defensa, la seva riquesa, la seva potencialitat d’excel·lència – i una altra molt diferent, sovint antagònica, són els identitarismes (il·luminats i/o aprofitats, «romanticisme populista i mercadotècnia política»), que s’aprofiten dels sentiments d’identitat, n’exciten i irriten les emocions, en fan us i abús, en benefici propi i per interessos espuris. Aquests identitarismes són destructius.
_______________
Lluís Duch, El religioso-polític avui a Catalunya
Lluis Duch i Albert Chillón, «El espejismo de la identitad»
Ignasi Moreta: Lluís Duch, un gegant intel·lectual
Ignasi Moreta: Conversación con Lluís Duch. Religión, comunicación y política
Peter L. Berger i Thomas Luckmann: The Social Construction of Reality
